La CIA, 75 anys d’espionatge i conspiracions

El 26 de juliol del 1947, avui fa 75 anys, el pre­si­dent dels EUA, Harry S. Tru­man, va rati­fi­car la llei de segu­re­tat naci­o­nal i va obrir així la porta a la cre­ació de l’Agència Cen­tral d’Intel·ligència (CIA) i a tres quarts de segle d’espi­o­natge envol­tats també de mites i cons­pi­ració. La nor­ma­tiva, que va entrar en vigor dos mesos després, va ser la base del que seria el més gran i més poderós ser­vei d’intel·ligència del món, que va aga­far el tes­ti­moni de l’Ofi­cina de Ser­veis Estratègics (OSS). Des de la seva cre­ació, la CIA, en parau­les de l’actual pre­si­dent dels EUA, Joe Biden, “ha evo­lu­ci­o­nat per anti­ci­par-se i res­pon­dre a les ame­na­ces emer­gents, des dels ini­cis de la guerra freda fins a la lluita con­tra el ter­ro­risme”, i per faci­li­tar poder afron­tar la com­petència xinesa i els nous rep­tes al món. La mateixa agència pre­su­meix d’“acon­se­guir el que altres no acon­se­guei­xen i arri­bar on altres no poden anar”. Tot el que l’envolta és “top secret” i té com a missió prin­ci­pal reco­pi­lar infor­mació perquè els suc­ces­sius pre­si­dents puguin man­te­nir fora de perill el país. Però la història de la CIA està plena tant de victòries per als seus interes­sos com de fra­cas­sos. Així, s’enor­gu­lleix de l’ope­ració enco­berta que va desem­bo­car en el cop d’estat a Gua­te­mala del 1954 con­tra el govern democràtica­ment esco­llit de Jacobo Arbenz Guzmán, con­trari a Was­hing­ton; i, més recent­ment, els infor­mes que va fer sobre les inten­ci­ons del pre­si­dent rus, Vladímir Putin, abans que envaís Ucraïna van resul­tar certs, però no va anti­ci­par els atemp­tats de l’11-S i es va equi­vo­car sobre l’existència d’armes de des­trucció mas­siva a l’Iraq. Un altre dels aspec­tes fos­cos de la CIA ha estat la uti­lit­zació par­ti­dista que n’han fet alguns pre­si­dents dels EUA, com Ric­hard Nixon, que, tot i que l’agència té pro­hi­bit actuar en ter­ri­tori naci­o­nal, la van por­tar a posar el seu focus en ciu­ta­dans dels EUA. L’agència també ha estat al cen­tre de la polèmica, per exem­ple, pel pro­grama d’inter­ro­ga­to­ris de l’admi­nis­tració de George W. Bush, que incloïen tècni­ques d’ofe­ga­ment simu­lat, humi­li­a­ci­ons, pri­vació de son i cops. Final­ment, l’avenç de les noves tec­no­lo­gies ha faci­li­tat la feina a la CIA però també l’ha posat en el blanc dels seus ene­mics.