Sense llum ni calefacció
Kíiv alerta que milions d’ucraïnesos podrien passar tot l’hivern a les fosques a causa dels atacs russos contra la infraestructura elèctrica
Denuncien que l’escala de la destrucció de la xarxa és “colossal”
Les autoritats insten els més vulnerables a marxar de Kherson
Els atacs sense treva de l’exèrcit rus contra infraestructures crítiques d’Ucraïna estan deixant una costosa factura per a la població local. Cada dia es coneixen noves dades sobre la magnitud del desastre. Si la setmana passada el viceministre d’Energia, Iaroslav Demchenkov, va assegurar que “milions de persones” estan a les fosques i suportant el fred sense aigua, calefacció o electricitat, el cap de l’empresa estatal d’energia, Ukrenergo, va explicar ahir que un dels bombardejos de la setmana passada va afectar 15 instal·lacions de la companyia.
“Després d’aquell atac, pràcticament no ens queden centrals tèrmiques i hidroelèctriques en bon estat a Ucraïna. I no queden subestacions que no estiguin danyades”, hi va afegir Volodímir Kudrytskyi en roda de premsa. “L’escala de destrucció és colossal”, va emfatitzar.
El govern de Kíiv sosté que la meitat del sistema energètic del país va quedar inutilitzat per aquell bombardeig del 16 de novembre. Tot això quan les temperatures han caigut per sota dels zero graus i s’han registrat les primeres nevades.
Límits al consum
La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va advertir dilluns que les vides de milions d’ucraïnesos estan amenaçades pels efectes de la guerra i de la crisi energètica que se’n deriva.
“Actualment, el sistema d’energia no pot generar tanta electricitat com els consumidors voldrien”, va admetre ahir Kudrytskyi. Davant l’emergència, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va demanar a ciutadans i empreses que limitin el consum en les àrees on hi ha més dificultats, especialment en les hores pic. La situació és particularment difícil a Kíiv i la seva regió i a les províncies de Vínnitsia, Sumi, Ternópil, Txerkasi i Odessa. En aquest sentit, Serhiy Kovalenko, conseller delegat de Yasno, una de les empreses energètiques que operen a Ucraïna, va advertir els clients que, tot i els esforços dels treballadors per restablir la xarxa abans que faci encara més fred, el més probable és que els ucraïnesos hagin de viure amb apagades “fins almenys a finals de març”. Mentrestant, les autoritats ucraïneses han instat els habitants de Kherson, sobretot els més vulnerables, a abandonar la capital regional de cara a l’hivern a causa dels atacs russos des del marge esquerre del riu Dniéper i la destrucció de la infraestructura crítica. El govern també ha ofert realitzar evacuacions a Kriví Rih, Mikolaiv i Odessa, a més de Kirovograd i Khmelnitski. En el cas de Kherson, la ciutat alliberada aquest mes per Kíiv després de la retirada russa, les autoritats denuncien encara atacs de les antigues tropes ocupants.
Segons el cap d’Ukrenergo, Rússia va dinamitar expressament “gairebé tota la infraestructura energètica” a Kherson abans de marxar-ne.
A la veïna regió de Mikolaiv hi ha llum encara i la província ajuda Kherson a restaurar el subministrament elèctric, segons va indicar ahir el governador, Vitali Kim.
De moment, Kíiv no ha donat instruccions per evacuar Mikolaiv, d’on les tropes russes es van replegar en paral·lel a la seva retirada del nord de la regió de Kherson, llevat de la península de Kinburn.
La CE proposa un topall al gas per a casos excepcionals
Els Vint-i-set debatran avui una proposta de la Comissió per crear un topall d’emergència al preu del gas en el mercat de futurs TTF. El topall s’activaria l’1 de gener si es compleixen dues condicions: que el preu dels futurs de gas en el TTF a un mes superi els 275 euros per megawatt/hora (MWh) durant dues setmanes i que aquest increment mostri una divergència de més de 58 euros respecte al preu de referència del gas natural liquat (GNL) durant 10 dies consecutius. El govern espanyol ja ha dit que s’oposarà “amb contundència” a aquest mecanisme, segons la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.
Kíiv rep més ajuts financers dels EUA i els europeus
Ucraïna va rebre ahir un nou paquet d’ajuda de 2.570 milions d’euros de la UE, segons va anunciar el ministre de Finances, Serhiy Marchenko. També els EUA lliuraran, en les pròximes setmanes, 4.400 milions en ajudes per cobrir despeses com ara hospitals, sous de treballadors públics i assistència social.
Escorcollen un monestir sospitós de subversió a Kíiv
Els serveis de seguretat i la policia ucraïnesos van escorcollar ahir un monestir mil·lenari a Kíiv sota la sospita d’“activitats subversives a càrrec dels serveis especials russos”. El complex de Petxerska Lavra pertany al sector de l’Església ortodoxa ucraïnesa que depèn del patriarcat de Moscou.
Moscou amenaça de tallar el flux de gas a Moldàvia
La companyia estatal de gas russa Gazprom ha amenaçat de tallar el subministrament cap a Moldàvia a partir de dilluns que ve si Ucraïna en continua bloquejant el trànsit. Aquest gasoducte és l’únic que continua fent arribar gas a l’Europa occidental després del tancament del Nord Stream 1.
Scholz avisa d’una “escalada” en la guerra d’Ucraïna
El canceller Olaf Scholz va advertir ahir que “en vista del curs de la guerra i dels creixents i visibles errors de Rússia”, Alemanya “ha d’estar preparada per a una escalada” del conflicte. Segons el dirigent socialdemòcrata, aquest deteriorament de la situació inclouria més destrucció d’infraestructura.
