"Si hi ha segona volta, seré presidenta de l’Argentina"

Elisa Carrió és l’altra dona de les eleccions presidencials que diumenge se celebren a l’Argentina. El seu alt perfil polític l’ha convertida en l’única candidata capaç d’arruïnar el triomf en primera volta que les enquestes donen a Cristina Kirchner. Fervent catòlica i divorciada dues vegades, assegura que el seu país avui és “corrupte, autoritari i injust”.

¿Té temps de remuntar la diferència amb Cristina Kirchner?
Hi ha molts indecisos i els comicis seran molt disputats. Avui la Coalició Cívica guanya als grans centres urbans com ara Bahía Blanca, Córdoba i Mar del Plata i empata amb la candidata oficialista a Rosario. Si aquesta tendència arriba als pobles, anirem a la segona volta i seré la primera presidenta electa de l’Argentina. Potser això no passarà, no se sap.

Però les enquestes la situen a més de 20 punts de distància...
L’Argentina és l’únic lloc del món on no es fa atenció a les dades objectives. Aquí només es tenen en compte les enquestes. Llegir els diaris suposa també mirar la foto anterior a unes eleccions que el poder dóna per guanyades a priori. Avui puc dir que tenim els millors homes, equips i propostes i que estem fent una campanya extraordinària.

Se la veu molt segura del triomf...
La Coalició Cívica potser serà la força que canviarà la política argentina des de la pluralitat i els valors. I això ja és un èxit, sigui quin sigui el resultat de diumenge. Nosaltres hem vingut a construir un nou país, perquè és impossible que l’Argentina sigui corrupta, autoritària i injusta.

Vostè va començar a la centenària Unió Cívica Radical, després va formar l’Aliança contra Carlos Menem i ara s’enfronta a antics aliats. Com es definiria políticament?
Em defineixo com a liberal cristiana heterodoxa. Tanmateix, els que em coneixen saben que penso que el segle XXI no té categories ideològiques. Crec que les ideologies són murs a la creativitat d’un pensament nou que ha de ser ètic. L’important és la decència i, a partir d’aquí, tothom pot fer coses bones.

¿La fortalesa de la Coalició Cívica a les ciutats la situen com un moviment de classe mitjana?
És cert que la Coalició té una enorme composició de classe mitjana i el votant pertany a classes urbanes. Però volem dir als germans més pobres que volem ser la seva força de rescat.

Com lluitarà contra la pobresa?
Amb una política clara de la distribució dels ingressos, que comenci pels nens i la gent gran. Cal alliberar-se de la sensació que no es pot sortir del peronisme dominant.

Des del 1983, cap govern no peronista ha acabat el mandat. Com es pot garantir la governabilitat?
Aquest país és políticament plural i la governabilitat només és republicana. L’esquizofrènia s’inicia quan, per sobre del marc plural, hi ha una presidència hegemònica.

¿Té crítiques a l’actual política econòmica?
El govern ha privilegiat el creixement i un preu alt del dòlar sense preocupar-se de la inflació. La proposta de la Coalició Cívica és un dòlar flotant, que preservi el peso, acompanyat d’un creixement del 6% i no del 9%, que a la llarga acabarà sent de l’1%. A més, s’ha de controlar la demanda i tenir una política molt rigorosa de control fiscal.

¿Està d’acord amb la relació que l’actual president, Néstor Kirchner, manté amb el seu homòleg veneçolà, Hugo Chávez?
La prioritat ha de ser forjar una aliança estratègica i complementària amb el Brasil, amb qui tenim el deure de construir una Sud-amèrica republicana i democràtica. Mantindrem bones relacions amb Veneçuela, però no compartim ni els negocis amb Veneçuela ni la relació amb Chávez. De fet, el govern actual ha privilegiat una aliança amb Chávez, no amb Veneçuela.

¿I com seria la seva relació amb Europa i els Estats Units?
Plantegem una bona relació amb Europa i amb els Estats Units, sigui qui sigui el seu president. George W. Bush no serà un problema, perquè acaba aviat el seu mandat.

Què demanen avui els argentins a la classe dirigent?
Crec que la societat no és indiferent a la política. Els argentins volem ser decents i tenir justícia social. Estem una mica farts de la vulgaritat i la mediocritat, de la pobresa i la manca de llibertat.