El Nobel de la pau esdevé un clam contra la invasió russa

Activistes ucraïnesos, bielorussos i russos van defensar ahir en rebre el premi Nobel de la pau a Oslo la tasca de la societat civil pels drets humans, alhora que van atacar Rússia i van reclamar justícia contra els crims de guerra. El bielorús Alés Bialiatski, representat per la seva esposa, Natallia Pintxuk; la directora del Centre per a les Llibertats Civils ucraïnès, Oleksandra Matvitxuk, i Jan Ratxinski, representant de l’organització russa Memorial, van denunciar la situació als seus països assenyalant Moscou.

“Alés i tots nosaltres sabem com resulta d’important i arriscat complir la missió dels defensors dels drets humans, especialment en el temps tràgic de l’agressió de Rússia contra Ucraïna”, va afirmar Pintxuk.

Bialiatski i les altres dues organitzacions van ser distingides per la tasca de “promoure el dret a criticar el poder i protegir els drets fonamentals dels ciutadans”, així com pel seu esforç per documentar crims de guerra, abusos de drets humans i poder, va recordar la presidenta del Comitè Nobel, Berit Reiss-Andersen.

El fet que el premi Nobel de la pau hagi estat aquest any per a persones i organitzacions crítiques amb el govern rus i els seus aliats ha desfermat la ira de Moscou, que ha acusat el comitè que atorga el guardó d’estar al servei de les potències occidentals. La indignació de Moscou ha arribat fins al punt que el Kremlin hauria demanat a Jan Ratxinski, un dels guanyadors, que rebutgés el premi. En una entrevista a la BBC, el responsable de Memorial va explicar que representants del govern rus li van demanar que no acceptés el guardó perquè era “inapropiat” que també el rebessin els altres dos premiats. Memorial, una de les organitzacions de defensa dels drets humans més antigues de Rússia, va ser clausurada per les autoritats russes l’any passat.

Ratxinski va fer al·lusió, en la seva intervenció davant el comitè del Nobel, a la feina que la seva organització ha fet, tant documentant la repressió en l’època de la Unió Soviètica com a la Rússia actual i els seus països veïns. “Avui dia el nombre de presos polítics a Rússia és superior al total en tota l’URSS al començament del període de la Perestroika, a la dècada del 1980”, va dir el guardonat.

El responsable de Memorial va defensar que a la Rússia actual preval encara la concepció de l’Estat com a valor suprem, cosa que porta a la impunitat i a la destrucció de la societat civil. Va acusar també el govern de Vladímir Putin de justificar una guerra “insana i criminal” amb els seus atacs al nacionalisme ucraïnès usant la figura del polèmic col·laboracionista amb l’Alemanya nazi Stepan Bandera, i “manipulant” els conceptes de feixisme i antifeixisme.

La cerimònia dels premis Nobel d’ahir va ser la primera que es va fer amb normalitat des de la del 2019, a causa de la pandèmia de coronavirus, que va obligar a fórmules alternatives.