“La Guerra Civil és distant i llunyana”

No sabia res del tema i m’hi vaig sub­mer­gir fent recerca en arxius, entre­vis­tes, i vaig acon­se­guir enten­dre què era la recerca i la satis­facció que genera. És molt gra­ti­fi­cant veure que has apor­tat el teu gra de sorra. A vega­des no som cons­ci­ents de les capa­ci­tats, a bat­xi­lle­rat, però amb suport i amb una bona guia es poden fer tre­balls que tenen un valor afe­git i no que­dar-se només en un tre­ball acadèmic.

El meu tutor, en Pau Martín, em va aju­dar moltíssim. Però depèn molt del cen­tre on estu­dies. N’hi ha que donen molta importància al tre­ball de recerca i d’altres en què el tre­ball està pre­de­ter­mi­nat seguint una llista de temes. Depèn també de la relació amb el tutor. En el meu cas es va impli­car cent per cent. Tenir el suport de família i de pro­fes­sors, un bon cer­cle, un bon tema i un bon tutor és clau perquè el tre­ball tin­gui una altra dimensió. Pot ser una bona experiència o des­es­pe­rant. Penso que des dels ins­ti­tuts s’ha de repen­sar com es plan­teja i es fa el segui­ment dels tre­balls de recerca.

A la car­rera neces­si­tava tocar altres àmbits però amb la història molt pre­sent. Encara que esti­gui a dret o ciències polítiques sem­pre acabo tirant cap a aquesta ves­sant de la recerca històrica en els tre­balls que he de fer. És el que m’agrada.

Amb la meva família vam anar al parc dels búnquers de Mar­ti­net i Mon­tellà de Cer­da­nya. La meva idea ini­cial era estu­diar el pres­su­post des­ti­nat, l’impacte econòmic que havien supo­sat. Va arri­bar un punt d’inflexió: jo volia anar per un camí i se me’n van obrir de nous, que és el que té la recerca. Vaig tro­bar infor­mació sobre la cons­trucció de búnquers dels ale­manys i ho vaig enfo­car així. En un con­text d’esca­lada de tensió es va for­ti­fi­car a banda i banda de la fron­tera i són cons­truc­ci­ons que no es van fer ser­vir mai i que no es conei­xen.

Penso que és una relació dis­tant i llu­nyana. La majo­ria són cons­ci­ents que hi va haver una guerra però no de la relació que pot haver tin­gut en la família, o un impacte per­so­nal en la vida dels seus fami­li­ars. A la majo­ria de les cases, si no surt dels joves pre­gun­tar, no surt dels més grans perquè és un fet molt traumàtic. I penso que és un deure de tot­hom com a soci­e­tat interes­sar-se pel pas­sat, perquè ha mode­lat el pre­sent, i alhora un deure de les gene­ra­ci­ons pas­sa­des trans­me­tre aquesta experiència de manera oral. Al final aju­darà. És una doble res­pon­sa­bi­li­tat de tots.