Política

alemanya

El triomf socialdemòcrata a la Baixa Saxònia alleuja Scholz

L’SPD guanya les eleccions regionals, que confirmen l’ascens dels Verds

La ultradreta treu rèdit al descontentament social per la crisi del cost de la vida i dobla resultats, però continua aïllada políticament

La Baixa Saxònia, amb sis milions i mig d’electors, va ratificar el Partit Socialdemòcrata (SPD) d’Olaf Scholz com a primera força, en unes eleccions regionals que se celebraven un any després de les generals que van portar al poder aquest canceller. I van reforçar els seus socis Verds, que probablement rellevaran la conservadora Unió Cristianodemòcrata (CDU) com a socis de coalició del cap del govern regional, el socialdemòcrata Stephan Weil.

Segons les projeccions de vot de la televisió pública ZDF, emeses dues hores després de tancar els col·legis, l’SPD va aconseguir un 33,1%, mentre que la CDU es va quedar en un 27,5%. Tots dos partits van perdre entre tres i cinc punts respecte a les regionals del 2017. Els Verds, en canvi, van disparar-se del 8,7% d’aleshores fins al 14,1%. Els liberals, el tercer soci de Scholz en el govern federal, podrien acabar fora de la cambra regional, ja que els primers resultats els situaven a la corda fluixa del 5%, el mínim per obtenir representació.

La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), en canvi, va celebrar com un triomf el seu 11,8%, gairebé el doble dels resultats del 2017. Continuen políticament aïllats i estan descartats com a socis per la resta de l’espectre parlamentari. Però estan capitalitzant al seu favor el descontentament social per la crisi de l’energia i la inflació, tal com ho van fer amb les protestes durant la pandèmia contra les restriccions.

La victòria socialdemòcrata alleuja la situació per a Scholz, en un mal moment en els sondejos. Els comentaristes polítics van coincidir ahir a atribuir l’èxit a la Baixa Saxònia a la bona reputació del cap del govern regional, el moderat Weil. Però també van destacar la rellevància per als socialdemòcrates d’haver neutralitzat davant l’electorat l’ombra de l’excanceller Gerhard Schröder, qui va arribar al poder catapultat com a home fort a aquest industriós land, on té la seu el consoci Volkswagen. Schröder, aleshores anomenat “l’amic dels poderosos” pels seus lligams amb la indústria de l’automoció, és ara la figura política més desprestigiada del país. Dels seus vincles amb el president Putin va néixer, el 2005, el gasoducte Nord Stream, peça clau en la dependència energètica d’Alemanya respecte a Moscou. Que passés després de deixar el poder a dirigir els consells d’empreses controlades pel Kremlin i que, encara ara, continuï sense trencar amb Putin és una vergonya per al partit de Scholz, a escala nacional i internacional.

Àustria repeteix president

Àustria no necessitarà anar a una segona volta per escollir el seu president: Alexander van der Bellen, el moderat ecologista de 78 anys, va guanyar la reelecció a la primera, per un 55% dels vots, més de 35 punts que el segon classificat, l’ultradretà Walter Rosenkranz. Van der Bellen, líder fundacional dels verds austríacs, tot i que formalment es presentava com a independent, representa per als seus compatriotes l’estabilitat que no han donat al país ni els conservadors del Partit Popular, ni els socialdemòcrates, ni l’ultradretà FPÖ. Va arribar a la presidència fa sis anys, en imposar-se per la mínima al seu rival de l’FPÖ d’aleshores, Norbert Hofer, que va arribar a impugnar aquells comicis. En aquest període ha vist passar quatre caps del govern –entre ells, l’exnen prodigi dels conservadors austríacs, Sebastian Kurt. A les convulsions polítiques, s’hi van afegir els estralls de la pandèmia i l’empenta dels moviments radicals, en què Van der Bellen va actuar de nou de mur de contenció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Foment del Treball fitxa l’exconseller Carles Mundó

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Zelenski presenta els decrets per a estendre la llei marcial i la mobilització general

lviv

Elena diu que el pressupost és l’aposta “més clara” per la seguretat pública

Barcelona

L’alcalde del Prat: “L’ampliació no es farà perquè no es pot fer”

Barcelona

ERC no acompanyarà Borràs en l’inici del judici

Barcelona

Collboni vol que Rabell sigui tinent d’alcalde del pla de barris

Barcelona

En llibertat el membre de l’ANC detingut pel cas de les pintades al Consell Comarcal de l’Anoia

Igualada

Serret defensa dotar les delegacions de més recursos abans d’obrir-ne de noves

Barcelona
ESTAT ESPANYOL

El PSOE registra en solitari la reforma de la llei del ‘només sí és sí’

MADRID