La matemàtica de Patrícia Gabancho

Any 2029. Segons el farmacèutic empordanès Alexandre Deulofeu (1903-1978), a partir de l’estudi que va fer dels cicles d’imperis i civilitzacions, és la data en la qual es produirà la desintegració de l’Estat espanyol. Ho va predir amb la mateixa precisió que, durant el seu exili, va fixar la desintegració de la Unió Soviètica, la reunificació d’Alemanya i l’expansió xinesa. La periodista i escriptora Patrícia Gabancho Ghielmetti (1952-2017) explica en el pròleg del llibre La matemàtica de la història, de Juli Gutiérrez, en el qual es recull la teoria Deulofeu, que “l’atzar no s’equivoca”. I ho fa per descriure, amb una poètica pròpia del realisme màgic, com arriba a Catalunya, des del seu Buenos Aires natal, el 1974, empesa per una fascinació i enamorament per la “cultura sense estat més potent del món”. I aquest “atzar que no s’equivoca”serveix també per explicar la relació del seu pare amb Deulofeu, ”una entesa profunda i instantània” que va dur l’intel·lectual argentí Abelardo Gabancho fins al mas d’Ordis on vivia el pensador figuerenc. Fa deu anys, als inicis del procés, en una conversa amb Matthew Tree per a la revista Esguard , Patricia Gabancho va dir el següent pel que fa a la força de l’Estat espanyol davant d’un escenari d’independència: “No trauran els tancs, no hi haurà un Tiananmen a la plaça Catalunya, però empresonaran i inhabilitaran presidents.”

Profètica, “de caràcter dur amb l’estupidesa”, segons la va definir l’expresident de l’Ateneu Barcelonès Jordi Casasses, amb una “malícia intel·ligent”, segons Laura Borràs i una “donassa” pel president Quim Torra, que ahir al vespre va organitzar a l’auditori Irla de la Generalitat a Girona un homenatge nacional, cinc anys després de la mort prematura de l’argentina que va decidir ser catalana, segons va anotar Borràs, que va participar-hi a través d’un vídeo. Va recordar quan, essent presidenta de l’Institut de les Lletres Catalanes, Patricia Gabancho va portar-li el llibre Les dones del 1714. “Va ser un model d’apoderament i pioner”, hi va afegir en la seva glossa. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va ser qui va recordar el vincle de Gabancho amb Deulofeu, i el periodista Germà Capdevila, que exercia de presentador, va recuperar l’entrevista en què Gabancho profetitzava l’1-O i les seves conseqüències.

En un futur, però per escriure, el passat interpel·la el present i a dos dies de la Diada Quim Torra va fer una crida a “desbordar els carrers de Barcelona” invocant la memòria “transformadora” del 1714: “Al final, al món tant li fa les picabaralles absurdes, el món veurà si hem sortit en massa o no.” Enmig d’aplaudiments, va agrair a la presidenta de l’Assemblea “sostenir” –tot i les crítiques– que es tracta d’una manifestació per la independència. Abans, Laura Borràs havia evocat “les grans esperances” que es van gestar el 2017 i va assegurar que Gabancho, “una dels nostres”, “estaria empenyent per recuperar la brúixola”.