Política

conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Putin intenta sufocar la rebel·lió en l’espai postsoviètic

El president rus no vol obrir més fronts mentre continua immers en la guerra a Ucraïna

El president rus, Vladímir Putin, intenta sufocar, costi el que costi, la rebel·lió en l’espai postsoviètic, on armenis i azerbaidjanesos, kirguises i tayikos s’han enredat en unes violentes escalades frontereres que Occident pot aprofitar per a dinamitar la guerra de desgast entre Rússia i Ucraïna.

En els últims dies Putin ha mantingut intenses converses amb els líders dels països caucàsics i centreasiàtics per a comminar-los a impedir una escalada militar que entorpeixi la marxa de la campanya russa a Ucraïna.

Els combats han deixat més de 200 morts a la frontera entre Armènia i l’Azerbaidjan, i un centenar en la línia fronterera entre Kirguizistan i Tadjikistan.

Armenis i kirguises són estrets aliats de Rússia, però Moscou també compta amb una base militar a Tadjikistan, que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb l’Afganistan, i interessos energètics a l’Azerbaidjan, veí en la mar Càspia.

La reacció russa demostra que l’últim que desitja el Kremlin és un conflicte armat al seu pati del darrere, que l’obligui a intervenir com va fer amb la violenta revolta que va esclatar al gener al Kazakhstan.

Al contrari que llavors, l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), liderada per Rússia, no va atendre la crida armènia per a acudir en la seva ajuda després del que va anomenar “agressió” azerbaidjanesa.

Mentre en la guerra de 2020 pel control d’Alt Karabakh l’OTSC tenia l’excusa que les hostilitats no tenien lloc en sòl armeni, ara no pot recórrer a aquest argument, tret que l’objectiu sigui no desviar recursos necessaris a Ucraïna.

Les cartes estan cara amunt. L’ “operació militar especial” a Ucraïna té a Rússia amb les mans ocupades. L’Exèrcit rus no va intervenir a Ucraïna fins que va concloure la seva missió a Síria, on va impedir el derrocament del seu líder, Baixar al-Àssad.

De fet, el líder azerbaidjanès, Ilham Alíev, va acceptar la invitació de participar divendres passat en Uzbekistan en la cimera de l’Organització de Cooperació de Xanghai, però el primer ministre armeni, Nikol Pashinián, la va declinar.

Per a més inri, Putin es va reunir en Samarcanda no sols amb Alíev, sinó també amb el principal aliat de Bakú, el líder turc, Recep Tayyip Erdogan.

Els analistes consideren que el que està ocorrent en l’espai postsoviètic no respon exclusivament als desitjos del Kremlin, sinó també als interessos d’altres actors regionals, especialment Turquia.

Segons aquesta lògica, Putin hauria cedit a les pretensions d’Erdogan a Armènia, molt interessat a tendir un corredor terrestre entre Turquia i l’Azerbaidjan, que podria fer un tomb a l’equilibri de forces al Caucas.

Per a traçar aquest corredor, Turquia vol rebre el vistiplau de l’Iran, país amb el qual es disputa l’hegemonia regional i que ja ha deixat clar que s’oposa a aquest projecte. l’Iran comparteix aquests 44 quilòmetres de frontera amb Armènia, amb la qual manté bones relacions.

Com en el cas dels armenis, la moneda de canvi en aquest cas serien els kurds i les seves ànsies d’independència en el nord del país àrab.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CARLES RUIZ
Alcalde de Viladecans

“Viladecans té el repte de ser neutra en emissions el 2030”

Viladecans
BÀRBARA LLIGADAS
Cap de l'oposició de Viladecans

“Volem una ciutat equitativa, republicana i sostenible”

Viladecans

La guerra de les mares d’Israel

Beirut

Encavalcant eleccions

Barcelona
GUERRA A EUROPA

Onze morts i desenes de ferits en nous atacs russos al nord-est d’Ucraïna

BARCELONA
ESTAT ESPANYOL

Albares exigeix a Milei que retiri l’acusació de “corrupta” a la dona de Sánchez

BARCELONA
política

El vot exterior del 12-M no aixeca el cap

barcelona
política

Els comuns demanen “flexibilitat” per a un acord però no afluixen en el Hard-Rock

barcelona
ESTAT ESPANYOL

Dirigents ultres d’Europa i Amèrica segellen la seva “germandat” a Madrid

BARCELONA