Argentina
El combat per la memòria i els drets humans
La recerca incansable de les àvies
Les Àvies de Mayo fa 45 anys que busquen nens nascuts durant el segrest de les seves mares en la dictadura militar
Han recuperat fins ara 103 nets
Una campanya convida a continuar la cerca
Les Àvies de Plaza de Mayo fan avui 45 anys. Quan l’última dictadura argentina (1976-1983) es va apropiar com a botí de guerra dels fills de les seves víctimes, molts d’ells nascuts a les masmorres després de llargues sessions de tortura, es va activar també una de les lluites pels drets humans més representatives del món. Aquestes dones que cada dijous feien voltes al voltant de la Piràmide de Mayo, al davant de la Casa Rosada, per cridar l’atenció del món, aviat van ser titllades de “boges” pels sequaços dels militars en el poder. La seva feina incansable ha fet que s’hagi recuperat, gairebé mig segle després, la identitat de 103 nets, i encara en busquen 300 més.
Les Àvies van néixer com a Mares de Plaza de Mayo, però sabien que les seves filles i fills acabaven de ser pares o estaven a punt de ser-ho. Aviat van ser, a més de mares, àvies que buscaven aquests nets, que suposaven que eren vius.
La dictadura va idear un pla sistemàtic, des de l’Estat, d’apropiació il·legal d’aquests nadons de persones que consideraven “terroristes”. Els militars estaven convençuts que així salvarien aquestes ànimes pures de la corrupció d’una llar formada per subversius. Van crear sales de part clandestines, sales de tortura, van falsificar partides de naixement i van simular adopcions. Les famílies substitutes van ser, majoritàriament, parelles de militars, fins i tot autors o partícips necessaris de la mort dels pares del nen que adoptaven. Les Àvies van iniciar llavors un llarg camí de recuperació de la identitat d’aquells nens criats en l’engany.
Les proves genètiques d’ADN van ser una arma poderosa de les Àvies. El 1984, ja havien identificat 22 nets, però Paula Eva Logares va ser la primera que va saber mitjançant la ciència que era filla de Mónica Sofía Grinspon i Ernesto Claudio Logares, víctimes del terrorisme d’estat. Avui són centenars els argentins que han acudit a les Àvies i n’hi ha hagut 103 que s’han sotmès a una prova d’ADN. Un d’ells va ser Guido Carlotto, criat com a Ignacio Hurban pels seus apropiadors. Carlotto va saber fa vuit anys que era fill d’Estela de Carlotto, la presidenta d’Àvies, figura icònica de la lluita pels drets humans.
Carlotto, mare de quatre fills, docent i directora d’escola, es va jubilar de manera anticipada, forçada pel segrest de la seva filla Laura, per dedicar-se a una vida de cerca. Avui té 91 anys i és conscient del pas del temps. “Queden vives unes dotze àvies de la Plaza de Mayo a tot el país, però només quatre continuen actives, les altres estan molt malaltones”, va dir en una entrevista recent. La pandèmia les va allunyar les unes de les altres, i tot just ara van recuperant, de mica en mica, la relació presencial.
Ara les Àvies han publicat un vídeo que s’ha difós per televisió, ràdio i les xarxes socials en què apel·len els nascuts entre el 1975 i el 1983 a posar-se en contacte amb elles si tenen dubtes sobre la seva identitat i llancen una pregunta: “I si una d’aquestes àvies t’està buscant?”.
Les Àvies de la Plaza de Mayo han estat tres cops nominades al Nobel de la Pau i la seva tasca té el reconeixement del món. Carlotto ha promès continuar treballant mentre tingui “salut i lucidesa”, com les dones que l’acompanyen. Saben que tenen un gran desafiament al davant: mantenir viva la flama de la tasca de tota una vida. “El dia que no hi hagi ni una àvia”, va dir Carlotto, “els nostres nets continuaran la feina, ja que saben treballar i s’han compromès a buscar els germans”.