Cop d’estat togat ‘déjà vu’
El Tribunal Constitucional sotmet el Congrés a la por a la censura ja viscuda al Parlament i només la maniobra dels progressistes ho ajorna
Dilluns hi torna i ja amenaça el Senat
El record de Forcadell sobrevola l’aprovació del Codi Penal
“Meritxell Forcadell” va ser una ofensa inventada per l’exdiputada de Vox Macarena Olona, però el que va néixer com a fantasia ultradretana que banalitza el patiment de la presidenta del Parlament empresonada per haver desobeït el Tribunal Constitucional va transcendir el terreny de la mofa per abraçar ahir la dimensió desconeguda de les togues en un dia en què el Congrés del 2022 va ser el Parlament del 2017. L’hemicicle aprovava la llei de l’avortament i el decret per atenuar la càrrega hipotecària en un primer ple ordinari, però als passadissos del Congrés el clam era pel soroll de togues planxades i l’aroma de cop d’estat en el ple extraordinari que votaria el Codi Penal. Durant 24 hores, el TC –amb majoria dretana de 6 a 5 i presidit per un magistrat caducat, Pedro González-Trevijano, que entrava en un cas on el seu sou està en joc– sotmetia el Congrés a la por de no saber si seria censurat, si podria iniciar el ple i de si ho faria amb un text amputat preventivament. Només la maniobra dels cinc progressistes per frustrar el quòrum i guanyar temps va fer que el TC ajornés el cop i tolerés el debat i la votació, amb més vots dels esperats per un tancament de files: 184 sís (PSOE, Podem, ERC, PNB i EH Bildu) i 64 nos (Vox, Junts i la CUP). El PP i Cs no van votar. L’amenaça salta al Senat, on dijous s’ha de debatre i votar el mateix Codi Penal amb la sedició derogada i la malversació rebaixada i les dues esmenes –sobre la llei del TC i la llei del poder judicial– impugnades.
Amb el president Pedro Sánchez absent per viatge oficial i Meritxell Batet alternant la presidència del Congrés amb el vicepresident Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, la cambra despertava sota un soroll de togues desigual: si bé per als diputats catalans el so era conegut i els inspirava la ganyota circumspecta del déjà vu, els diputats de fora de Catalunya ho trobaven “inaudit” o “insòlit”.
Nit de transistors diürna
L’ordre del dia dictava un ple ordinari que havia de donar pas acte seguit a un ple extraordinari, però entre tots dos es va viure a l’hemicicle una breu nit dels transistors en versió diürna i digital: diputats de totes les tendències s’ensenyaven la pantalla del mòbil amb l’última hora de l’ajornament del TC fins dilluns i respiraven per una certesa de poder debatre en llibertat que no tenien en ocupar els seus escons a les nou del matí.
El TC fa guerra de nervis
El PP havia invitat el TC al debat més calent de l’any quan 24 hores abans del ple va presentar un recurs d’empara exigint-li la mesura cautelaríssima de suspendre dues esmenes del PSOE i Podem al Codi Penal –la número 62, que reforma precisament la llei orgànica del TC, i la 61, que retoca la llei orgànica del poder judicial alterant el requisit de les tres cinquenes parts–, i el TC va desplegar el seu manual de guerra de nervis: es va reunir d’urgència i primer va resoldre dos recursos del PSOE i Podem –el de Jaume Asens amb els incidents de recusació de Trevijano i Antonio Narváez perquè estant ja caducats resolien l’afer del qual els depèn seguir cobrant el sou públic– sense que Batet tingués cap pista de si el cop arribaria abans del debat o a mig debat.
Dos informes antitètics
A més del somriure del destí que el recurs del PP caigués a les mans del controvertit magistrat Enrique Arnaldo, tan afí a l’ala dura del PP que era conferenciant de la FAES, el nervi del colpisme va portar el president del TC a buscar un dret a la carta. El secretari general adjunt del tribunal, el lletrat Juan Carlos Duque, havia fet un informe primigeni contrari a la cautelaríssima de suspendre un debat ex ante al Congrés per primera vegada, però Trevijano va forçar un segon informe d’un lletrat afí, Herminio Losada, que obrís la porta argumental al cop i avalés la cautelaríssima. I el va obtenir, de manera que el ple es va celebrar durant dues hores tenint sobre la taula dos informes antitètics escrits per dos lletrats que han estudiat el mateix dret constitucional. Batet, també llicenciada en dret, esperava el veredicte i evitava les valoracions sobre l’hora greu tot accelerant el pas en veure la premsa cada cop que sortia de l’hemicicle per la porta que dona als busts de Cánovas i de Sagasta.
Arrimadas desafia Batet
Un cop es va conèixer la notícia de l’ajornament del ple al TC fins dilluns, Batet es va posar al capdavant del ple en la sessió més tempestuosa que ha viscut i amb el record de Forcadell sobrevolant el ple. Iván Espinosa de los Monteros (Vox) i Inés Arrimadas (Cs) fins i tot van homenatjar Carlos Carrizosa posant-se dempeus per exigir que Batet els donés la paraula en un intent desesperat de suspendre el debat i esperar fins dilluns. “El mateix que li vaig dir a la senyora Forcadell el 2017 li ho dic ara a vostè, senyora Batet: no permeti això”, va dir Inés Arrimadas (Cs) a Batet. “Obviaré les comparacions personals”, va rebatre Batet, que es va refugiar en el fet de no rebre cap comunicació formal del TC. “No hi ha raó ni obstacle per continuar”, va dir la presidenta del Congrés tot actuant “en defensa de l’autonomia parlamentària”. Tots els diputats de Vox van abandonar sorollosament el ple, però al final, tot i un clam desesperat a Batet perquè suspengués almenys la votació, ells hi van prendre part i van prémer el botó del no.
“Por de Tejero amb toga”
En una cambra on la volta encara conserva els forats de bala del tinent coronel Antonio Tejero des de fa quaranta-un anys, tots els portaveus van trobar un símil al sostre de la tribuna d’oradors. “La veritat és que parlo amb por que entri Tejero amb toga, perquè ja no entren amb pistoles”, va etzibar Gabriel Rufián (ERC). “Encara que no hagin deixat forats aquí dalt, vostès estan intentant perforar la democràcia amb un cop silenciós”, va disparar Jaume Asens (Podem) adreçant la mirada als escons de PP i Vox. “Van voler aturar el ple i la democràcia amb tricornis i avui ho han volgut fer amb togues. Però no ho han aconseguit!”, va dir Felipe Sicilia (PSOE). Com que el 23-F del 1981 es va produir quan Víctor Carrascal cantava els noms en la votació d’investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD), Cuca Gamarra (PP) va saltar de l’escó amb la ferida oberta: “Estava en aquesta cambra el centredreta quan hi va haver el cop d’estat!”. “Així que Tejero era d’esquerres...”, ironitzava el socialista Sicilia.
Neguit a La Moncloa
Amb el president fora del país, els ministres es van multiplicar per traslladar la consternació oficial pel soroll de togues. “La situació preocupa i és greu que s’intenti emmordassar la voluntat popular que surt de les urnes i que resideix al Congrés”, esgrimia la ministra de Política Territorial i portaveu, Isabel Rodríguez.
I quan era al Parlament?
Els rostres de gravetat sobrevinguda vistos en ple 2022 a la Carrera de San Jerónimo van animar els diputats catalans a fer un exercici de memòria de quan això succeïa al Parlament. “Els mateixos que avui s’escandalitzen pel que passa a Espanya són els que aplaudien i obeïen quan passava a Catalunya. No és inaudit. Ja va passar al Parlament el 2018 amb Puigdemont”, evocava la portaveu de Junts, Míriam Nogueras. “És un atemptat gravíssim que el TC es reuneixi per dir si podem votar unes esmenes. Però podia passar, perquè quan va passar al Parlament molts no van dir res”, va reflexionar el portaveu del PDeCAT, Ferran Bel, que en una hora greu com la d’ahir va ser renyat per Gómez de Celis des de la mesa del Congrés pel fet de desviar-se del tema quan defensava la llibertat dels diputats. “És el govern de les togues. I això passa perquè la dreta té segrestada l’alta magistratura i perquè la reforma ad hoc per a Catalunya que el PP va fer el 2015 perquè el TC decidís ex ante sobre si un Parlament podria debatre una qüestió es torna ara contra el PSOE i contra el Congrés. És el que va portar Carme Forcadell a la presó”, analitzava Mireia Vehí (CUP). El president de la Generalitat, Pere Aragonès, advertia que “Catalunya ha estat el banc de proves” i Espanya viu ara les conseqüències de “la captura de les institucions per part de la dreta nacionalista espanyola més rància”. Des de Brussel·les, l’expresident i eurodiputat Carles Puigdemont recordava que “el que fa el TC és el mateix cop d’estat que va fer contra les institucions catalanes” i que “alguns dels que ara ploren, aleshores aplaudien”.
Agre xoc Rufián-Pagès
El Codi Penal va oferir el xoc més agre entre Junts i ERC. “Senyor Rufián: jo soc un delinqüent? El vicepresident Junqueras és un malversador? Ho són Rull i Turull? És conscient que està donant la raó a Marchena? Els companys de repressió dels jutjats 13 i 18, Jové i Salvadó, Molons són corruptes? Josep Lluís Alay és corrupte?”, exigia saber Josep Pagès (Junts), jutjat com a síndic de l’1-O. “Sap qui és un delinqüent? Ni vostè ni cap dels que diu. Luis Enrique Hellín, el perit que contracta la seva cap”, va etzibar Rufián tot al·ludint a l’assassí de Yolanda González, la jove líder estudiantil morta el 1980 amb 19 anys.
Tot i no consumar el cop complet al Congrés, la mera sincronia en les agendes dels plens ideada pel TC ja va ser un factor desestabilitzador per si sol. El litigi reviurà dilluns i amb la vista posada en el ple del Senat del 22 de desembre. “No s’han atrevit avui a creuar la línia vermella, però l’amenaça és viva per al Senat”, avisa Pablo Echenique (Podem). Cinc anys després, les togues agermanen el Congrés i el Parlament. Com si l’escàndol de la novetat fes un bon maridatge amb el déjà vu català.
