“Vilanova ha de seguir el camí transformador que hem començat”

Quan ens vam presentar el 2015 a les eleccions, em vaig presentar amb la fita de millorar el meu municipi. I durant 18 mesos vam comprovar que el municipi estava immòbil. Vam tenir un ple de pressupostos, els pitjors pressupostos de la història de Vilanova del Camí. I en aquell moment els quatre grups de l’oposició vam decidir fer una moció de censura. En un principi els veïns no ho van entendre. Jo només els vaig demanar que em donessin temps, tenia dos anys al davant per demostrar als meus veïns i veïnes que treballant fort i treballant per ells es podria millorar Vilanova, i així ho vaig fer. Un govern de quatre forces polítiques diferents no és fàcil, no és gens fàcil. La moció de censura la vam fer per treballar plegats pel que ens unia, que era Vilanova del Camí, però les diferències polítiques i ideològiques van quedar molt plasmades i es va trencar el govern abans d’acabar. Però, tot i tenir un govern trencat, vam seguir treballant. I a les urnes els veïns ens van donar la recompensa dos anys després.

El pacte va arribar un any després de les eleccions, el 2020. Durant aquest any, des de les eleccions fins al pacte amb Junts, nosaltres vam allargar la mà a tota l’oposició per treballar plegats per Vilanova. El 2020 vam oferir a Junts entrar al govern per tenir la tranquil·litat d’un govern a nou. Vam posar com a condició treballar per Vilanova. Ideològicament érem molt diferents, però ens unia una cosa, que era Vilanova i els nostres veïns i veïnes.

Aquest grup sempre ha donat suport al grup que havia guanyat les eleccions. El 2015 va donar suport a Vilanova365, el 2011 havia donat suport als socialistes... I valorant-ho amb el seu grup, el que m’han traslladat és que no volien fer un govern “Frankenstein” a quatre per fer fora una alcaldessa que el poble havia triat per majoria i, seguint el que havien fet eleccions rere eleccions, van donar suport a la llista més votada.

Això va ser l’inici d’aquest treball perquè jo crec que ens ha reforçat com a conca i com a mancomunitat. Ens vam treure el barret de color polític per treballar i lluitar tots per la mateixa causa. Va ser molt dur perquè anàvem fent alternatives que no sempre eren acceptades. De la consellera [Alba Vergés], sent d’Igualada, tampoc vam tenir aquell suport tan gran que hauríem d’haver tingut com el primer territori confinat d’aquella manera. Ens van comunicar el tancament deu minuts abans que a tota la ciutadania, quan portàvem des de les vuit del matí esperant una trucada del president en aquell moment per anunciar-nos el que tots prevèiem o sabíem indirectament.

Jo crec que la ciutadania té desconeixement sobre la necessitat de sòl industrial quan diuen que hi ha polígons buits. Hem de partir de la base de quines mides tenen les parcel·les buides, si realment els polígons estan buits... Pot semblar que tenim parcel·les lliures, però no les necessàries per la demanda que hi ha. I jo, com a alcaldessa del meu municipi, amb una taxa d’atur de gairebé un 18%, el que no em puc plantejar és “a Vilanova no vull que hi hagi un polígon”. Can Titó és molt gran i nosaltres el que oferíem a la Generalitat, a través d’un estudi previ, era una zona gairebé tocant al polígon de Montbui. Des de Vilanova, des del parc fluvial, segurament ni s’haurien vist aquelles naus si s’haguessin pogut construir. Un cop fets els estudis, els terrenys de Vilanova no són idonis per la grandària que es necessita i, a més, la zona està dividida per un torrent. Llavors, com a alcaldessa el que tampoc vull és un nyap que no serveixi per a la demanda que hi ha i és per això que com a govern de Vilanova decidim retirar Can Titó del mapa.

Com a govern el que teníem molt clar és que havíem d’arreglar Vilanova. No només parcs i places, perquè teníem moltes voreres també amb barreres arquitectòniques i ens en queden moltes i encara hi estem treballant. La qüestió era la supressió de barreres arquitectòniques, l’asfaltatge de molts carrers –alguns feia fins a 40 anys que s’havien asfaltat inicialment– i la millora de parcs i places. En el dia d’avui, amb la reforma recent de la plaça Picasso i la propera de la plaça Vilarrubias tindríem completades totes les places del nostre municipi. De la plaça Vilarrubias el que volem mantenir és la seva essència, perquè així també ens ho van demanar els veïns quan vam fer la reunió, però fent-la molt més accessible, sense punts negres ni foscos.

Tot al contrari. Quan nosaltres urbanitzem la zona del PMUr3 canvia totalment la característica d’aquesta via. Aquell tram justament passa de ser carretera a ser un carrer del nostre municipi. Fem un estudi, posem un radar pedagògic, veiem que les velocitats són desorbitades per la zona i comencem a posar mesures alternatives abans de col·locar un radar. Posem bandes reductores de velocitat, que van treure fins a dues vegades. Posem un semàfor i augmentem el temporitzador per als vianants, i cap mesura funciona. Un cop es posa el radar, el tenim un mes i mig en funcionament, però sense sancionar. Perquè la gent fos conscient que hi havia el radar, s’anuncia a tot arreu. Per sorpresa nostra, les 7-10 denúncies diàries que prevèiem es converteixen en 200. No entenem si és que no va arribar la informació als veïns. De senyalitzat ho estava; en fase de proves estava... Vam mirar jurídicament com es podia limitar això i vam decidir treure aquestes sancions. Ara hi ha informació a tot arreu i el veí que ara se sanciona és un veí que es pot despistar. Jo soc conductora i em puc despistar i passar a 2 km/h amunt o avall, però anar a 132 km/h com tenim registrat o a 90 passant el semàfor en vermell..., havíem de parar-lo d’alguna manera.

El conjunt del projecte està molt avançat. Ens han demanat unes adequacions per poder-ho concertar com a centre de dia. Un cop tinguem aquestes obres fetes, la Generalitat ens podrà donar el concert de les places que puguin ser públiques i privades i ho traurem a licitació, i, per tant, tindrem un edifici cent per cent per a la nostra gent gran.

A Vilanova aspirem a donar els millors serveis als nostres veïns i veïnes, com no pot ser d’una altra manera, els millors serveis que puguem donar com a municipi, i també donar servei a la resta de la conca o de la comarca. El projecte el tenim redactat. És un projecte ambiciós que consisteix en una gran sala de teatre i amb la possibilitat de cinema. Tenim Can Papasseit, que se’ns ha quedat petit i a vegades hem de fer molts ajustos i equilibris perquè totes les entitats que ho volen el puguin fer servir. Amb aquest gran projecte que fem de la recuperació d’un edifici emblemàtic i històric al nostre municipi volem poder doblar l’activitat cultural.

Aquí hi havia dos punts que les famílies i l’escola demanaven. El primer era fer un institut escola. Des del departament ens van dir que l’ampliació com a institut escola seria molt difícil, perquè la població del municipi en edat escolar disminuirà. Però pel que hem de batallar, i estic segura que ho aconseguirem, és per l’ampliació de l’escola. Hem de pensar que hi ha alguns alumnes que han començat a P3 i han acabat l’escola, han començat i acabat en barracons, i no volem que això sigui habitual al nostre municipi.

Vilanova ha de seguir el camí transformador que hem iniciat. O sigui, ser una ciutat verda, amable, on puguem passejar i no tinguem barreres arquitectòniques. A mi m’agradaria arribar, en un termini curt i si és possible com a màxim els propers quatre anys, a ser un municipi cent per cent accessible, sense cap barrera arquitectònica. Una Vilanova més verda i sostenible on tinguem places integradores, parcs verds per poder passejar i estar amb les famílies. Una Vilanova amb tots els serveis necessaris perquè si els nostres veïns volen fer una activitat fora del municipi sigui perquè vulguin, no perquè tinguin l’obligació de marxar perquè al nostre municipi no en tinguem. Una Vilanova cohesionada socialment. Sobretot també treballar perquè vinguin empreses i abaixem aquesta taxa d’atur. M’imagino una Vilanova una mica millor que la que tenim, perquè tenim una gran Vilanova, però ens falta un puntet per poder arribar a l’excel·lència, que hi arribarem.

Vull ser candidata a l’alcaldia de Vilanova, vull tornar a ser l’alcaldessa de Vilanova del Camí i ho plantejaré en les properes setmanes a la meva agrupació per buscar el seu suport. Fins ara me l’han mostrat sempre i evidentment els ho agraeixo moltíssim. I si la meva agrupació vol i torna a confiar en mi, evidentment que em vull tornar a presentar.