Putin estén el terror a Ucraïna amb bombardejos massius

La Marina G. va anar a buscar la seva filla a la llar d’infants després que les bombes ressonessin al centre de Kíiv. “Estava molt espantada, com jo. Alguns míssils han esclatat a prop de casa”, explicava ahir, quan encara estava en xoc, a El Punt Avui per telèfon.

Pànic. Aquesta era la sensació que planava entre els ciutadans de la capital d’Ucraïna amb què va poder contactar aquest diari després que Rússia llancés fins a 75 atacs amb míssils a ciutats de tot el territori ucraïnès al matí per destruir infraestructures vitals, com centrals elèctriques i dipòsits de la xarxa d’aigua potable.

L’artilleria russa va provocar un mínim d’onze morts i 64 ferits a la capital. Però, més enllà de dificultar la vida a les principals ciutats, les explosions d’ahir pretenien estendre el terror. “Odio Rússia i espero que visqui el mateix que nosaltres”, era la reacció lògica d’aquesta jove de poc més de 30 anys que viu a Kíiv. És economista i des de l’inici del conflicte ha persistit a dur una vida tan normal com li ha estat possible, però després dels atacs d’ahir reconeixia que la vida al país se li ha fet insuportable i pretén marxar. “A prop d’on visc hi ha una estació d’electricitat, i és on han apuntat, però poden llançar míssils a qualsevol lloc!”, s’autocompadia. Els atacs van ser la resposta contundent de Moscou a l’explosió de dissabte que va malmetre greument el pont que connecta Rússia amb Crimea.

Després de les derrotes als territoris annexionats recentment i les crítiques de sectors que demanaven més fermesa al Kremlin, les imatges de les grans flamarades sobre el pont van ser la gota que va fer vessar el got i van portar Putin a imposar-se amb el seu arsenal.

Al migdia va fer una intervenció televisada en l’inici de la reunió del seu Consell de Seguretat. “Si hi continua havent intents d’atacs terroristes al nostre territori, la resposta de Rússia serà rotunda”, va recordar amb posat desafiador.

Per la seva banda, la Katerina R., de 35 anys, admetia estar “tan atemorida com els primers dies”. Després que els bombardejos cessessin a la capital ucraïnesa al juny, la seva vida havia tornat més o menys a la normalitat –malgrat el toc de queda a les nits– i considerava que Kíiv era una ciutat bastant segura, però ahir li semblava que aquesta idea de seguretat era un miratge i que mentre duri el conflicte armat qualsevol indret pot ser el blanc de les bombes. Aquesta jove no té plans de marxar: “No en tinc l’oportunitat.”

A molts indrets del país se’n va anar la llum, i no hi havia aigua calenta ni internet. El metro i els refugis es van convertir, una altra vegada, en llocs on aixoplugar-se per buscar seguretat.

La por de la maquinària mortal s’ha instal·lat de nou a Kíiv i a altres ciutats del país, i no saben si els atacs d’ahir van ser puntuals o si a partir d’ara Moscou carregarà amb una potència bèl·lica molt més amenaçadora.