Política

alemanya

El triomf socialdemòcrata a la Baixa Saxònia alleuja Scholz

L’SPD guanya les eleccions regionals, que confirmen l’ascens dels Verds

La ultradreta treu rèdit al descontentament social per la crisi del cost de la vida i dobla resultats, però continua aïllada políticament

La Baixa Saxònia, amb sis mili­ons i mig d’elec­tors, va rati­fi­car el Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) d’Olaf Scholz com a pri­mera força, en unes elec­ci­ons regi­o­nals que se cele­bra­ven un any després de les gene­rals que van por­tar al poder aquest can­ce­ller. I van reforçar els seus socis Verds, que pro­ba­ble­ment relle­va­ran la con­ser­va­dora Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) com a socis de coa­lició del cap del govern regi­o­nal, el soci­al­demòcrata Step­han Weil.

Segons les pro­jec­ci­ons de vot de la tele­visió pública ZDF, eme­ses dues hores després de tan­car els col·legis, l’SPD va acon­se­guir un 33,1%, men­tre que la CDU es va que­dar en un 27,5%. Tots dos par­tits van per­dre entre tres i cinc punts res­pecte a les regi­o­nals del 2017. Els Verds, en canvi, van dis­pa­rar-se del 8,7% d’ales­ho­res fins al 14,1%. Els libe­rals, el ter­cer soci de Scholz en el govern fede­ral, podrien aca­bar fora de la cam­bra regi­o­nal, ja que els pri­mers resul­tats els situ­a­ven a la corda fluixa del 5%, el mínim per obte­nir repre­sen­tació.

La ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD), en canvi, va cele­brar com un tri­omf el seu 11,8%, gai­rebé el doble dels resul­tats del 2017. Con­ti­nuen política­ment aïllats i estan des­car­tats com a socis per la resta de l’espec­tre par­la­men­tari. Però estan capi­ta­lit­zant al seu favor el des­con­ten­ta­ment social per la crisi de l’ener­gia i la inflació, tal com ho van fer amb les pro­tes­tes durant la pandèmia con­tra les res­tric­ci­ons.

La victòria soci­al­demòcrata alleuja la situ­ació per a Scholz, en un mal moment en els son­de­jos. Els comen­ta­ris­tes polítics van coin­ci­dir ahir a atri­buir l’èxit a la Baixa Saxònia a la bona repu­tació del cap del govern regi­o­nal, el mode­rat Weil. Però també van des­ta­car la rellevància per als soci­al­demòcra­tes d’haver neu­tra­lit­zat davant l’elec­to­rat l’ombra de l’excan­ce­ller Ger­hard Schröder, qui va arri­bar al poder cata­pul­tat com a home fort a aquest indus­triós land, on té la seu el con­soci Volkswa­gen. Schröder, ales­ho­res ano­me­nat “l’amic dels pode­ro­sos” pels seus lli­gams amb la indústria de l’auto­moció, és ara la figura política més des­pres­ti­gi­ada del país. Dels seus vin­cles amb el pre­si­dent Putin va néixer, el 2005, el gaso­ducte Nord Stream, peça clau en la dependència energètica d’Ale­ma­nya res­pecte a Mos­cou. Que passés després de dei­xar el poder a diri­gir els con­sells d’empre­ses con­tro­la­des pel Krem­lin i que, encara ara, con­tinuï sense tren­car amb Putin és una ver­go­nya per al par­tit de Scholz, a escala naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal.

Àustria repeteix president

Àustria no necessitarà anar a una segona volta per escollir el seu president: Alexander van der Bellen, el moderat ecologista de 78 anys, va guanyar la reelecció a la primera, per un 55% dels vots, més de 35 punts que el segon classificat, l’ultradretà Walter Rosenkranz. Van der Bellen, líder fundacional dels verds austríacs, tot i que formalment es presentava com a independent, representa per als seus compatriotes l’estabilitat que no han donat al país ni els conservadors del Partit Popular, ni els socialdemòcrates, ni l’ultradretà FPÖ. Va arribar a la presidència fa sis anys, en imposar-se per la mínima al seu rival de l’FPÖ d’aleshores, Norbert Hofer, que va arribar a impugnar aquells comicis. En aquest període ha vist passar quatre caps del govern –entre ells, l’exnen prodigi dels conservadors austríacs, Sebastian Kurt. A les convulsions polítiques, s’hi van afegir els estralls de la pandèmia i l’empenta dels moviments radicals, en què Van der Bellen va actuar de nou de mur de contenció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia