Zapatero i Rajoy acorden obligar per llei als ajuntaments a retirar les plaques en record de membres d'ETA

La retirada de plaques, monòlits i noms de carrers dedicats a membres o exmembres d'ETA serà obligatòria per llei. És un dels pactes a què han arribat el líder del PP, Mariano Rajoy, i el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en la seva primera reunió a la Moncloa des que va començar la legislatura, fa tres mesos.

La llei de solidaritat amb les víctimes del terrorisme serà retocada per incloure aquesta obligació de retirada de símbols relacionats amb l'entorn etarra, que afectarà els ajuntaments bascos, com ja ha passat a Hernani per ordre explícita de l'Audiència Nacional.

La mateixa reforma establirà mesures per garantir la "seguretat" de les víctimes un cop els terroristes condemnats compleixin la pena i surtin al carrer i per garantir les indemnitzacions. Aquest últim punt respon a l'última polèmica en relació a Iñaki de Juana Chaos, del qual es considera que va posar el pis de la seva mare a nom de la seva dona perquè no li poguessin embargar per indemnitzar les víctimes. De Juana també ha sigut notícia perquè s'ha sabut que tenia plans d'anar a viure a prop d'una de les famílies víctimes dels seus atemptats.

L'altre gran acord pel que fa a l'enduriment legal que reclamava el PP és el de crear un registre de pederastes i l'enduriment de les penes contra els delictes sexuals, segons ha explicat Zapatero, sense més detall, després de la reunió amb Rajoy. Aquests acords han permès desencallar la renovació dels magistrats del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional, pendents des de fa mesos.

L'entesa entre les dues formacions es formalitza en una entesa sobre cinc principis compartits per les dues formacions: la unitat dels demòcrates i una estratègia antiterrorista compartida; suport a les víctimes; confiança en l'Estat de Dret i en els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat; reafirmar que l'únic destí d'ETA és desaparèixer i que no aconseguirà mai cap objectiu polític a través de la violència; i cooperació internacional.

Desacords en economia
Tot i els acords en matèria antiterrorista, Zapatero i Rajoy han estat incapaços d'acostar posicions pel que fa a les mesures que cal impulsar per plantar cara a la crisi econòmica. Zapatero ha dit sense embuts que Rajoy no ha aportat cap idea nova al debat sobre aquesta qüestió, i que el seu executiu actuarà amb "rigor" en els pressupostos però alhora mantenint les polítiques socials impulsades.

I es que Rajoy defensa una reducció de la despesa de l'Estat mentre Zapatero manté l'aposta per la recuperació econòmica a través de la inversió productiva, és a dir, en infraestructures, tecnologia i innovació sense deixar d'impulsar el sistema de protecció social per a desocupats, pensionistes, famílies i treballadors, que són "els sectors més afectats" per la situació econòmica. Segons Zapatero l'executiu espanyol actuarà amb "austeritat i solidaritat" i des de la confiança en la fortalesa de l'economia i la societat espanyola per sortejar la crisi.

Sense avenços en finançament autonòmic
Zapatero i Rajoy no han parlat de finançament autonòmic, però en declaracions als mitjans Zapatero ha assegurat que el govern espanyol "ha complert amb els seus compromisos", o sigui que ha presentat "un document" sobre la reforma, ha convocat totes les parts, i ha complert també dialogant bilateralment.

Segons Zapatero ara s'entra en una fase de "més diàleg'"en què el govern espanyol té uns principis "ferms sobre com ha de ser el model" que parteixen del "respecte" als Estatuts d'Autonomia i a la LOFCA. No obstant, ha dit, el seu executiu està "obert" a escoltar porpostes i a "treballar" per assolir un acord. "En aquest debat cada CCAA defensarà les seves necessitats, i 'tindrem el temps necessari per al diàleg".