Política

otan

Erdogan no preveu ratificar l’ampliació de l’OTAN abans de les eleccions de juny

El president turc pressiona els nous candidats perquè extradeixin refugiats d’origen kurd a qui Ankara considera terroristes

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha donat a entendre aquest dimarts que la ratificació de l’ingrés de Suècia i Finlàndia a l’OTAN hauria de ser abordada en el Parlament turc després de les eleccions generals de juny, és a dir, no abans de juliol de 2023.

“Hi ha temps fins a juliol (per a decidir sobre l’ingrés) i tenim unes eleccions al juny; nosaltres hem d’estar molt tranquils abans d’aquestes eleccions”, ha dit Erdogan en una roda de premsa a Ankara, després d’entrevistar-se amb el primer ministre suec, Ulf Kristersson.

“Veiem als terroristes amb les seves banderes marxar pel carrer a Suècia i Finlàndia. El nostre poble ens pregunta si no veiem això. Nosaltres fem política. Tenim eleccions en set mesos i hem de mostrar la nostra postura al poble. Els nostres amics ho entendran”, ha explicat el mandatari turc.

Erdogan es referia principalment a la guerrilla kurda de Turquia, el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), però també a les milícies kurdosirias Unitats de Protecció Popular (YPG), aliades dels EUA en la lluita contra l’Estat Islàmic (EI) a Síria, però que Ankara considera una branca del PKK.

A més, Erdogan ha inclòs entre els supòsits “terroristes” que alberga Suècia al periodista Bülent Keles, antic director del diari turc Today’s Zaman, en crida i cerca per la justícia turca per una suposada implicació en el fallit cop d’estat de 2016, que Ankara atribueix als seguidors del predicador islamista Fethullah Gülen.

“Extradir a aquest terrorista és molt important per a nosaltres. Volem que ho extradeixin”, ha dit Erdogan, després de precisar que Suècia ha extradit a quatre acusats, però que el número total no era tan rellevant com “l’actitud”.

Kristersson, per part seva, va prometre que Suècia “implementarà plenament” l’acord trilateral signat al juny a Madrid amb Finlàndia i Turquia, i que intensificarà la lluita contra el terrorisme.

El cap del govern suec va incloure expressament en aquest grup al PKK, del qual va recordar que està classificat com a terrorista per les lleis sueques.

“L’OTAN identifica el terrorisme com una de les amenaces principals contra la nostra seguretat comuna, i Suècia està d’acord. Un dels membres de l’OTAN més afectats és Turquia”, va admetre el primer ministre suec.

“Vull garantir a tots els turcs: Suècia complirà amb totes les seves obligacions tant abans de l’ingrés (a l’OTAN), i com a futur aliat. Aplicarem el memoràndum trilateral plenament”, ha promès el mandatari suec, que va assumir el seu càrrec fa tres setmanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona