Política

NOEMÍ TRUCHARTE CERVERA

ALCALDESSA DE VILANOVA DEL CAMÍ (PSC)

“Vilanova ha de seguir el camí transformador que hem començat”

El govern municipal ha apostat aquest mandat per millorar places i l’accessibilitat al conjunt de carrers del municipi

A només un regidor de la majoria absoluta, el març del 2020 el PSC va incorporar al govern municipal Jordi Barón, regidor de Junts per Vilanova

Després de la moció vaig demanar als veïns que em donessin temps per treballar
Amb una taxa d’atur del 18% el que no em puc plantejar és no tenir un polígon a Vilanova
M’agradaria arribar, en els propers quatre anys, a no tenir cap barrera arquitectònica

Noemí Truc­harte va ser la can­di­data del PSC de Vila­nova del Camí en les elec­ci­ons del 2015, un cop expul­sat el sec­tor que donava suport a l’exal­calde Joan Vich. Va per­dre enfront de Vila­no­va365, el par­tit sor­git de l’escissió dels soci­a­lis­tes. La frag­men­tació del con­sis­tori li va per­me­tre lide­rar una moció de cen­sura l’any 2017. Lluny de pas­sar-li fac­tura, en les dar­re­res elec­ci­ons va que­dar a un regi­dor de la majo­ria abso­luta.

Vostè va arri­bar a l’alcal­dia a través d’una moció de cen­sura amb un govern for­mat per qua­tre par­tits. Com recorda aquell moment i també la crisi poste­rior del seu propi govern?
Quan ens vam pre­sen­tar el 2015 a les elec­ci­ons, em vaig pre­sen­tar amb la fita de millo­rar el meu muni­cipi. I durant 18 mesos vam com­pro­var que el muni­cipi estava immòbil. Vam tenir un ple de pres­su­pos­tos, els pit­jors pres­su­pos­tos de la història de Vila­nova del Camí. I en aquell moment els qua­tre grups de l’opo­sició vam deci­dir fer una moció de cen­sura. En un prin­cipi els veïns no ho van enten­dre. Jo només els vaig dema­nar que em dones­sin temps, tenia dos anys al davant per demos­trar als meus veïns i veïnes que tre­ba­llant fort i tre­ba­llant per ells es podria millo­rar Vila­nova, i així ho vaig fer. Un govern de qua­tre for­ces polítiques dife­rents no és fàcil, no és gens fàcil. La moció de cen­sura la vam fer per tre­ba­llar ple­gats pel que ens unia, que era Vila­nova del Camí, però les diferències polítiques i ideològiques van que­dar molt plas­ma­des i es va tren­car el govern abans d’aca­bar. Però, tot i tenir un govern tren­cat, vam seguir tre­ba­llant. I a les urnes els veïns ens van donar la recom­pensa dos anys després.
Va que­dar a només un regi­dor de la majo­ria abso­luta i es va garan­tir la gover­na­bi­li­tat amb un pacte amb Junts per Vila­nova...
El pacte va arri­bar un any després de les elec­ci­ons, el 2020. Durant aquest any, des de les elec­ci­ons fins al pacte amb Junts, nosal­tres vam allar­gar la mà a tota l’opo­sició per tre­ba­llar ple­gats per Vila­nova. El 2020 vam ofe­rir a Junts entrar al govern per tenir la tran­quil·litat d’un govern a nou. Vam posar com a con­dició tre­ba­llar per Vila­nova. Ideològica­ment érem molt dife­rents, però ens unia una cosa, que era Vila­nova i els nos­tres veïns i veïnes.
El regi­dor de Junts per Vila­nova va ser una peça clau per a un govern alter­na­tiu al de vostè, que no es va fer –segons l’opo­sició– perquè Vila­nova for­mava part d’un tau­ler de pac­tes entre el PSC i Junts en l’àmbit comar­cal. Què hi té a dir?
Aquest grup sem­pre ha donat suport al grup que havia gua­nyat les elec­ci­ons. El 2015 va donar suport a Vila­no­va365, el 2011 havia donat suport als soci­a­lis­tes... I valo­rant-ho amb el seu grup, el que m’han tras­lla­dat és que no volien fer un govern “Frankens­tein” a qua­tre per fer fora una alcal­dessa que el poble havia triat per majo­ria i, seguint el que havien fet elec­ci­ons rere elec­ci­ons, van donar suport a la llista més votada.
El con­fi­na­ment de la conca d’Òdena, l’inici de la pandèmia, va obli­gar els alcal­des de la zona a tre­ba­llar braç a braç. Com va ser aquest tre­ball en comú?
Això va ser l’inici d’aquest tre­ball perquè jo crec que ens ha reforçat com a conca i com a man­co­mu­ni­tat. Ens vam treure el bar­ret de color polític per tre­ba­llar i llui­tar tots per la mateixa causa. Va ser molt dur perquè anàvem fent alter­na­ti­ves que no sem­pre eren accep­ta­des. De la con­se­llera [Alba Vergés], sent d’Igua­lada, tam­poc vam tenir aquell suport tan gran que hauríem d’haver tin­gut com el pri­mer ter­ri­tori con­fi­nat d’aque­lla manera. Ens van comu­ni­car el tan­ca­ment deu minuts abans que a tota la ciu­ta­da­nia, quan portàvem des de les vuit del matí espe­rant una tru­cada del pre­si­dent en aquell moment per anun­ciar-nos el que tots prevèiem o sabíem indi­rec­ta­ment.
Aquest tre­ball con­junt els ha por­tat a redac­tar un pla per dotar de nou sòl indus­trial la conca d’Òdena. A Vila­nova del Camí va gene­rar rebuig la pre­visió de sòl indus­trial a Can Titó, que es va aca­bar eli­mi­nant. El pla apro­vat res­pon a les neces­si­tats de sòl a la conca?
Jo crec que la ciu­ta­da­nia té des­co­nei­xe­ment sobre la neces­si­tat de sòl indus­trial quan diuen que hi ha polígons buits. Hem de par­tir de la base de qui­nes mides tenen les par­cel·les bui­des, si real­ment els polígons estan buits... Pot sem­blar que tenim par­cel·les lliu­res, però no les necessàries per la demanda que hi ha. I jo, com a alcal­dessa del meu muni­cipi, amb una taxa d’atur de gai­rebé un 18%, el que no em puc plan­te­jar és “a Vila­nova no vull que hi hagi un polígon”. Can Titó és molt gran i nosal­tres el que oferíem a la Gene­ra­li­tat, a través d’un estudi previ, era una zona gai­rebé tocant al polígon de Mont­bui. Des de Vila­nova, des del parc flu­vial, segu­ra­ment ni s’hau­rien vist aque­lles naus si s’hagues­sin pogut cons­truir. Un cop fets els estu­dis, els ter­renys de Vila­nova no són ido­nis per la grandària que es neces­sita i, a més, la zona està divi­dida per un tor­rent. Lla­vors, com a alcal­dessa el que tam­poc vull és un nyap que no ser­veixi per a la demanda que hi ha i és per això que com a govern de Vila­nova deci­dim reti­rar Can Titó del mapa.
Des del punt de vista urbanístic, el seu govern ha fet una gran aposta per endreçar l’espai públic i el dar­rer pro­jecte és la reforma de la plaça Vilar­ru­bias...
Com a govern el que teníem molt clar és que havíem d’arre­glar Vila­nova. No només parcs i pla­ces, perquè teníem mol­tes vore­res també amb bar­re­res arqui­tectòniques i ens en que­den mol­tes i encara hi estem tre­ba­llant. La qüestió era la supressió de bar­re­res arqui­tectòniques, l’asfal­tatge de molts car­rers –alguns feia fins a 40 anys que s’havien asfal­tat ini­ci­al­ment– i la millora de parcs i pla­ces. En el dia d’avui, amb la reforma recent de la plaça Picasso i la pro­pera de la plaça Vilar­ru­bias tindríem com­ple­ta­des totes les pla­ces del nos­tre muni­cipi. De la plaça Vilar­ru­bias el que volem man­te­nir és la seva essència, perquè així també ens ho van dema­nar els veïns quan vam fer la reunió, però fent-la molt més acces­si­ble, sense punts negres ni fos­cos.
Un dels epi­so­dis més polèmics d’aquest man­dat han estat els radars de la C-244. Vila­no­va365 els acusa d’actuar amb impro­vi­sació en aquest afer...
Tot al con­trari. Quan nosal­tres urba­nit­zem la zona del PMUr3 can­via total­ment la carac­terística d’aquesta via. Aquell tram jus­ta­ment passa de ser car­re­tera a ser un car­rer del nos­tre muni­cipi. Fem un estudi, posem un radar pedagògic, veiem que les velo­ci­tats són desor­bi­ta­des per la zona i comen­cem a posar mesu­res alter­na­ti­ves abans de col·locar un radar. Posem ban­des reduc­to­res de velo­ci­tat, que van treure fins a dues vega­des. Posem un semàfor i aug­men­tem el tem­po­rit­za­dor per als via­nants, i cap mesura fun­ci­ona. Un cop es posa el radar, el tenim un mes i mig en fun­ci­o­na­ment, però sense san­ci­o­nar. Perquè la gent fos cons­ci­ent que hi havia el radar, s’anun­cia a tot arreu. Per sor­presa nos­tra, les 7-10 denúncies diàries que prevèiem es con­ver­tei­xen en 200. No ente­nem si és que no va arri­bar la infor­mació als veïns. De senya­lit­zat ho estava; en fase de pro­ves estava... Vam mirar jurídica­ment com es podia limi­tar això i vam deci­dir treure aques­tes san­ci­ons. Ara hi ha infor­mació a tot arreu i el veí que ara se san­ci­ona és un veí que es pot des­pis­tar. Jo soc con­duc­tora i em puc des­pis­tar i pas­sar a 2 km/h amunt o avall, però anar a 132 km/h com tenim regis­trat o a 90 pas­sant el semàfor en ver­mell..., havíem de parar-lo d’alguna manera.
Un dels pro­jec­tes que s’arros­se­guen de governs ante­ri­ors és el casal de la gent gran, que el seu govern vol com­ple­tar amb un cen­tre de dia. En quin punt està?
El con­junt del pro­jecte està molt avançat. Ens han dema­nat unes ade­qua­ci­ons per poder-ho con­cer­tar com a cen­tre de dia. Un cop tin­guem aques­tes obres fetes, la Gene­ra­li­tat ens podrà donar el con­cert de les pla­ces que puguin ser públi­ques i pri­va­des i ho trau­rem a lici­tació, i, per tant, tin­drem un edi­fici cent per cent per a la nos­tra gent gran.
Recent­ment han impul­sat la redacció d’un pro­jecte per recu­pe­rar l’antic cinema Rovy com a tea­tre i cinema. En quin punt que­da­ria el tea­tre de Can Papas­seit?
A Vila­nova aspi­rem a donar els millors ser­veis als nos­tres veïns i veïnes, com no pot ser d’una altra manera, els millors ser­veis que puguem donar com a muni­cipi, i també donar ser­vei a la resta de la conca o de la comarca. El pro­jecte el tenim redac­tat. És un pro­jecte ambiciós que con­sis­teix en una gran sala de tea­tre i amb la pos­si­bi­li­tat de cinema. Tenim Can Papas­seit, que se’ns ha que­dat petit i a vega­des hem de fer molts ajus­tos i equi­li­bris perquè totes les enti­tats que ho volen el puguin fer ser­vir. Amb aquest gran pro­jecte que fem de la recu­pe­ració d’un edi­fici emblemàtic i històric al nos­tre muni­cipi volem poder doblar l’acti­vi­tat cul­tu­ral.
Una demanda històrica de Vila­nova és la millora de l’escola Pom­peu Fabra, que des de l’any 2008 està en bar­ra­cons. Quina res­posta han rebut de la Gene­ra­li­tat?
Aquí hi havia dos punts que les famílies i l’escola dema­na­ven. El pri­mer era fer un ins­ti­tut escola. Des del depar­ta­ment ens van dir que l’ampli­ació com a ins­ti­tut escola seria molt difícil, perquè la població del muni­cipi en edat esco­lar dis­mi­nuirà. Però pel que hem de bata­llar, i estic segura que ho acon­se­gui­rem, és per l’ampli­ació de l’escola. Hem de pen­sar que hi ha alguns alum­nes que han començat a P3 i han aca­bat l’escola, han començat i aca­bat en bar­ra­cons, i no volem que això sigui habi­tual al nos­tre muni­cipi.
Quins són els grans rep­tes que té al davant Vila­nova?
Vila­nova ha de seguir el camí trans­for­ma­dor que hem ini­ciat. O sigui, ser una ciu­tat verda, ama­ble, on puguem pas­se­jar i no tin­guem bar­re­res arqui­tectòniques. A mi m’agra­da­ria arri­bar, en un ter­mini curt i si és pos­si­ble com a màxim els pro­pers qua­tre anys, a ser un muni­cipi cent per cent acces­si­ble, sense cap bar­rera arqui­tectònica. Una Vila­nova més verda i sos­te­ni­ble on tin­guem pla­ces inte­gra­do­res, parcs verds per poder pas­se­jar i estar amb les famílies. Una Vila­nova amb tots els ser­veis neces­sa­ris perquè si els nos­tres veïns volen fer una acti­vi­tat fora del muni­cipi sigui perquè vul­guin, no perquè tin­guin l’obli­gació de mar­xar perquè al nos­tre muni­cipi no en tin­guem. Una Vila­nova cohe­si­o­nada soci­al­ment. Sobre­tot també tre­ba­llar perquè vin­guin empre­ses i abai­xem aquesta taxa d’atur. M’ima­gino una Vila­nova una mica millor que la que tenim, perquè tenim una gran Vila­nova, però ens falta un pun­tet per poder arri­bar a l’excel·lència, que hi arri­ba­rem.
L’any vinent vol tor­nar a ser can­di­data del PSC a l’alcal­dia?
Vull ser can­di­data a l’alcal­dia de Vila­nova, vull tor­nar a ser l’alcal­dessa de Vila­nova del Camí i ho plan­te­jaré en les pro­pe­res set­ma­nes a la meva agru­pació per bus­car el seu suport. Fins ara me l’han mos­trat sem­pre i evi­dent­ment els ho agra­eixo moltíssim. I si la meva agru­pació vol i torna a con­fiar en mi, evi­dent­ment que em vull tor­nar a pre­sen­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia