Jordi Viñas (Salt, 1973) és alcalde de Salt des del mes de juny del 2015, quan, encapçalant la llista d’ERC, va guanyar les eleccions i va esdevenir el primer alcalde d’aquest partit al municipi, governant amb la CUP. Casat i amb dues filles, és llicenciat en psicologia per la Universitat de Girona i màster d’audició i llenguatge també per la UdG. El 2019 va revalidar el seu càrrec després d’obtenir 7 dels 21 regidors. Governa amb majoria absoluta, amb el suport de Junts per Salt. És treballador en l’àmbit de la salut com a logopeda al CAP Güell.
Com veu ara mateix Salt?
Amb una perspectiva de futur molt bona i una perspectiva d’oportunitats per al municipi molt gran. Hem desencallat definitivament el desenvolupament urbanístic del sector sud, del futur campus de salut que inclou l’hospital Trueta i les universitats i tot el teixit empresarial que pot anar lligat a aquest àmbit. Tenim també el desenvolupament del Centre d’Arts Escèniques El Canal, amb el nou gerent cultural. Un pas molt important per al món de la cultura. Salt sempre ha estat una ciutat on el teixit cultural ha tingut un paper rellevant. Som una ciutat que genera oportunitats, amb una mirada en els propers 20 o 25 anys amb unes grans possibilitats de creixement d’oportunitats i de transformació social i econòmica molt important.
Però de problemes n’hi ha?
Salt desgraciadament és un dels municipis més pobres del país. Per tant, la situació de pobresa dels ciutadans de Salt és una realitat i les polítiques que fem i plantegem han d’anar destinades a intentar resoldre aquesta situació. Una de les polítiques importants per a nosaltres és el tema de les polítiques d’habitatge. En els darrers anys hem estat capaços d’adquirir més de dos-cents habitatges al municipi, que si es mira proporcionalment cap ciutat del país ho ha fet en la mesura en què ho fem nosaltres. A més hem creat un reglament de l’habitatge per tal que aquestes polítiques vagin destinades a tots els perfils de població, que ens permeti consolidar la població i anar sortint d’aquesta situació de pobresa, que va lligada a l’habitatge. Volem donar oportunitats a la gent, que tinguin un lloc digne per viure-hi. Aquesta transformació urbanística del sector sud ha de ser també de transformació social, l’oportunitat que sectors com estudiants, perfils de l’àmbit sanitari puguin venir a viure al nostre municipi. Això també ens donarà una transformació econòmica.
Destaca molt les polítiques d’habitatge.
Perquè fem polítiques d’habitatge per a tothom. Amb el reglament de l’habitatge definim els percentatges que hem adquirit que han d’anar destinats a diversos segments de població: estudiants universitaris. Salt és vila universitària i més que ho serà amb l’oportunitat de les facultats de Medicina i Infermeria que han de venir. Destinem també pisos per a famílies vulnerables, com no pot ser de cap altra manera. Però també a parelles joves que es volen emancipar, a gent gran que visqui en condicions que no siguin les òptimes. Per tant fem una política d’habitatge pensada per a tothom.
El preocupen les ocupacions?
És un problema de país. Les normatives i les lleis no ens ajuden gaire a l’hora de resoldre-ho. Els pisos de què els bancs se’n desentenen i permeten i faciliten les ocupacions, si estiguessin en mans de l’Ajuntament això no passaria. D’entrada, amb l’adquisició d’aquests més de dos-cents pisos, el que hem fet és evitar més de dues-centes ocupacions.
Hi ha inseguretat?
Nosaltres a Salt hem fet dues coses. La primera, consolidar la plantilla de la Policia Local, que és d’uns 52 efectius reals, perquè fins ara sempre hi havia unes deu baixes. Això ens permet ser molt més efectius i tenir més presència de la policia local al carrer. I també hem aconseguit que la comissaria de Salt –compartida per Mossos i Policia Local, en què els Mossos donen cobertura a Salt i als municipis de l’àrea urbana–, que disposava de 42 efectius, l’octubre passat s’incrementés en divuit efectius i passés a 60 agents. Pel que fa a la seguretat, hem d’agafar les dades, que no evidencien cap dada diferent de les de qualsevol altre municipi de les característiques del nostre.
El Campus de la Salut està en marxa.
El futur de Salt passa pel Campus de Salut i tot el que això comporta. La gent hi passa i no veu moviments de terra, però la feina es fa. Salt ha fet la feina que li tocava per permetre la implantació de l’hospital i del Campus de la Salut. Avancem amb els ritmes que ens pertoquen. Hi ha un compromís dels ajuntaments de Salt i Girona i del Departament de Salut de ser capaços el 2024 de cedir els terrenys per començar a encarregar els projectes i executar-los. Anem a temps. Els tempos urbanístics són els que són.
És una gran oportunitat.
Ho és per a Salt però també per al territori. Ho és pel fet que es construeixi a Salt i per les empreses que es poden vincular al sector, d’investigació i recerca. Al darrere del campus hi ha equipaments destinats a l’àmbit industrial i comercial i això és una oportunitat de creació de llocs de treball en un sector diferent del sanitari. És una oportunitat per a Salt i també per als pobles de l’àrea urbana. Això ens permetrà transformar socialment el municipi. Hi haurà residències d’estudiants, segur. Només hem de fixar-nos en el que va suposar per a Girona la UdG. Salt com a ciutat universitària vol aprofitar aquesta oportunitat perquè els estudiants, a més d’estudiar, es quedin a viure al municipi.
Caldran canvis en la mobilitat.
Ja està previst el que hi ha d’haver i com ajustar la nova mobilitat. Estem treballant amb Carreteras del Estado i Carreteres de la Generalitat per buscar sortida temporal a la millora de la mobilitat de la sortida sud de l’antiga autopista de pagament. Hem d’anar, però, a la solució definitiva, que es basa a canviar l’entrada al municipi pel sud a l’altura de Francesc Macià, que s’acabarà convertint en l’accés natural al municipi de Salt pel sud.
Parla molt de Salt com a ciutat universitària.
Ho és. Tenim l’Euses, que de fet està lligada a l’àmbit de la salut i que formarà part d’aquest campus de Salt. Però tenim també l’Etecam i l’ERAM, vinculades al món de les arts escèniques, un altre potencial del municipi amb equipaments de primer nivell com el Teatre i El Canal, que s’ha de poder convertir en un element essencial de referència en el tema de la creació i la producció artística al nostre país. I també tenim la UNED i la UOC.
I ara El Canal agafa empenta.
Si d’alguna cosa d’aquest mandat, al marge del Campus de la Salut, estem especialment satisfets com a equip de govern és d’haver desencallat El Canal. Físicament hi era, però a dins no hi passava el que hi havia de passar. Des de fa un any, amb el nou gerent cultural, hi ha un projecte a desenvolupar en els propers tres o quatre anys, hi ha recursos de finançament econòmic de la Diputació, l’Ajuntament de Salt, i en conveni amb l’Ajuntament de Girona i properament la Generalitat, per tal de fer d’El Canal un centre d’arts escèniques de referència al país. De fet, El Canal disposava fins ara d’un únic espai escènic i properament aquest projecte generarà tres espais escènics més. Al mateix temps podran compartir produccions diferents companyies i això és el que dona sentit a un equipament com El Canal.
Salt va quedar afectada per una vaga de neteja.
La vaga es va resoldre bé. L’Ajuntament el que vam intentar és que empresa i treballadors resolguessin el seu conflicte laboral sense que els ciutadans del nostre municipi sortissin perjudicats amb el resultat final de l’acord. Aquí és on ens en vam sortir. Vam viure vint-i-un dies de vaga i això és una realitat que la ciutadania va patir, però també és cert que l’acord econòmic i laboral entre empresa i treballadors no repercutirà en els ciutadans en els propers anys. De fet vam bonificar aquests vint-i-un dies de servei no prestat. El més important de qualsevol vaga és que el servei que es presta sigui ajustat i adequat. Cal respectar les legítimes reivindicacions, però també cal pensar que hi ha un servei contractat a un preu determinat i l’empresa ha de ser capaç de complir-lo amb aquell cost i no repercutir-lo en el ciutadà.
El preocupa la neteja?
El tema de la neteja sempre és millorable. Sempre pot estar més net. I també podem demanar que no s’embruti tant. Fa quatre o cinc anys vam generar un nou contracte de neteja on vam ser capaços de millorar el servei pel que fa a la recollida selectiva de cartró i vidre a comerços. Vam començar amb una vuitantena de comerços adherits i ara són més de dos-cents. Això genera una millora de la recollida i el reciclatge. Fa cinc anys estàvem en el 32% i ara ja passem del 50%. El fet de tenir illes completes també ens hi ha ajudat moltíssim. Tothom que surt de casa té a menys de cent metres un contenidor de qualsevol de les matèries a recollir i això facilita al ciutadà el reciclatge. En neteja viària també hem millorat. Ens sentim prou satisfets. La recollida de voluminosos, que era de dilluns a divendres, s’ha ampliat a tots els dies. I això és important en un municipi com Salt. S’hi ha posat un cert ordre. Però tot és millorable.
Com va la relació amb el soci de govern i l’oposició?
Personalment hem intentat tenir un tacte correcte, afable i amable amb tots els regidors perquè tots treballem pel municipi. Les relacions amb Junts i amb l’oposició són molt correctes. Intentem informar d’allò que és transcendent i compartim allò que creiem important. Entenem la política municipal com un servei al ciutadà. Les discrepàncies de partit han de quedar més al marge i les relacions personals són importants.
Què espera de les eleccions del 2023?
Evidentment m’agradaria que ERC i la meva candidatura tornessin a guanyar amb la màxima força possible perquè això voldria dir que els ciutadans reforcen el projecte de ciutat que hem anat desenvolupant. També m’agradaria que l’extrema dreta perdés força i no tingués tanta representació. En definitiva, el que espero de les properes municipals és obtenir el millor resultat possible per poder impulsar el projecte de ciutat que tenim al cap.
l el tracte amb l’extrema dreta?
Ens toca ser capaços de generar una situació que no els sigui favorable. Vivim una situació de pau social, de tranquil·litat, i això és també perquè des de l’equip de govern s’han generat unes polítiques pensades per governar per a tothom. Des del ciutadà que té una situació de vulnerabilitat i de pobresa fins aquell empresari o comerciant que necessita que, en situació de pandèmia, l’Ajuntament estigui al seu costat. Quan governes per a tothom generes poc espai perquè l’extrema dreta tingui oportunitat de fer el que vol fer, que és generar crispació i situacions d’odi. La nostra feina, des de la calma, la serenor i la responsabilitat, és intentar generar polítiques per evitar que aquesta gent se’n surti.
L’any vinent en farà 40 de la recuperació de la independència.
Els farà el 3 de març de l’any vinent. La voluntat és celebrar durant tot un any el 40è aniversari de la recuperació de la independència de Salt. Hi ha voluntat que sigui un any enter de celebració, de record del Salt d’on venim i on vivim, però sobretot de quina és la seva projecció de futur després dels 40 anys de la recuperació de la independència. A final d’any tindrem la proposta de la comissió i allà s’explicarà el format i els actes d’aquesta celebració.