Política

conflicte bèl·lic a l’est d’europa

La UE ampliarà amb 2.000 milions d’euros el fons per a donar armes a Ucraïna

El Consell de la UE vol donar un missatge clar que continuarà donant suport els ucraïnesos

Els països de la Unió Europea han decidit aquest dilluns augmentar en 2023 amb 2.000 milions d’euros més a preus corrents el Fons Europeu de Suport a la Pau (FEAP), amb el qual financen part de les armes que lliuren a Ucraïna per a defensar-se de Rússia, i no descarten “un nou augment en una etapa posterior”.

D’aquesta manera, l’augment total del sostre financer global del fons fins a 2027 seria de fins a 5.500 milions d’euros a preus corrents de 2018, ha informat el Consell de la UE en un comunicat.

“La decisió d’avui garantirà que tinguem els fons per a continuar brindant suport militar concret a les forces armades dels nostres socis”, ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, qui avui presideix a Brussel·les la reunió de ministres d’Exteriors dels Vint-i-set.

L’alt representant per a Afers exteriors i Política de Seguretat ha assenyalat que, en menys de dos anys d’existència, aquest fons “ha demostrat la seva vàlua” i “ha canviat per complet la forma en què fem costat als nostres socis en defensa”, per la qual cosa en la seva opinió “enforteix a la UE i als seus socis”.

En aquest sentit, el Consell ha subratllat en la seva nota que aquesta decisió envia “un senyal polític clar del compromís durador de la UE amb el suport militar a Ucraïna i altres socis per igual”.

L’acord es formalitzarà a principis de 2023, quan Borrell presenti una proposta.

Amb el FEAP, la UE ha fet costat fins ara a les Forces Armades d’Ucraïna a través de sis paquets successius fins al moment, així com a Moçambic, Geòrgia, Moldàvia, Mali, Somàlia, Níger, Bòsnia i Hercegovina, Líban i Mauritània.

També s’han finançat amb aquests fons components militars de les Operacions de Suport a la Pau dirigides per països africans i unitats multinacionals com el Grup de treball mèdic dels Balcans.

El Fons Europeu per a la Pau es va establir el març de 2021 per a finançar totes les accions de Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) relacionades amb assumptes militars i de defensa, amb l’objectiu de prevenir conflictes, preservar la pau i enfortir la seguretat i l’estabilitat internacionals.

En particular, aquest fons permet a la UE finançar accions dissenyades per a enfortir les capacitats de països no pertanyents a la UE i organitzacions regionals i internacionals en relació amb assumptes militars i de defensa.

Aquest instrument extrapressupostari té un sostre financer de 5.000 milions d’euros a preus de 2018 per al període 2021-2027, amb sostres anuals que oscil·len entre 420 milions d’euros en 2021 i 1.132 milions d’euros en 2027. Les contribucions dels estats membres es determinen sobre la base d’una clau de distribució de la renda nacional bruta (RNB).

A causa de la guerra a Ucraïna, el 86% del sostre financer global per a 2021-2027 ja s’havia compromès en 2022.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

política

El TEDH rebutja el recurs de Puigdemont contra la Junta Electoral

barcelona
Caucas
Catàstrofe humanitària

L’Alt Karabakh: l’èxode d’un poble

Barcelona

L’Estat insta l’Europol a desvincular l’independentisme del terrorisme

barcelona

Junts exigeix un canvi de rumb a Aragonès o urnes

BARCELONA

El no a Feijóo fa que Sánchez ja apunti a octubre

madrid
POLÍTICA

ERC celebra congrés regional gironí aquest dissabte

GIRONA / salt
igualada

L’Ajuntament d’Igualada vol atreureels estudis de medicina, psicologia i dret

IGUALADA

El Consell de la República replica la carta oberta dels exmembres de l’Assemblea de Representants

Barcelona
crisi de refugiats a l’Al Karabakh

L’Azerbaidjan deté a l’exprimer ministre karabakhià

barcelona