Política

Condicionats per la càrrega del deute

L’aprovació dels nous pressupostos serà el repte econòmic més immediat del govern Meloni

Brussel·les insta a respectar el pla de reformes acordat amb l’executiu de Draghi per percebre els fons de recuperació europeus

Els mercats van reaccionar ahir amb certa tranquil·litat als resultats electorals de diumenge a Itàlia perquè descarten que es produeixi un xoc immediat amb Brussel·les per la disciplina fiscal, però mantenen la cautela. En matèria econòmica, la primera prova de foc que haurà d’afrontar la nova majoria parlamentària i el govern al qual atorgarà la seva confiança és l’aprovació de la llei de pressupostos, amb un marge estret de temps per davant, ja que ha de ser adoptada abans que s’acabi l’any. El programa de la coalició de dreta i extrema dreta preveu abaixar impostos a particulars i empreses i augmentar les pensions i les ajudes a les famílies. Serà un exercici complicat tenint en compte el context macroeconòmic del país, amb un dèficit públic que superarà el 5% l’any vinent, segons les previsions oficials; un deute públic del 150% del PIB, un dels nivells més alts dels països desenvolupats, i un encariment del preu del diner dictat pel Banc Central Europeu (BCE) per contrarestar la inflació.

Una altra prova decisiva és el respecte de les reformes a què s’ha compromès Roma per percebre els fons de recuperació postpandèmia. Durant la campanya, la coalició de dretes va anunciar que renegociaria les condicions per rebre els prop de 200.000 milions d’euros que corresponen a Itàlia d’aquests fons. Ahir, però, el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, va instar el futur govern italià a respectar el pla de recuperació acordat entre les autoritats comunitàries i l’anterior executiu d’unitat, de Mario Draghi. En aquest sentit, el responsable europeu va manifestar la seva confiança que el nou equip que liderarà previsiblement Giorgia Meloni cooperarà amb Brussel·les sobre “posicions serioses”. Itàlia és el principal beneficiari del fons europeu de recuperació que es va posar en marxa per reactivar les economies europees després de la pandèmia i per accelerar les transicions verda i digital que el bloc comunitari aspira a completar a mitjà termini.

En concret, Itàlia –la tercera economia de la zona euro, per darrere d’Alemanya i França– té previst rebre durant els pròxims anys un total de 191.500 milions d’euros. D’aquests, 122.600 milions seran en crèdits i 68.000 milions en transferències directes no reemborsables. L’any passat, Brussel·les va desbloquejar el primer tram d’ajuda –24.900 milions– i ara està avaluant la segona petició de fons, que puja a 21.000 milions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

país basc

L’Audiencia Nacional tramita una denúncia contra Otegi al final de la campanya basca

barcelona
escòcia

Acusen el marit de Nicola Sturgeon de malversació de fons

barcelona
Pròxim Orient

Els EUA rebutgen l’admissió de Palestina com a membre de ple dret de l’ONU

Barcelona
Estats Units

Descartat un segon jurat del judici contra Trump a Nova York

Barcelona
política

L’Estat descarta que el Suprem actués amb “directrius”, al judici a l’1-O

BARCELONA
polònia

Detenen un home acusat de planejar un atac contra Zelenski

barcelona
Canvi Climàtic

Escòcia renuncia a reduir les emissions un 75% el 2030

Barcelona
unió europea

Brussel·les proposa un acord de mobilitat juvenil amb el Regne Unit

barcelona
POLÍTICA

El PP diu que la planificació de les infraestructures hídriques serà una prioritat

GIRONA