Política

Rússia traça noves fronteres

Moscou oficialitza l’annexió de l’est d’Ucraïna en un gran acte

Putin avisa que no negociarà l’estatus d’aquestes regions en un possible acord de pau

Almenys 26 morts en un atac a un comboi a Zaporíjia

Zelenski demana l’ingrés a l’OTAN per la via d’urgència

Rússia va refer ahir les seves fronteres. El nou mapa que ha dibuixat es va oficialitzar amb la integració dins de territori rus de les províncies ucraïneses de Kherson, Zaporíjia, Donetsk i Lugansk en un acte solemne presidit per Vladímir Putin i al qual el Kremlin li va donar caràcter d’històric. És un pas que empeny el conflicte militar d’Ucraïna cap a un nou escenari de futur incert i encara no està gens clar quines conseqüències pot tenir.

Al centre de Moscou es podia percebre a la perfecció que no era un dia qualsevol i no només perquè el trànsit estava totalment tallat i la presència de centenars d’agents de la policia desplegats. Van ser milers els russos concentrats a la plaça Roja amb banderes del país, molts dels quals eren joves que assistien als concerts commemoratius de l’annexió, els que insuflaven l’ambient patriòtic que tan l’interessava mostrar al govern rus. Esdeveniments que tenien lloc ahir a la tarda malgrat l’angoixa que viuen moltes famílies del país per si un parent o amic és convocat anar al front de batalla enmig de la mobilització parcial de la població civil per a la campanya militar a Ucraïna.

Putin va pronunciar el seu discurs a la Sala Sant Jordi del Kremlin, una de les més solemnes i reservada per a actes de transcendència nacional. Davant seu hi havia diputats, governadors regionals, representants religiosos i els líders polítics dels territoris que van signar l’acord d’adhesió a la Federació de Rússia. Els arguments esgrimits per Putin en la seva intervenció eren els que ja havia pronunciat en altres ocasions per justificar el conflicte i, en aquest sentit, va apel·lar a les accions d’Occident de debilitar el país fins a nivells que no estan disposats a tolerar.

Putin dona per vàlids els resultats dels referèndums celebrats en aquestes regions, amb un resultat aclaparador a favor de l’adhesió –tot i que l’ONU els qualifica d’il·legals–, i va deixar clar que el futur de les noves fronteres no estarà en cap cas sobre una possible taula de negociacions per consensuar la pau amb Ucraïna. “Vull que el règim de Kíiv i els seus amos occidentals m’escoltin. Les persones que viuen a Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia seran els nostres ciutadans per sempre”, va destacar rotundament el president rus.

També va fer referència a episodis històrics en què Rússia es va imposar al món com a gran imperi, o potència mundial, al citar Caterina II i l’època soviètica, tot criticant els dirigents que hi havia al capdavant de la URSS en els últims anys per empènyer al país a la pèrdua de territoris que estaven sota la seva òrbita. Els acords encara han de ser ratificats per la Duma.

No va ser l’única intervenció de la jornada de Putin. També va fer acte de presència sobre l’escenari instal·lat a la plaça Roja de Moscou per dirigir-se als milers de russos que van assistir als concerts que s’hi van celebrar per commemorar que el país s’amplia. Putin va incidir en aquest segon discurs en les idees que ja havia expressat anteriorment i tot seguit, juntament amb tots els cantants que van participar en l’esdeveniment, van entonar l’himne rus.

L’annexió de tots els territoris de l’est d’Ucraïna a Rússia impulsa el conflicte a un terreny incert on només està clar que hi haurà una escalada militar. I és que ara Moscou pot considerar qualsevol atac de les forces armades de Kíiv en aquestes regions com una agressió a Rússia.

Kíiv truca a l’OTAN

De moment, el Kremlin no ha aclarit quina serà la reacció en el cas que continuïn les batalles a les regions on s’hi ha celebrat els referèndums, però la resposta d’Ucraïna va ser contundent i també amenaça d’incrementar la tensió bèl·lica. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va anunciar a les xarxes socials, minuts després del discurs de Putin, que demanaria de manera oficial l’adhesió del país a l’OTAN.

En el vídeo que va difondre Zelenski, se’l veu signant els documents per a l’adhesió, juntament amb el portaveu del Consell Suprem, Ruslan Stefanishin, i el primer ministre, Denis Shmigal. El dirigent polític va demanar una procés “accelerat” atenen la situació en la que es troba el país. La posada en escena contrasta amb la de Putin, ja que Zelenkski va escollir els carrers com a escenari, i anava vestit amb indumentària militar.

Ahir al matí es va registrar un sagnant atac a Zaporíjia en el qual van morir 26 persones que anaven en diversos vehicles. Segons Kíiv, es tractava d’un comboi que havia de repartir ajuda humanitària a les zones ocupades pels russos. A part, hi va haver 36 ferits. Moscou i Kíiv es van culpar l’un a l’altre de l’atac i era complicat confirmar les circumstàncies amb les que va transcórrer. Atacs com aquests en el futur poden desembocar, amb les noves fronteres, en una escenari bèl·lic més cruent i de conseqüències imprevisibles.

Noruega reforça la vigilància a la zona fronterera

El govern noruec va anunciar ahir que reforçarà la vigilància a la seva frontera amb Rússia i va advertir que podria aplicar de manera ràpida un tancament total per a turistes russos, com va anunciar Finlàndia dijous, si calgués. Oslo considera que la mobilització militar parcial decretada per Moscou per a la guerra a Ucraïna i la creació d’una possible xarxa de sortida per a ciutadans russos augmenta el risc del pas il·legal a Noruega fora del lloc fronterer de Storskog, per la qual cosa ha decidit enviar un helicòpter equipat amb sensors per patrullar la zona.

Suècia autoritza tornar a exportar armes a Turquia

L’Agència d’Inspecció Nacional de Productes Estratègics sueca va informar ahir que ha tornat a autoritzar la venda de material militar a Turquia, una de les exigències d’Ankara a Suècia per a aprovar la sol·licitud d’ingrés d’aquest país nòrdic a l’OTAN. Turquia va aixecar a última hora el seu veto a Suècia i a Finlàndia a canvi de diverses condicions, plasmades en un acord, en el qual s’esmenta l’aixecament de l’oposició a la venda d’armes per part d’Estocolm i d’Hèlsinki. Suècia va retirar el 2019 el permís de venda a Ankara pes atacs turcs a les milícies kurdes a Síria.

Condemnes d’Occident a l’annexió de territori

El president dels Estats Units, Joe Biden, va tornar a rebutjar l’annexió il·legal dels territoris ucraïnesos que va signar ahir el president rus, Vladímir Putin, a qui es va dirigir directament per advertir-li que ni aquest país ni els seus aliats se senten intimidats per les seves amenaces. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va recordar que l’annexió dels quatre terrirtoris “no canvia” el compromís de l’Aliança de donar suport a Ucraïna. També va condemnar el moviment del Kremlin la Unió Europea, que va advertir que no reconeixeria l’annexió russa.

Els EUA assenyalen el Kremlin per les fuites de gas

La secretària d’Energia dels Estats Units, Jennifer Granholm, ha dit, en declaracions a la BBC, que “sembla que Rússia és la culpable de les fuites d’aquesta setmana dels gasoductes Nordstream. Granholm va afegir que s’està investigant els “actes de sabotatge”.

Lukaixenko nega que Bielorússia combati a Ucraïna

El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, va assegurar ahir que el seu país no combatrà a Ucraïna, tot i les informacions que han circulat els darrers dies sobre el possible enviament de desenes de milers de soldats a zones de combat. Minsk és un estret aliat de Moscou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona