Política

Itàlia

Les conseqüències dels resultats electorals

Entre el caos i la normalitat

El centreesquerra italià vol refundar-se, però abans li caldrà fer net amb el passat i definir-se ideològicament

El Ministeri de l’Interior no va fer bé els càlculs i una quarantena de parlamentaris no saben si han estat elegits o no

Mentre els hereus del Partit Feixista pugen al govern, a l’altra banda encara han de desxifrar on van

Fa una set­mana que els ita­li­ans van con­fir­mar el que deien les enques­tes des de feia tant, que la post­fei­xista Gior­gia Meloni serà la seva pri­mera minis­tra. En aquest breu lapse de temps, i men­tre espe­rem que s’acla­reixi quina serà la com­po­sició del nou exe­cu­tiu, hem vist unes quan­tes coses interes­sants. La més sonada és que la llei elec­to­ral actual, que no agrada a ningú però no es posen d’acord per can­viar-la, és tan enre­ves­sada que ni el Minis­teri de l’Inte­rior va acon­se­guir fer bé els càlculs. Les dades que havia donat eren equi­vo­ca­des. Entre dime­cres i diven­dres pas­sat va escla­tar l’escàndol dels par­la­men­ta­ris “balla­rins”: més de 40 dipu­tats i sena­dors que o bé havien cele­brat ja que entra­ven i en canvi es que­da­ran fora, o els havien dit que es que­da­ven fora i al final entra­ran.

Aquest dar­rer cas és el d’Umberto Bossi, el fun­da­dor de la Lliga. Per pri­mer cop després de 35 anys con­se­cu­tius no apa­rei­xia a les llis­tes dels par­la­men­ta­ris ele­gits. L’enre­nou va ser tan gran que la vella guàrdia de la Lliga va apro­fi­tar per dema­nar el cap de Mat­teo Sal­vini, que ha dut el par­tit sota el 9%. Després de mirar-se bé els resul­tats, però, la Lliga va ado­nar-se que alguna cosa no qua­drava i va con­tac­tar amb el Minis­teri de l’Inte­rior, que va dir que s’havia equi­vo­cat i va rec­ti­fi­car. La majo­ria de par­tits han fet el mateix, pro­tes­tar en vista de resul­tats poc clars, i hi ha 44 casos més que cal revi­sar. Fins i tot hi ha inter­vin­gut la Cort de Cas­sació, l’equi­va­lent al Tri­bu­nal Suprem, i caldrà espe­rar per treure’n l’entre­llat. Un caos, sí, però res que els ita­li­ans no hagin vist abans.

On també hi ha incer­tesa i deso­ri­en­tació és al Par­tit Demòcrata (PD), que fa la sen­sació que gira sobre si mateix des de fa anys sense ado­nar-se cap on va el món. Des que Mat­teo Renzi va inten­tar “desi­de­o­lo­git­zar-lo”, és a dir, por­tar-lo cap al miratge del cen­tre i allu­nyar-lo de l’esquerra, que el PD no ha aixe­cat el cap. No n’hi ha hagut prou amb el caràcter extre­ma­ment con­ci­li­a­dor d’Enrico Letta, que ha vol­gut enten­dre’s de mera­ve­lla fins i tot amb Meloni –i, de retruc, l’ha legi­ti­mat i li ha faci­li­tat el camí cap a la victòria.

El cen­tre­es­querra italià ha de refun­dar-se. Cada dia són més els que dema­nen que es dina­miti el PD per cons­truir-hi al damunt un espai amb menys favors i deu­tes per­so­nals per pagar i que pugui con­cen­trar-se en defi­nir-se ideològica­ment. Més que mai, Itàlia no pot per­me­tre’s no tenir opo­sició. Men­tre els hereus del Par­tit Fei­xista pugen al govern i ja par­len de fer can­vis cons­ti­tu­ci­o­nals que afe­bli­ran la democràcia, a l’altra banda encara han de des­xi­frar bé qui són, què volen i què els passa al vol­tant. Tam­poc res que els ita­li­ans no hagin vist abans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia