Sturgeon continua endavant

Una­ni­mi­tat dels jut­ges

També, que la comissió Cal­man (cre­ada el 2007 pels par­tits uni­o­nis­tes britànics per revi­sar la llei de devo­lució de poders del 1998) va des­criure el Regne Unit com “una unió i una asso­ci­ació voluntàries”. I que la Comissió Smith (cre­ada el 2014 pel govern cen­tral de Came­ron per ampliar com­petències a Escòcia amb vista a la con­sulta) va dei­xar clar que “res del seu informe impe­dia que Escòcia es con­vertís en un país inde­pen­dent si el poble d’Escòcia així ho volgués”.

“El que ens diu la sentència d’avui, però, és que la llei d’Escòcia (de 1998) no defensa, de fet, aquesta com­prensió man­tin­guda durant molt de temps de la base de les rela­ci­ons que cons­ti­tu­ei­xen el Regne Unit; al con­trari, trenca aquesta com­prensió com­ple­ta­ment”, con­cloïa Stur­geon, a qui van pre­gun­tar si pen­sava dimi­tir després del cop d’ahir, com va fer Sal­mond el 2014 entre­gant-li el relleu a ella. “Seré la líder de l’SNP men­tre el meu par­tit ho vul­gui, i la minis­tra prin­ci­pal fins que els elec­tors ho vul­guin”, va res­pon­dre. Aquesta va ser la reacció al pre­si­dent del Tri­bu­nal Suprem britànic, Lord Reed, que va con­cloure ahir que el govern escocès no pot pre­sen­tar un esbor­rany de llei per orga­nit­zar un referèndum con­sul­tiu a Escòcia perquè es tracta d’un afer reser­vat al Par­la­ment de Lon­dres, segons la llei d’Escòcia del 1998.

“Un referèndum legal­ment cele­brat tin­dria con­seqüències polítiques impor­tants amb relació a la Unió i el Par­la­ment del Regne Unit”, va dir Lord Reed lle­gint la reso­lució en què els cinc jut­ges van coin­ci­dir per una­ni­mi­tat. “El seu resul­tat enfor­ti­ria o debi­li­ta­ria la legi­ti­mi­tat democràtica de la Unió i de la sobi­ra­nia del Par­la­ment del Regne Unit sobre Escòcia, depe­nent de quina visió pre­valgués, i dona­ria suport o mina­ria les cre­den­ci­als democràtiques del movi­ment inde­pen­den­tista”, hi va afe­gir.

El prin­ci­pal argu­ment del govern escocès era que es trac­tava d’una con­sulta “ori­en­ta­tiva”, no vin­cu­lant, i que, per tant, no tenia con­seqüències en la unió del país. L’SNP també es va refe­rir al dret a l’auto­de­ter­mi­nació reflec­tit en la legis­lació inter­na­ci­o­nal i va posar d’exem­ple el cas del Que­bec i la sentència del tri­bu­nal cana­denc. Lord Reed va dir que el tri­bu­nal cana­denc va con­cloure que el dret a l’auto­de­ter­mi­nació “només exis­teix en la legis­lació inter­na­ci­o­nal en casos d’anti­gues colònies o en què la gent està opri­mida, per exem­ple si hi ha una ocu­pació mili­tar estran­gera o quan a un grup de per­so­nes se li nega un accés sig­ni­fi­ca­tiu per per­se­guir el seu progrés econòmic, cul­tu­ral i social, i aquest no era el cas de Que­bec i no és el cas d’Escòcia”.

Suport de Puig­de­mont

I el mateix va dir la sentència de la Cort Inter­na­ci­o­nal de Justícia sobre Kosova, també citada per l’SNP. El pri­mer minis­tre britànic, Rishi Sunak, va dir que es reu­ni­ria amb Stur­geon per nego­ciar el futur d’Escòcia, però sense la con­sulta a la taula.

Des de Brus­sel·les, el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont es va soli­da­rit­zar amb Escòcia. “Tot el suport al poble escocès i a les seves ins­ti­tu­ci­ons en el camí cap a la inde­pendència. Un camí democràtic i euro­peu, al qual té dret i que aca­barà com­ple­tant mal­grat la decisió d’avui”, va piu­lar. Junts va des­ta­car que la sentència “no nega ni dis­cu­teix el fet que Escòcia pugui esde­ve­nir inde­pen­dent ni que hi pugui haver un referèndum segons el marc legal exis­tent”. “Una diferència nota­ble amb l’Estat espa­nyol.”