Política
Trenta-dos anys de socialisme i una hora de Josep Antoni Duran i Lleida
El dia que fa 64 anys, al militant socialista Josep Guinot li toca passar una hora amb un demòcrata cristià. No és la primera vegada, perquè té un nebot d'UDC, tinent d'alcalde de Sant Cugat del Vallès des de fa anys. Però aquesta vegada la trobada és en un teatre, a la Nova Aliança de Mataró, on se celebra un míting de Josep Antoni Duran i Lleida, candidat de CiU a les eleccions del 9 de març.
Només d'entrar a la sala, plena de gom a gom –els periodistes que segueixen la campanya ja comencen a tenir clar que aquesta vegada els partits han llogat locals més petits expressament perquè no quedin cadires buides–, Guinot veu el seu nebot, a primera fila, amb els que manen al partit. Com que no hi ha cap seient lliure, el nostre militant infiltrat segueix el míting pacientment a peu dret, a costat d'una columna. En els primers minuts, li sona el mòbil i ha de contestar en veu baixa. "No puc, parlar, estic en un míting de la competència", s'excusa.
Durant una hora, escolta com els ponents fan una crida a votar i, sobretot, a no fer-ho en blanc, perquè això, diuen, només afavoreix el bipartidisme que volen el PSOE i el PP. Guinot fa ganyotes. Després el mag Duran i Lleida treu del barret el cop d'efecte del dia: una carta de l'historiador Josep Benet que combat la crida al vot en blanc de Pasqual Maragall i Heribert Barrera. La resta de l'acte insisteix que cal que Catalunya es faci respectar i lamenta l'espoli fiscal, la LOAPA i la llei electoral.
Guinot ha trencat els seus 32 anys de fidelitat: "mai de la vida he anat a un míting que no sigui del PSC, ni m'havia passat mai pel cap", assegura mentre ensenya el carnet roig. Una experiència nova en què però no ha sentit "res" que l'hagi sorprès. "Com sempre, tenen un lema nou, que aquesta vegada és el respecte, i continuen amb l'habitual que és el victimisme", resumeix. I apareix el seu nebot, el tinent d'alcalde Joan Recasens. Grans abraçades, rivalitat política entre rialles. "Has vist la llum?", pregunta el nebot. "Ni parlar-ne, no me la fareu veure mai", conclou el socialista.
Només d'entrar a la sala, plena de gom a gom –els periodistes que segueixen la campanya ja comencen a tenir clar que aquesta vegada els partits han llogat locals més petits expressament perquè no quedin cadires buides–, Guinot veu el seu nebot, a primera fila, amb els que manen al partit. Com que no hi ha cap seient lliure, el nostre militant infiltrat segueix el míting pacientment a peu dret, a costat d'una columna. En els primers minuts, li sona el mòbil i ha de contestar en veu baixa. "No puc, parlar, estic en un míting de la competència", s'excusa.
Durant una hora, escolta com els ponents fan una crida a votar i, sobretot, a no fer-ho en blanc, perquè això, diuen, només afavoreix el bipartidisme que volen el PSOE i el PP. Guinot fa ganyotes. Després el mag Duran i Lleida treu del barret el cop d'efecte del dia: una carta de l'historiador Josep Benet que combat la crida al vot en blanc de Pasqual Maragall i Heribert Barrera. La resta de l'acte insisteix que cal que Catalunya es faci respectar i lamenta l'espoli fiscal, la LOAPA i la llei electoral.
Guinot ha trencat els seus 32 anys de fidelitat: "mai de la vida he anat a un míting que no sigui del PSC, ni m'havia passat mai pel cap", assegura mentre ensenya el carnet roig. Una experiència nova en què però no ha sentit "res" que l'hagi sorprès. "Com sempre, tenen un lema nou, que aquesta vegada és el respecte, i continuen amb l'habitual que és el victimisme", resumeix. I apareix el seu nebot, el tinent d'alcalde Joan Recasens. Grans abraçades, rivalitat política entre rialles. "Has vist la llum?", pregunta el nebot. "Ni parlar-ne, no me la fareu veure mai", conclou el socialista.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.