Crisi de govern a Itàlia pel torcebraç Draghi-Conte

Quan el mes de febrer de l’any passat es va estrenar el govern d’unitat nacional de Mario Draghi, format per totes les forces polítiques excepte la postfeixista Germans d’Itàlia, el dubte era saber si aconseguiria acabar la legislatura. A mesura que s’ha anat acostant el període de precampanya electoral –els comicis estan previstos per a la primavera que ve–, els partits que formen l’executiu han volgut marcar perfil propi. Els que més han estirat la corda han estat els grillini, que són els que han acabat dinamitant el consens. Ahir no van votar la confiança al govern (els seus vots no eren rellevants), i això va provocar que Draghi anunciés que volia dimitir. “Ja no hi ha la majoria d’unitat”, va dir. El president de la República, Sergio Mattarella, però, no va acceptar la dimissió i ha congelat la situació fins dimecres, quan Draghi haurà de comparèixer al Parlament. Allà, segons Mattarella, l’exbanquer haurà de “valorar la situació”.

En realitat, el govern de Draghi sí que té la majoria, no necessita els vots del Moviment 5 Estrelles, i menys després que a finals de juny l’ala més pro Draghi dels grillini s’escindís i formés un nou partit al voltant de la figura de Luigi di Maio. Draghi, però, ha volgut fer una demostració de força davant dels 5 Estrelles de Giuseppe Conte, que, en vista de les males previsions a les enquestes, fa setmanes que pretén marcar perfil propi i exigia a Draghi que fes més cas als grillini dins del govern. Draghi ha volgut deixar clar a Conte que no cedirà a les seves pressions, i que si els grillini volen que el govern continuï fins a les eleccions de la primavera seran ells els que hauran d’abaixar la cresta. Tant el centredreta com el centreesquerra confien que Draghi s’ho repensi o que, si no, es faci un govern que duri fins al final de la legislatura. Els partits d’extrema dreta, en canvi, es freguen les mans i exigeixen que s’avancin unes eleccions que, segons totes les enquestes des de fa temps, guanyarien per golejada. La situació, per ara, és incerta, sobretot perquè tots els actors del tauler, de cara a les eleccions, volen empènyer cap a on més els convé. Caldrà veure fins on és capaç de cedir (o de maniobrar) l’exbanquer que va esdevenir primer ministre per garantir l’estabilitat del país.