Sis caps des del 155

Amb la des­ti­tució del major Josep Lluís Tra­pero per part de l’Estat en la inter­venció de la Gene­ra­li­tat com a represàlia pel referèndum de l’1-O, els Mos­sos han vis­cut cinc anys d’interi­ni­tat i relleus. Una ines­ta­bi­li­tat a la cúpula que ha fet que cap màxim res­pon­sa­ble hagi estat més de dos anys al cap­da­vant de la poli­cia. El mateix retorn de Tra­pero en des­greuge per haver estat víctima del 155 va aca­bar impe­dint girar full i reno­var una cúpula poli­cial que ara torna a que­dar pen­dent amb el nome­na­ment interí d’Edu­ard Sallent, que torna al cap­da­vant dels Mos­sos.

Tra­pero arri­bava a la màxima res­pon­sa­bi­li­tat dels Mos­sos com el pri­mer coman­da­ment que havia fet tota la seva car­rera a la poli­cia cata­lana. Era el 3 d’abril del 2013 quan el nome­nava l’ales­ho­res con­se­ller d’Inte­rior, Ramon Espa­da­ler (avui al grup par­la­men­tari del PSC-Units per Avançar), durant la pre­sidència d’Artur Mas (CiU). Ja sota la pre­sidència de Car­les Puig­de­mont (Junts pel Sí), era nome­nat major el 18 d’abril del 2017, a pro­posta de l’ales­ho­res direc­tor del cos, Albert Bat­lle (avui tinent d’alcal­dia de Segu­re­tat de Bar­ce­lona pel PSC-Units per Avançar).

Amb la ràpida i efec­tiva res­posta als atemp­tats del 17 d’agost a la Ram­bla de Bar­ce­lona i Cam­brils, els Mos­sos arri­ba­ven al punt àlgid de popu­la­ri­tat, amb Tra­pero com a líder reco­ne­gut. Per la nega­tiva del cos a con­fis­car per la força les urnes del referèndum de l’1-O pro­te­gi­des pels ciu­ta­dans, Tra­pero va ser des­tituït per l’Estat el 28 d’octu­bre, en el marc de la inter­venció política de la Gene­ra­li­tat amb l’apli­cació extrema de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució. L’Estat situa de comis­sari en cap qui era la seva mà dreta, Fer­ran López, que va car­re­gar amb l’estigma d’estar a les ordres de Madrid. Amb la revàlida de la majo­ria inde­pen­den­tista i la fi del 155, López acaba renun­ci­ant al càrrec el 14 de juny del 2018. Tra­pero va rebut­jar la pro­posta del pre­si­dent Quim Torra (Junts) de tor­nar a ser el cap del cos men­tre fos jut­jat a l’Audi­en­cia Naci­o­nal per sedició durant l’1-O i el nou con­se­ller, Miquel Buch, va nome­nar comis­sari en cap Miquel Esquius, número dos del cos. De manera interina, perquè Esquius era subs­tituït per Edu­ard Sallent el mateix dia que ascen­dia a comis­sari, el 3 de juny del 2019. Buch i Sallent viu­rien el moment més crític del cos amb les pro­tes­tes i alda­rulls per la con­demna als líders polítics de l’1-O. Tot i sobre­viure a les crítiques que el mateix pre­si­dent Torra va fer als Mos­sos per les deten­ci­ons i càrre­gues, Sallent no sobre­viu a l’abso­lució judi­cial de Tra­pero, res­tituït al cap­da­vant del cos el 12 de novem­bre del 2020, amb el con­se­ller Miquel Sàmper i Pere Ara­gonès de vice­pre­si­dent amb fun­ci­ons de pre­si­dent per la inha­bi­li­tació de Torra. Tra­pero recu­pera López i Esquius al seu equip, però, amb el nou govern lide­rat per ERC i ara pre­si­dit per Ara­gonès, el con­se­ller Joan Ignasi Elena intenta el relleu des­ti­tuint Tra­pero el 20 de desem­bre del 2021 i nome­nant Josep Maria Estela de comis­sari en cap, Edu­ard Sallent de número dos i la inten­denta Rosa Bosch com la pri­mera dona a la cúpula del cos. L’esta­bi­lit­zació de la direcció poli­cial, però, s’ha frus­trat per l’enfron­ta­ment entre Estela i Sallent i la divergència del fins ahir cap dels Mos­sos amb Elena pel nome­na­ment de sis nous comis­sa­ris, qua­tre dels quals el govern ha deci­dit que siguin dones.