Política

NOEMÍ TRUCHARTE CERVERA

ALCALDESSA DE VILANOVA DEL CAMÍ (PSC)

“Vilanova ha de seguir el camí transformador que hem començat”

El govern municipal ha apostat aquest mandat per millorar places i l’accessibilitat al conjunt de carrers del municipi

A només un regidor de la majoria absoluta, el març del 2020 el PSC va incorporar al govern municipal Jordi Barón, regidor de Junts per Vilanova

Després de la moció vaig demanar als veïns que em donessin temps per treballar
Amb una taxa d’atur del 18% el que no em puc plantejar és no tenir un polígon a Vilanova
M’agradaria arribar, en els propers quatre anys, a no tenir cap barrera arquitectònica

Noemí Trucharte va ser la candidata del PSC de Vilanova del Camí en les eleccions del 2015, un cop expulsat el sector que donava suport a l’exalcalde Joan Vich. Va perdre enfront de Vilanova365, el partit sorgit de l’escissió dels socialistes. La fragmentació del consistori li va permetre liderar una moció de censura l’any 2017. Lluny de passar-li factura, en les darreres eleccions va quedar a un regidor de la majoria absoluta.

Vostè va arribar a l’alcaldia a través d’una moció de censura amb un govern format per quatre partits. Com recorda aquell moment i també la crisi posterior del seu propi govern?
Quan ens vam presentar el 2015 a les eleccions, em vaig presentar amb la fita de millorar el meu municipi. I durant 18 mesos vam comprovar que el municipi estava immòbil. Vam tenir un ple de pressupostos, els pitjors pressupostos de la història de Vilanova del Camí. I en aquell moment els quatre grups de l’oposició vam decidir fer una moció de censura. En un principi els veïns no ho van entendre. Jo només els vaig demanar que em donessin temps, tenia dos anys al davant per demostrar als meus veïns i veïnes que treballant fort i treballant per ells es podria millorar Vilanova, i així ho vaig fer. Un govern de quatre forces polítiques diferents no és fàcil, no és gens fàcil. La moció de censura la vam fer per treballar plegats pel que ens unia, que era Vilanova del Camí, però les diferències polítiques i ideològiques van quedar molt plasmades i es va trencar el govern abans d’acabar. Però, tot i tenir un govern trencat, vam seguir treballant. I a les urnes els veïns ens van donar la recompensa dos anys després.
Va quedar a només un regidor de la majoria absoluta i es va garantir la governabilitat amb un pacte amb Junts per Vilanova...
El pacte va arribar un any després de les eleccions, el 2020. Durant aquest any, des de les eleccions fins al pacte amb Junts, nosaltres vam allargar la mà a tota l’oposició per treballar plegats per Vilanova. El 2020 vam oferir a Junts entrar al govern per tenir la tranquil·litat d’un govern a nou. Vam posar com a condició treballar per Vilanova. Ideològicament érem molt diferents, però ens unia una cosa, que era Vilanova i els nostres veïns i veïnes.
El regidor de Junts per Vilanova va ser una peça clau per a un govern alternatiu al de vostè, que no es va fer –segons l’oposició– perquè Vilanova formava part d’un tauler de pactes entre el PSC i Junts en l’àmbit comarcal. Què hi té a dir?
Aquest grup sempre ha donat suport al grup que havia guanyat les eleccions. El 2015 va donar suport a Vilanova365, el 2011 havia donat suport als socialistes... I valorant-ho amb el seu grup, el que m’han traslladat és que no volien fer un govern “Frankenstein” a quatre per fer fora una alcaldessa que el poble havia triat per majoria i, seguint el que havien fet eleccions rere eleccions, van donar suport a la llista més votada.
El confinament de la conca d’Òdena, l’inici de la pandèmia, va obligar els alcaldes de la zona a treballar braç a braç. Com va ser aquest treball en comú?
Això va ser l’inici d’aquest treball perquè jo crec que ens ha reforçat com a conca i com a mancomunitat. Ens vam treure el barret de color polític per treballar i lluitar tots per la mateixa causa. Va ser molt dur perquè anàvem fent alternatives que no sempre eren acceptades. De la consellera [Alba Vergés], sent d’Igualada, tampoc vam tenir aquell suport tan gran que hauríem d’haver tingut com el primer territori confinat d’aquella manera. Ens van comunicar el tancament deu minuts abans que a tota la ciutadania, quan portàvem des de les vuit del matí esperant una trucada del president en aquell moment per anunciar-nos el que tots prevèiem o sabíem indirectament.
Aquest treball conjunt els ha portat a redactar un pla per dotar de nou sòl industrial la conca d’Òdena. A Vilanova del Camí va generar rebuig la previsió de sòl industrial a Can Titó, que es va acabar eliminant. El pla aprovat respon a les necessitats de sòl a la conca?
Jo crec que la ciutadania té desconeixement sobre la necessitat de sòl industrial quan diuen que hi ha polígons buits. Hem de partir de la base de quines mides tenen les parcel·les buides, si realment els polígons estan buits... Pot semblar que tenim parcel·les lliures, però no les necessàries per la demanda que hi ha. I jo, com a alcaldessa del meu municipi, amb una taxa d’atur de gairebé un 18%, el que no em puc plantejar és “a Vilanova no vull que hi hagi un polígon”. Can Titó és molt gran i nosaltres el que oferíem a la Generalitat, a través d’un estudi previ, era una zona gairebé tocant al polígon de Montbui. Des de Vilanova, des del parc fluvial, segurament ni s’haurien vist aquelles naus si s’haguessin pogut construir. Un cop fets els estudis, els terrenys de Vilanova no són idonis per la grandària que es necessita i, a més, la zona està dividida per un torrent. Llavors, com a alcaldessa el que tampoc vull és un nyap que no serveixi per a la demanda que hi ha i és per això que com a govern de Vilanova decidim retirar Can Titó del mapa.
Des del punt de vista urbanístic, el seu govern ha fet una gran aposta per endreçar l’espai públic i el darrer projecte és la reforma de la plaça Vilarrubias...
Com a govern el que teníem molt clar és que havíem d’arreglar Vilanova. No només parcs i places, perquè teníem moltes voreres també amb barreres arquitectòniques i ens en queden moltes i encara hi estem treballant. La qüestió era la supressió de barreres arquitectòniques, l’asfaltatge de molts carrers –alguns feia fins a 40 anys que s’havien asfaltat inicialment– i la millora de parcs i places. En el dia d’avui, amb la reforma recent de la plaça Picasso i la propera de la plaça Vilarrubias tindríem completades totes les places del nostre municipi. De la plaça Vilarrubias el que volem mantenir és la seva essència, perquè així també ens ho van demanar els veïns quan vam fer la reunió, però fent-la molt més accessible, sense punts negres ni foscos.
Un dels episodis més polèmics d’aquest mandat han estat els radars de la C-244. Vilanova365 els acusa d’actuar amb improvisació en aquest afer...
Tot al contrari. Quan nosaltres urbanitzem la zona del PMUr3 canvia totalment la característica d’aquesta via. Aquell tram justament passa de ser carretera a ser un carrer del nostre municipi. Fem un estudi, posem un radar pedagògic, veiem que les velocitats són desorbitades per la zona i comencem a posar mesures alternatives abans de col·locar un radar. Posem bandes reductores de velocitat, que van treure fins a dues vegades. Posem un semàfor i augmentem el temporitzador per als vianants, i cap mesura funciona. Un cop es posa el radar, el tenim un mes i mig en funcionament, però sense sancionar. Perquè la gent fos conscient que hi havia el radar, s’anuncia a tot arreu. Per sorpresa nostra, les 7-10 denúncies diàries que prevèiem es converteixen en 200. No entenem si és que no va arribar la informació als veïns. De senyalitzat ho estava; en fase de proves estava... Vam mirar jurídicament com es podia limitar això i vam decidir treure aquestes sancions. Ara hi ha informació a tot arreu i el veí que ara se sanciona és un veí que es pot despistar. Jo soc conductora i em puc despistar i passar a 2 km/h amunt o avall, però anar a 132 km/h com tenim registrat o a 90 passant el semàfor en vermell..., havíem de parar-lo d’alguna manera.
Un dels projectes que s’arrosseguen de governs anteriors és el casal de la gent gran, que el seu govern vol completar amb un centre de dia. En quin punt està?
El conjunt del projecte està molt avançat. Ens han demanat unes adequacions per poder-ho concertar com a centre de dia. Un cop tinguem aquestes obres fetes, la Generalitat ens podrà donar el concert de les places que puguin ser públiques i privades i ho traurem a licitació, i, per tant, tindrem un edifici cent per cent per a la nostra gent gran.
Recentment han impulsat la redacció d’un projecte per recuperar l’antic cinema Rovy com a teatre i cinema. En quin punt quedaria el teatre de Can Papasseit?
A Vilanova aspirem a donar els millors serveis als nostres veïns i veïnes, com no pot ser d’una altra manera, els millors serveis que puguem donar com a municipi, i també donar servei a la resta de la conca o de la comarca. El projecte el tenim redactat. És un projecte ambiciós que consisteix en una gran sala de teatre i amb la possibilitat de cinema. Tenim Can Papasseit, que se’ns ha quedat petit i a vegades hem de fer molts ajustos i equilibris perquè totes les entitats que ho volen el puguin fer servir. Amb aquest gran projecte que fem de la recuperació d’un edifici emblemàtic i històric al nostre municipi volem poder doblar l’activitat cultural.
Una demanda històrica de Vilanova és la millora de l’escola Pompeu Fabra, que des de l’any 2008 està en barracons. Quina resposta han rebut de la Generalitat?
Aquí hi havia dos punts que les famílies i l’escola demanaven. El primer era fer un institut escola. Des del departament ens van dir que l’ampliació com a institut escola seria molt difícil, perquè la població del municipi en edat escolar disminuirà. Però pel que hem de batallar, i estic segura que ho aconseguirem, és per l’ampliació de l’escola. Hem de pensar que hi ha alguns alumnes que han començat a P3 i han acabat l’escola, han començat i acabat en barracons, i no volem que això sigui habitual al nostre municipi.
Quins són els grans reptes que té al davant Vilanova?
Vilanova ha de seguir el camí transformador que hem iniciat. O sigui, ser una ciutat verda, amable, on puguem passejar i no tinguem barreres arquitectòniques. A mi m’agradaria arribar, en un termini curt i si és possible com a màxim els propers quatre anys, a ser un municipi cent per cent accessible, sense cap barrera arquitectònica. Una Vilanova més verda i sostenible on tinguem places integradores, parcs verds per poder passejar i estar amb les famílies. Una Vilanova amb tots els serveis necessaris perquè si els nostres veïns volen fer una activitat fora del municipi sigui perquè vulguin, no perquè tinguin l’obligació de marxar perquè al nostre municipi no en tinguem. Una Vilanova cohesionada socialment. Sobretot també treballar perquè vinguin empreses i abaixem aquesta taxa d’atur. M’imagino una Vilanova una mica millor que la que tenim, perquè tenim una gran Vilanova, però ens falta un puntet per poder arribar a l’excel·lència, que hi arribarem.
L’any vinent vol tornar a ser candidata del PSC a l’alcaldia?
Vull ser candidata a l’alcaldia de Vilanova, vull tornar a ser l’alcaldessa de Vilanova del Camí i ho plantejaré en les properes setmanes a la meva agrupació per buscar el seu suport. Fins ara me l’han mostrat sempre i evidentment els ho agraeixo moltíssim. I si la meva agrupació vol i torna a confiar en mi, evidentment que em vull tornar a presentar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona