Política

EVA MENOR CONTADOR

ALCALDESSA DE BADIA DEL VALLÈS (PSC)

“Amb la retirada de l’amiant marcarem el camí que seguiran altres municipis”

“Ens queden 159 edificis amb amiant, dels quals hi ha una part que el tenen a les façanes i a les cobertes i, d’altres, només als tubs de ventilació, amb menys quantitat i menys perill”

“La nostra estratègia va dirigida a poder tenir-lo tot retirat el 2024”

El principal repte que tenim és aturar l’entrada de l’extrema dreta
La Generalitat té un deute amb el finançament que marca la nostra realitat com a ciutat

Eva Menor és alcaldessa de Badia del Vallès des del 2009. En les eleccions del 2019, el PSC va aconseguir la majoria absoluta al municipi vallesà.

Quin balanç fa dels més de tres anys de mandat?
Aquest ha estat un mandat diferent perquè va començar amb una pandèmia i amb una gestió de la immediatesa, amb el que això va comportar a tots els àmbits, el primer, acostumar-nos a treballar d’una altra manera i posar el focus a atendre les persones que ho necessitaven, sobretot l’atenció a les més vulnerables. Sempre hem reaccionat molt ràpidament i no hem deixat de tirar endavant els projectes de legislatura. Vam haver de combinar les dues realitats: la immediatesa de la pandèmia amb la planificació dels projectes de mandat. Totes les crisis generen oportunitats i aquesta n’ha generat una per repensar la manera que tenim d’atendre la gent, aquesta proximitat que tenim els ajuntaments ens ha permès també redefinir algunes coses, i crec que amb èxit.
Un dels projectes és el del mercat municipal, que van impulsar un ‘market place’.
Ha estat una oportunitat per redefinir el servei i posar el focus en la necessària digitalització del comerç de proximitat. Vam posar en marxa aquest market place, elmercatdebadia.cat, i, en un primer moment, va funcionar molt bé perquè la compra a domicili va ser una necessitat, no una prioritat. Ara els hàbits de consum han tornat una mica a la normalitat, la gent continua anant a comprar de manera presencial, però les dues realitats poden conviure amb èxit.
S’acabava la pandèmia i arriba la guerra d’Ucraïna amb els efectes sobre l’encariment dels preus. Ho estan notant?
Al començament tot anava bé, però ara sí que comença a afectar les licitacions. La més important i la que ens té més preocupats i ocupats és la del nostre projecte estel·lar, que és la retirada de l’amiant. Hem tingut una licitació que ha quedat deserta, i ens hem posat les piles ràpidament per no aturar el procés, que és una prioritat de mandat. Hem d’aprofitar l’oportunitat que, finalment, s’hagi volgut mirar cap a Badia en un tema sobre el qual feia molt de temps que fèiem molta pedagogia. És la primera vegada que es fa un projecte tan ambiciós en una ciutat. Som pioners, nosaltres marcarem el camí que seguiran altres municipis, i com tot el que és nou, també té dificultats. Tornarem a aprovar una licitació i esperem poder començar amb una primera fase, que és la de l’encapsulatge dels elements de fibrociment, al començament del 2023, i a finals del 2023 podem tenir adjudicada la retirada.
El primer que es va fer va ser un mapa de l’amiant al municipi. Què deia aquest mapa?
El que es va fer va ser una anàlisi detallada de tots els elements d’amiant al parc d’habitatges. Nosaltres ja havíem fet una fase prèvia d’analitzar quin era l’amiant visible als equipaments municipals, i hem fet molts esforços per treure’l. Tenim retirat més del 90% de l’amiant dels edificis públics, amb la qual cosa ja podem dir que com a administració pública hem fet els deures. La segona fase era l’amiant visible del parc d’habitatges, que, a més, afecta la salut pública de tot l’entorn, perquè les fibres de fibrociment es desprenen en l’aire, que no té fronteres. El que volíem saber, sobretot per tenir una estratègia de rehabilitació, era l’estat de degradació de cadascun dels elements presents al parc d’habitatges. En un primer moment no esperàvem que ens donessin tots els recursos necessaris per retirar el 100% de l’amiant, i era molt important tenir un mapa que ens permetés prioritzar les actuacions d’una manera més objectiva i científica. El que vam fer és, primer, una anàlisi visual dels elements per veure quins estaven més deteriorats. I després vam fer una presa de mostres en l’aire per veure si els que estaven deteriorats desprenien fibres. El resultat del mapa de l’amiant va ser que ja sabem l’estat de tots els elements presents a la nostra ciutat. L’estat de degradació és important, per tant, primera conclusió: hem d’actuar ràpidament, i segona, el primer que hem de fer és l’encapsulatge perquè quedi protegit. Tot i que les preses de mostres en l’aire no van ser tan preocupants com esperàvem, perquè no va sortir un índex de despreniment de fibres molt alarmant, el que ens va dir el mapa és que l’estat de deteriorament podria comportar un risc molt important de despreniment immediat. Aquesta va ser la palanca que ens va posar de manifest que havíem de començar el procés de retirada de manera imminent.
Quants edificis estan afectats?
L’amiant estava present en el 100% dels edificis de Badia, que són 200, però com que ja s’havia començat a intervenir en el pla director d’obra revisat, que tenim amb l’Agència de l’Habitatge des de l’any 2007, hi ha una part que ja s’ha retirat per a la col·locació de balcons. Ara ens queden 159 edificis amb amiant, dels quals hi ha una part que el tenen a les façanes i a les cobertes i, d’altres, només als tubs de ventilació, amb menys quantitat i menys perill. El tema de les façanes i de les cobertes és el que ha sortit amb pitjor puntuació en el mapa de l’amiant, sobretot les façanes.
No esperaven que el president Aragonès anunciés el finançament de 4,5 milions per retirar tot l’amiant. Com ho van rebre?
La rebuda va ser amb molta satisfacció perquè també és un reconeixement a una valentia important que ha tingut aquest municipi. Alhora també és molta responsabilitat, perquè es deixa en mans d’un municipi com el nostre, relativament petit, amb poca musculatura tècnica, un procés molt ambiciós, que afecta una ciutat sencera. Tenim el suport de l’Agència Catalana de Residus, però tot el procés l’hem de fer nosaltres. Per això era molt important fer una licitació d’una oficina tècnica que ens acompanyés en tot el procés. Volem fer-ho bé i ho farem bé.
El fet que la licitació de l’assistència tècnica hagi quedat deserta, afecta els terminis?
Era la fase prèvia a poder iniciar la resta d’actuacions perquè hem de fer els projectes. No passa res perquè ho tornarem a licitar. En comptes d’una licitació tan ambiciosa, perquè volíem fer-ho tot alhora per després escurçar els terminis de la retirada, el que farem ara és licitar per a l’encapsulatge i, en paral·lel, farem la licitació de la retirada.
Quan es podrà dir que Badia del Vallès és un municipi lliure d’amiant?
A mi m’agradaria el més aviat possible. Disposem d’un termini fins el 2025 perquè l’Agència Catalana de Residus era conscient del plantejament tan ambiciós que teníem amb la retirada i va posar aquest horitzó. La nostra estratègia va dirigida a poder tenir en el 2024 tot l’amiant retirat.
En el passat mandat van treballar en Imagina Badia, un pla d’acció local fet amb la participació ciutadana, què defineix?
Vam participar de l’URBACT perquè teníem una planificació estratègica que estàvem treballant des de fa molt de temps. Partíem de la base que la principal riquesa que té Badia és alhora la principal font dels seus problemes, que és la realitat urbana residencial. I, al final, va ser agafar tota la nostra planificació estratègica i compartir-la amb la ciutadania perquè una de les coses importants de l’Imagina Badia és que ha estat un procés que vam fer amb la ciutadania identificant tots els reptes i les oportunitats del municipi. Al final, es tracta de convertir-la en una ciutat molt més ben connectada amb l’entorn perquè estem en una ubicació estratègica, som la porta d’entrada de l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb una sèrie de reptes, que el que hem fet és ordenar-los: Badia ciutat connectada, amb una realitat natural que volem posicionar i revitalitzar, i amb una gran riquesa social i cultural. També som el nucli urbà més proper a la Universitat Autònoma, volem mirar a la universitat. I tenim altres reptes, som una ciutat amb un nivell d’envelliment molt alt i volem treballar la política de cures perquè la nostra gent gran tingui una vida molt més digna. Un altre repte és l’atracció de joves al municipi i crec que la proximitat de l’alliberament de la protecció social del nostre parc d’habitatges és una oportunitat a aprofitar. Ens imaginem una ciutat diferent, molt més moderna, molt més verda, molt més connectada amb l’entorn i que mira al coneixement. Pot ser la palanca del canvi que Badia necessita.
Comentava la proximitat amb la UAB. Aquest any s’ha habilitat una passera que els acosta.
Una de les coses que va sortir de l’Imagina Badia és que és una ciutat molt ben ubicada, però que estava com mirant cap endins, no mirava cap enfora. Amb l’Imagina Badia volíem trencar barreres, físiques i mentals, que estan molt relacionades. I el fet de fer una passera amb la UAB, que estem a cinc minuts caminant, des d’una perspectiva de concepció de la nostra ciutat ja trenca i ens connecta molt amb la universitat. El que volem és obrir-nos a l’entorn i connectar-nos amb les ciutats veïnes.
Una de les reivindicacions històriques és un millor finançament. La llei del règim transitori del finançament del 2015 fixava que en quatre anys s’aprovaria un finançament específic per a Badia. No ha estat així.
No, de fet l’hem tornat a presentar al Parlament aquesta setmana perquè és un tema que està una mica adormit, no per part nostra. Totes les vegades que s’ha convocat la comissió bilateral ha estat a iniciativa de l’ajuntament. La Generalitat, tot i que amb el tema de l’amiant ha tingut una resposta molt positiva, en aquest no puc dir el mateix. Tenim uns compromisos assolits pel govern de la Generalitat des del 2006 amb el conveni de finançament, que després es va convertir en una llei de finançament transitòria que encara no s’han assolit. La Generalitat té un deute importantíssim que marca sens dubte la nostra realitat com a municipi. Hem plantejat un altre cop un sistema de finançament definitiu que el que fa és mesurar quin és el nostre dèficit de capacitat fiscal relacionat amb l’IBI. És una fórmula matemàtica objectivíssima que mesura quina és la diferència de la nostra base fiscal respecte dels municipis de la mateixa grandària multiplicat pel nombre d’habitatge i pel tipus d’IBI. Com dic, és una fórmula matemàtica molt senzilla i que es pot recalcular any rere any agafant les dades publicades del cadastre i les publicades de l’Idescat. Anem amb molt de retard, perquè es va comprometre a revisar-lo el 2019, estem al 2022 i ni tan sols s’ha actualitzat amb l’IPC, amb la qual cosa tornem a empobrir-nos i tornem a agreujar un problema estructural de la nostra ciutat. Tornem a picar a les portes del Parlament, que al final és qui té la sobirania popular, i serà el que decideixi si vol ajudar-nos a ser un municipi normal o continuen condemnant a Badia ser un municipi de segona respecte amb els que ens comparem.
Un altre tema en què també reclamen col·laboració de la Generalitat és amb l’Educació i atenció a la gent gran.
Portem molt de temps esmerçant molts recursos en millorar el nivell educatiu de la nostra població i amb molt èxit. Tenim un repte i és que estem en ple procés de modificació del mapa educatiu pendents d’unes obres de rehabilitació de les escoles per poder fer un canvi que comportarà la creació de nous centres i ens preocupa que les obres no estiguin acabades quan han d’estar-ho, que és per al proper curs. Estem en converses amb Educació, estem treballant de manera coordinada amb tota la comunitat educativa i el que ens preocupa és que no arribem a temps. I un altre tema que ens preocupa molt és el de l’atenció a la nostra gent gran. Som un municipi amb un índex d’envelliment de la població molt important. Estem fent un projecte d’habitatge adaptat per a les persones grans en una escola en desús. I tenim una manca important de places residencials en l’entorn que no s’està sufragant per part de la Generalitat. Una residència per a la gent gran en un equipament i un projecte d’habitatge adaptat en l’equipament que hi ha just al costat podria ser una molt bona resposta a la necessitat que tenim com a municipi.
Les passades eleccions al PSC van tenir majoria absoluta, com afronten les municipals ?
Jo soc optimista per definició, cada cop que em presento a les municipals el que penso és en redefinir el meu compromís amb la ciutadania de Badia i amb aquesta il·lusió em presento. Soc optimista, crec que podem tenir un bon resultat però em preocupa que en un municipi com el nostre, que té tants problemes, sigui un caldo de cultiu per a l’entrada de l’extrema dreta al consistori. El principal repte que tenim és aturar l’entrada de l’extrema dreta. Nosaltres hem fet la feina que ens havíem compromès. Invertirem en aquest mandat més de sis milions d’euros en la nostra ciutat. Hem aconseguit unes fites molt importants, que són la retirada de l’amiant, la reforma de les instal·lacions esportives, s’ha aconseguit tirar endavant moltes reformes que teníem perquè volem una ciutat segura, ordenada i amb tots els serveis que la nostra ciutadania mereix. En un moment com el que estem vivint, les ciutats i els pobles necessiten governs estables, amb experiència i crec que nosaltres humilment oferim aquesta proposta als veïns i veïnes de Badia del Vallès.
Com s’atura l’extrema dreta?
La millor manera d’aturar l’extrema dreta és amb polítiques públiques, amb recursos públics. L’extrema dreta guanya quan hi ha problemes socials, quan la gent té problemes i no sent que les seves institucions els donen resposta. I la democràcia, òbviament, si la democràcia funciona podem aturar els populismes. Els partits que aspirem a transformar la realitat des de perspectives democràtiques i sobretot progressistes, no hem de competir entre nosaltres sinó treballar i remar plegats perquè cap persona es quedi enrere perquè és el caldo de cultiu de l’extrema dreta. Per tant, com es combat l’extrema dreta? Amb polítiques públiques i amb democràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GUERRA A GAZA

Israel anuncia la recuperació del cos d’un altre ostatge a la Franja

BARCELONA
MEDITERRANI

Desapareguts 23 migrants que havien salpat de Tunísia cap a Itàlia

BARCELONA
política

Lluís Llach, el més votat a les eleccions del secretariat de l’ANC

barcelona
CAUCAS

La presidenta de Geòrgia veta la polèmica llei sobre agents estrangers

BARCELONA
Memòria democràtica

Experts internacionals debaten sobre el turisme de memòria a Corbera d’Ebre

Barcelona
política

Junts demana repetir el vot exterior per “greus irregularitats”

barcelona
política

Sánchez i Illa treuen pit pels resultats del 12-M

barcelona
GUERRA A GAZA

Més d’una vuitantena de morts en nous atacs a la Franja

BARCELONA
ESLOVÀQUIA

El jutge allarga la presó preventiva a l’agressor del primer ministre Fico

BARCELONA