itàlia
Una Itàlia esgotada decideix avui el seu futur
La coalició d’extrema dreta liderada per Meloni, que ja es veu guanyadora, té un avantatge de disset punts en les enquestes
El centreesquerra de Letta no ha sabut motivar l’electorat jove més d’esquerres i hi ha un 35% d’indecisos
La campanya s’ha fet llarga i pesada, i probablement ha estat força inútil
Els italians avui han de decidir qui els governarà en els pròxims cinc anys. Bé, aquesta és la teoria: malgrat que les legislatures a Itàlia duren un lustre, la mitjana dels executius és de tretze mesos. Giorgia Meloni, però, que ja es comporta com si fos la nova primera ministra, està convençuda que, en cas que guanyi, el seu govern acabarà la legislatura. Els últims sondejos donen un avantatge de més de 17 punts a la coalició de l’extrema dreta que ella lidera (47,2%) respecte a la del centreesquerra (28-30%).
Ahir era la jornada de reflexió –a Itàlia se’n diu “de silenci electoral”– i a Roma va fer un dia rúfol, lletjot i ventós, dels que anticipen tempesta. La sensació que més preval en l’aire és la d’esgotament. No hi ha gaires ganes de parlar de les eleccions, però sí que s’acabi la campanya i que “passi el que hagi de passar”, diu en Mattia, un fruiter de la perifèria nord-est de la capital, amb cara de resignació. La resta de persones del petit negoci de barri assenteixen. Alguns sospirs, mirades d’“a mi no em miris”...; un home gran arrufa el nas i se’n va fent que no amb la mà. Ningú s’atreveix a pronunciar-se. Des que l’extrema dreta de la Lliga de Matteo Salvini va governar, el 2018 i el 2019, hi ha més desconfiança a l’hora de parlar en públic de política. Almenys, als barris populars, on hi ha molts veïns vinguts de fora.
La campanya s’ha fet llarga i pesada, i probablement ha estat força inútil. Els italians que es declaren indecisos són pràcticament els mateixos que quan va començar, al voltant d’un 35%. Ha estat monopolitzada per l’extrema dreta, en concret per Meloni, que va fer una entrada triomfal en l’últim míting, presentada per un actor i doblador molt conegut. La va presentar citant El senyor dels anells, que a ella li encanta i que, com tot l’univers de Tolkien, té des de fa anys molta requesta entre les joventuts neofeixistes europees.
Per la seva banda, el cop d’efecte més gran del centreesquerra va ser fer aparèixer el president espanyol, Pedro Sánchez, en una pantalla durant l’acte final, per mostrar suport a Enrico Letta. El centreesquerra italià ha virat tant cap al centre que Sánchez és vist com un model progressista gairebé disruptiu. Dur-lo tenia l’objectiu de seduir l’electorat jove i d’esquerres, el més desencantat, segons les enquestes, i orfe de representació. L’electorat a qui el centreesquerra no ha sabut arribar.
El centreesquerra, desunit i rendit d’entrada
A. Sidera Gallart
Fa més de tres anys que totes les enquestes avisen que la coalició de l’extrema dreta de Giorgia Meloni i Matteo Salvini amb Silvio Berlusconi guanyaria les eleccions per golejada. En tot aquest temps, no ha baixat mai del 45%. La llei electoral actual, el Rosatellum, pactada entre el Partit Demòcrata de Matteo Renzi i l’ex Cavaliere, premia les coalicions perquè està pensada per perpetuar el bipartidisme. L’objectiu era fomentar dos blocs i deixar fora del sistema, per exemple, els 5 Estrelles, que en aquell moment tenien molta força.
L’única manera de vèncer la coalició de l’extrema dreta era fer-ne una altra. Enrico Letta ha aconseguit que Esquerra-Verds s’unís al Partit Demòcrata, però necessitava sumar tota la resta de l’espectre polític. Va allargar la mà a Carlo Calenda, líder d’un nou partit liberal en l’òrbita de Renzi. Però el florentí va convèncer Calenda de donar carbassa a Letta i dinamitar així la possibilitat del centreesquerra de tenir una coalició amb possibilitats de competir. En vista d’una distància tan gran en les enquestes, Letta s’ha dedicat a fer campanya demanant el vot útil per perdre menys escons, no pas per guanyar. Ha estat la campanya de la resignació.
