Política

Steinmeier adverteix contra la “dependència de la Xina”, després de l’“error” amb Rússia

El president alemany aposta per buscar “més intensament” acords comercials amb altres països del sud-est asiàtic

L’empresa estatal xinesa Cosco vol comprar el 35 % d’una terminal del port d’Hamburg

El president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, ha advertit aquest dimecres contra una “forta dependència” de la Xina, després l’error que ha suposat per al seu país el cas de Rússia i davant la perspectiva d’un eventual control comercial xinès sobre el port d’Hamburg.

Confrontat per la seva pròpia responsabilitat en les decisions d’Alemanya respecte al gas rus, Steinmeier ha afirmat, en relació a la Xina, que “la lliçó que hauríem d’extreure és que cal reduir dins del possible les dependències unilaterals”.

En declaracions a la televisió pública ARD al final de la seva visita a Kíiv, el president ha apostat per buscar “més intensament” acords comercials amb països veïns del sud-est asiàtic, un mercat amb 700 milions de persones.

El polític ha reconegut que aquests països no poden “suplir” les relacions comercials amb la Xina, però ha opinat que les poden complementar.

Les declaracions del president incideixen en la controvèrsia oberta a Alemanya pels plans de la filial de la drassana estatal xinesa Cosco d’adquirir fins a un 35 % d’una terminal del port comercial d’Hamburg.

Aquesta opció topa amb el rebuig tant dels Verds com del Partit Liberal (FDP), els dos socis de coalició del canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, ex-alcalde-governador d’Hamburg.

El Consell de Ministres d’aquest dimecres ha d’adoptar una decisió respecte aquesta adquisició, que segons mitjans alemanys consistirà a autoritzar només la participació xinesa a un 24,9 %, per limitar la seva capacitat d’influència sobre el port comercial.

També és motiu de controvèrsia a Alemanya el pròxim viatge d’Scholz a la Xina acompanyat d’una delegació d’empresaris del seu país, amb el qual reprèn la pràctica de la seva antecessora, Angela Merkel, que feia aquest tipus de missions.


Allunyar-se de Moscou
La visita d’Steinmeier ahir a Kíiv era una qüestió delicada per al president alemany, que a l’abril va veure frustrat el seu propòsit de viatjar a la capital ucraïnesa al costat d’altres líders europeus, ja que les autoritats d’aquest país van considerar “no desitjada” la seva presència.

I és que a Ucraïna identifiquen el president alemany amb la línia “pro-russa” practicada tant pel canceller socialdemòcrata Gerhard Schröder (1998-2005) com per la conservadora Merkel (2005-2021).

L’actual president alemany va ser ministre de la Cancelleria i mà dreta de Schröder, amic i aliat polític del president rus, Vladímir Putin, i després titular d’Afers Exteriors en dues legislatures de Merkel.

En aquest primer període amb Schröder es va gestar la construcció del primer gasoducte de Rússia cap a Alemanya, el Nord Stream 1, que va entrar en funcionament el 2011. Durant els mandats de Merkel es va consolidar la dependència energètica alemanya de Rússia amb la decisió de construir el Nord Stream 2



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Zelenski presenta els decrets per a estendre la llei marcial i la mobilització general

lviv

Elena diu que el pressupost és l’aposta “més clara” per la seguretat pública

Barcelona

L’alcalde del Prat: “L’ampliació no es farà perquè no es pot fer”

Barcelona

ERC no acompanyarà Borràs en l’inici del judici

Barcelona

Collboni vol que Rabell sigui tinent d’alcalde del pla de barris

Barcelona

En llibertat el membre de l’ANC detingut pel cas de les pintades al Consell Comarcal de l’Anoia

Igualada

Serret defensa dotar les delegacions de més recursos abans d’obrir-ne de noves

Barcelona
ESTAT ESPANYOL

El PSOE registra en solitari la reforma de la llei del ‘només sí és sí’

MADRID

Vilagrà creu que una esmena a la totalitat de Junts als comptes seria “tàctica política”

Barcelona