157 anys, i pujant
La persecució judicial ja ha suposat condemnes penals per a 51 ciutadans vinculats al procés independentista, cinc dels quals són menors
Les persones perseguides són líders polítics de primer nivell i també ciutadans anònims, la base del moviment
Encara queden pendents judicis de gran transcendència, amb penes molt elevades
Dimecres, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, aplaudia les paraules del seu president, Carlos Lesmes, que en l’obertura de l’any judicial a Madrid va cridar l’atenció sobre el que va considerar el “risc” de la desjudicialització de la vida política a Catalunya, a la vegada que va felicitar els jutges destinats al Principat per la resposta donada a l’embat independentista del 2017. Aquest cofoisme judicial té uns números que traduïts semblen un preciós botí de guerra: 46 persones vinculades al moviment independentista han estat condemnades per la via penal a penes que sumen un total de 157 anys i quatre mesos de presó. La xifra de la repressió penal es completa amb cinc menors condemnats per la seva participació en actes independentistes.
Lesmes tindrà molts motius per continuar felicitant els membres de l’estructura judicial que ell presideix, perquè la dada de condemnats i condemnes és encara provisional i amb el temps tot fa preveure que creixerà. És un guarisme que balla, perquè algunes condemnes inicials s’han anul·lat en recursos posteriors, a la vegada que se n’hi han sumat de noves i se n’hi continuaran afegint pel gran nombre de represaliats encara pendents de judici. Efectivament, queden encara per substanciar-se judicis importants, un dels quals amb 30 acusats, i d’altres amb peticions elevadíssimes de presó, com ara els 18 anys que afrontarà Joel Muñoz, un jove de Vila-rodona, a l’Alt Camp, acusat d’atacar interessos de l’Estat espanyol a través de la xarxa informàtica.
En la persecució a l’independentisme, la d’aquest jove és la segona petició de presó més gran que s’ha fet fins ara, després de la que va afrontar el líder d’ERC, Oriol Junqueras. El cas de Muñoz es remunta al 2018 i quatre anys després encara no hi ha cap data de judici, tot i la suposada gravetat dels fets. Com tants altres represaliats, aquest jove té una altra causa pendent també vinculada al procés independentista.
Oriol Junqueras, un dels homes més coneguts d’aquest país, i Joel Muñoz, un ciutadà anònim, exemplifiquen la transversalitat de la repressió que s’ha desplegat contra líders polítics, identificats com a dirigents del procés independentista, però també contra la base del moviment. D’aquesta manera, s’entén que les víctimes de la repressió de l’Estat, en tots els àmbits, superin de molt les 3.000, comptant també els 1.066 ciutadans que van resultar ferits l’1 d’octubre del 2017 per l’acció de policies i guàrdies civils als col·legis electorals.
La tenalla judicial de la repressió ve d’anys enrere i alguns esdeveniments com l’indult als líders polítics i socials poden fer pensar que ja s’ha superat, però avui en dia la persecució de l’Estat encara és ben viva, com ho demostra el fet que aquesta mateixa setmana quatre persones vinculades al moviment Meridiana Resisteix van haver de presentar-se al jutjat per uns fets del mes de febrer. Tan viva és la repressió que dos joves, Adrián Sas i Oriol Calvo, estan en un risc cert d’entrar a la presó per complir les respectives condemnes de tres anys i sis mesos i quatre anys de presó. Tots dos casos es troben pendents de recurs i, en cas de perdre’l, el seu ingrés a un centre penitenciari serà inevitable. Per a dos joves condemnats a dos anys i sis mesos de presó, cada un, pels fets de la protesta del Tsunami al Camp del Barça, la fiscalia té plantejada una petició d’ingrés a la presó.
Un dels àmbits de repressió que encara estan oberts és el que dirigeix el Tribunal de Comptes, que ja va perseguir els polítics catalans per la realització de la consulta del 9 de novembre del 2014 i que ho torna a fer pel referèndum de l’1 d’octubre. En aquest últim àmbit, la persecució econòmica afecta polítics en l’exercici del seu càrrec, però també càrrecs de confiança d’aquests, fins i tot persones que havien representat la Generalitat en les delegacions exteriors, ja que un dels eixos de persecució és precisament aquesta acció exterior.
Una de les conseqüències de la repressió judicial és l’eliminació de tota una generació de líders polítics. Quatre presidents de la Generalitat han quedat arraconats: Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. La inhabilitació o l’exili també ha deixat al marge de la primera línia política Oriol Junqueras, Jordi Turull, Marta Rovira i Toni Comín, entre d’altres. Per això els partits independentistes han hagut d’improvisar un pla B, amb Pere Aragonès, Jordi Puigneró, Marta Vilagrà o Jaume Giró. Si la política fos futbol, es podria ben bé dir que l’equip independentista, delmat per la repressió, es troba de ple en fase de reconstrucció.