Política

Israel

La cursa electoral

Cap a l’extrema dreta

Ben Gvir, el líder de Sionisme Religiós, podria doblar la presència al Parlament i propiciar un nou govern de Netanyahu

Biden, en contra que l’extremista jueu accedeixi al poder, mentre el Likud es deixa estimar

A Israel hi ha qui alerta que l’essència de la democràcia podria tenir els dies comptats. Dimarts vinent, el país s’enfronta a les cinquenes eleccions en només quatre anys i, aquest cop sí, la ultradreta es veu amb possibilitats de formar part d’una coalició guanyadora encapçalada per l’hipotètic retorn de Benjamin Netanyahu com a primer ministre.

La feblesa dels fonaments que sostenien el govern alternatiu liderat pel centrista Yair Lapid han dit prou un any després de la seva formació. La coalició agrupava formacions amb visions oposades de la realitat i que no tenien res més en comú a banda de fer fora Netanyahu. Ara, després d’haver caigut a l’oposició, el Likud i els extremistes de Sionisme Religiós, liderats per Itamar Ben Gvir, formarien un govern perillós pels valors liberals.

En el seu intent per retornar al poder, Netanyahu hauria d’agrupar-se amb els de Ben Gvir, a qui les enquestes donen fins al doble d’escons que en l’actualitat. Si això es complís, el líder de Sionisme Religiós podria tenir la capacitat de desllorigar el bloqueig que condemna la política israeliana els darrers anys, víctima d’una divisió de blocs en què ningú suma prou. Els canvis d’opinió del mateix Netanyahu, que ara s’esforça a tenir Ben Gvir de la seva banda, desemmascaren la deriva del país cap a la dreta. Després d’assegurar en eleccions anteriors que no faria govern amb Ben Gvir, ara membres del Likud es desviuen públicament per fer pinya amb l’extremista.

Netanyahu, l’home més poderós d’Israel durant les darreres dues dècades, té a tocar el retorn al càrrec de primer ministre. Molts analistes creuen que un executiu participat pels partits ultraortodoxos i pel grup Sionisme Religiós, que haurien d’acompanyar Netanyahu per sumar 61 diputats, farien canvis en el sistema electoral i judicial per tal d’afermar-se en el poder.

De jove, Ben Gvir havia liderat partits d’extrema dreta il·legalitzats, i va ser apartat del servei militar obligatori per les seves activitats i idees extremistes contra la població palestina. Com a advocat, ha guanyat notorietat defensant jueus acusats de terrorisme i d’odi.

Funcionaris de la Casa Blanca havien fet declaracions en condició d’anonimat a la premsa israeliana prenent partit en contra que Ben Gvir accedeixi al poder a Israel. “L’esquerra està sentint la pressió perquè estem encaminats cap a la victòria!”, deia aquests dies Ben Gvir en resposta. A mesura que s’acosten les eleccions, l’administració de Joe Biden apuja el to contra la possibilitat d’un govern d’extrema dreta a Israel. Robert Menéndez, president del comitè de relacions exteriors del Senat, ha advertit a Netanyahu que incloure l’extrema dreta en un futur govern del país lesionaria les relacions entre Washington i Tel-Aviv. Netanyahu ha respost: “No acotaré el cap. Sé com defensar Israel.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Illa a Madrid: “Catalunya ha d’ajudar a millorar Espanya”

barcelona
Estat espanyol

Dirigents i militants socialistes demanen a Sánchez que no plegui

Barcelona
Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles
Estat espanyol

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador