Rússia destrueix un 30% de les centrals elèctriques i deixa Ucraïna tocada
Kíiv acusa Moscou d’ordir una estratègia per “congelar” la població de cara a l’hivern
El govern ucraïnès es planteja trencar les relacions amb l’Iran
La nova onada d’atacs russos ha destruït en vuit dies el 30% de les centrals elèctriques d’Ucraïna i ha creat una situació crítica al país, en el que Kíiv considera una estratègia del Kremlin per “congelar” els ucraïnesos de cara a l’hivern. “Tenim una situació crítica a tot el país, perquè una regió depèn d’una altra. Tot el país s’ha de preparar per a apagades tant del subministrament elèctric com d’aigua i calefacció, i estalviar energia”, va dir el vicecap de gabinet de la Presidència, Kirilo Timoixenko.
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va explicar que “des del 10 d’octubre, el 30% de les centrals elèctriques d’Ucraïna han estat destruïdes, fet que ha causat apagades massives a tot el país”.
Rússia va atacar ahir, un cop més, infraestructures civils i d’electricitat a l’est, al centre i al sud d’Ucraïna. Ho va fer a Kíiv, Sumi, Donetsk, Dnipró, Vínnitsia, Jitómir, Khàrkiv, Kriví Rih, Mikolaiv i Zaporíjia. Almenys sis persones van morir en aquests atacs.
La companyia DTEK Energo va informar que dues de les seves centrals tèrmiques van ser atacades de nou amb míssils russos. A la capital ucraïnesa, Rússia va llançar tres míssils contra dues instal·lacions essencials, una de les quals era de subministrament d’energia, al marge esquerre del riu Dniéper. En el bombardeig van morir tres persones, totes empleades d’una de les infraestructures atacades, segons l’alcalde, Vitali Klitxkó. Prop de 83.000 famílies van quedar temporalment sense electricitat i molts habitatges van tenir el subministrament d’aigua limitat.
La planta tèrmica de Kurajovo, a Donetsk, també va ser objectiu de míssils, així com una infraestructura energètica a Dnipró, que va provocar talls d’electricitat i aigua. A Jitómir, onze localitats van quedar sense llum.
Rússia va disparar ahir més míssils que drons kamikaze –de fabricació iraniana, segons les autoritats ucraïneses–. El ministre ucraïnès d’Afers Estrangers, Dmitró Kuleba, ha proposat a Zelenski trencar les relacions diplomàtiques amb l’Iran. Kuleba va explicar també que Kíiv enviarà una carta oficial a Israel per demanar-li que “li subministri urgentment sistemes de defensa antiaèria” i iniciï una cooperació pel que fa a “l’adquisició de tecnologia rellevant per a Ucraïna”.
Vot contra l’ocupació de Txetxènia
La Rada Suprema o Parlament ucraïnès va denunciar ahir l’ocupació russa del territori de la república txetxena d’Itxkèria, creada el 1997 per la guerrilla secessionista després del final de la primera guerra txetxena amb l’exèrcit rus. La disposició aprovada pels diputats ucraïnesos declara “el reconeixement de la república txetxena d’Itxkèria com a territori provisionalment ocupat per la Federació Russa”. A més, condemna el “genocidi del poble txetxè” i cita els crims comesos durant la primera (1994-96) i la segona guerra txetxena (1999-2009), l’última ordenada per l’aleshores primer ministre rus, Vladímir Putin. També va denunciar els crims comesos per l’imperi tsarista en la conquesta del Caucas entre el 1817 i el 1864, i les deportacions massives estalinistes de txetxens del 1944.
