Defensa, en lloc inhòspit, de la independència

Els únics aplau­di­ments que es van pro­duir, encara que tímids, van ser quan l’ex pri­mer minis­tre soci­a­lista francès Ber­nard Caze­neuve va afir­mar que “només hi ha un poble: el francès”. El debat sobre auto­no­mia o inde­pendència ahir a la uni­ver­si­tat d’estiu de la patro­nal fran­cesa, el Medef, amb el pre­si­dent català, Pere Ara­gonès; el cors, Gilles Sime­oni; la vice­pre­si­denta de Gua­da­lupe, Marie-Luce Penc­hard, i Caze­neuve incloïa totes les tendències, però hi fal­tava un con­vi­dat molt espe­rat en la figura del minis­tre de l’Inte­rior, Gérald Dar­ma­nin, que a última hora va excu­sar la seva presència. La taula rodona que­dava rele­gada a un àmbit regi­o­nal, segu­ra­ment l’interès últim del govern de París.

Perquè el títol del debat por­tava la cua d’Euro­peus abans de tot. I, així, s’hi va refe­rir Ara­gonès, que va inter­ve­nir en català, amb tra­ducció sub­ti­tu­lada a les pan­ta­lles. “Nosal­tres ens defi­nim com a inde­pen­den­tis­tes cata­lans i com a fede­ra­lis­tes euro­peus”, va mani­fes­tar després de fer un breu repàs de la situ­ació en l’última dècada i d’afe­gir-hi que “des de fa un any s’ha reprès un procés de nego­ci­ació entre els governs de Cata­lu­nya i Espa­nya”.

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va recor­dar que, quan el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, parla d’una Europa estratègica, ha de comp­tar amb Cata­lu­nya per temes com ara la tec­no­lo­gia i l’ener­gia. I, específica­ment, va men­ci­o­nar el pro­jecte ara en plena ebu­llició del gaso­ducte Mid­cat a través dels Piri­neus com un exem­ple si es cons­tru­eix pen­sant en el fet de trans­por­tar-hi hidro­gen verd. Moments abans en el mateix esce­nari, el minis­tre d’Eco­no­mia, Bruno Le Maire, havia admès que el seu govern tor­na­ria a estu­diar el tema mal­grat l’opo­sició actual del Minis­teri de Tran­sició Energètica. Ara­gonès es va feli­ci­tar més tard, en decla­ra­ci­ons a la premsa, d’aquesta inflexió en la posició.

De fet, el debat sobre inde­pendència o auto­no­mia va aca­bar deri­vant en un encre­ua­ment entre l’auto­no­mista cors, Sime­oni; la regi­o­na­lista anti­llana, Penc­hard, i el més jacobí, Caze­neuve. Senyal del camí encara per recórrer a França mal­grat la bona volun­tat de l’empre­sa­riat francès orga­nit­zant l’encon­tre.