Política

Acatament a contracor i un precedent

El Senat amputa les esmenes de la reforma judicial per obeir el TC i preserva el Codi Penal amb la fi de la sedició i la rebaixa de la malversació

Sánchez ho acata però cuina ja amb els socis una proposició de llei ‘ad hoc’ i urgent per fer la renovació del TC vetada pel TC caducat

Neguit a les Corts pel precedent de censura prèvia

Col·lapse al CGPJ

Felip VI viu ara una expectació no prevista pel seu discurs de Nadal

El vestíbul del Senat dona cabuda actu­al­ment a una expo­sició dedi­cada a la gramàtica d’Anto­nio de Nebrija (1441-1522) pel cinquè cen­te­nari de la seva mort, però la cam­bra alta no va hono­rar ahir l’estruc­tura de les parau­les, sinó que va demo­lir lle­tres al dic­tat del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Dotze hores després que el TC con­sumés el cop d’estat al poder legis­la­tiu –que dijous era insi­nuat davant del Congrés i que al final va ser exe­cu­tat dilluns al Senat–, la mesa de la cam­bra alta es va doble­gar a la cen­sura prèvia que li dicta un alt tri­bu­nal de majo­ria dre­tana cadu­cada i va ampu­tar del dic­ta­men del nou Codi Penal les dues esme­nes de la discòrdia fir­ma­des pel PSOE i Podem: la que retoca la llei orgànica del poder judi­cial i n’altera el requi­sit de les tres cin­que­nes parts, i la que reforma la llei orgànica del TC per evi­tar que l’actual TC s’atrin­xeri. Si bé en una decla­ració sense pre­gun­tes Pedro Sánchez va dir que “no com­par­teix però acata” el pri­mer vet pre­ven­tiu a un debat a les Corts en 44 anys, el PSOE i Podem ja cui­nen –amb els socis– una pro­po­sició de llei ad hoc i d’urgència que regis­tra­ran aquesta set­mana per fer efec­tiva la reno­vació. El Codi Penal amb la fi de la sedició i la rebaixa de la mal­ver­sació –el peatge a ERC pels pres­su­pos­tos–, això sí, és pre­ser­vat.

Amb una expec­tació no vista des del ple del 27 d’octu­bre del 2017 que va apro­var l’apli­cació de l’arti­cle 155, el Senat es va enfron­tar ahir a una cirur­gia inèdita sense anestèsia i en una sala d’ope­ra­ci­ons plena de para­do­xes. La pri­mera: que una lesió dels drets que els dipu­tats del PP invo­ca­ven haver patit al Congrés no és repa­rada al Congrés –el TC va resol­dre el recurs d’empara quan la votació ja s’havia fet– i, en canvi, la solució cau­te­lar dic­tada suposa lesi­o­nar els drets dels sena­dors. La segona: com es pot ampu­tar part d’un dic­ta­men que és un cos únic un cop és votat.

Cirur­gia de pre­cisió

Després que la mesa del Senat –en línia amb el dis­curs del pre­si­dent de la cam­bra, Ander Gil, i de Merit­xell Batet (Congrés) la vigília– fes seva la cen­sura però amb el gest de rebel·lia de per­so­nar-se en la causa per fer al·lega­ci­ons, ja en comissió l’encar­re­gat de for­ma­lit­zar la ren­dició va ser el sena­dor del PSOE i expre­si­dent valencià Joan Lerma: “La ponència acorda per majo­ria pro­po­sar a la comissió de Justícia que es man­tin­gui en els seus pro­pis ter­mes el text remès pel Congrés, amb l’excepció de les dis­po­si­ci­ons tran­sitòries quarta i cin­quena i les dis­po­si­ci­ons finals pri­mera i segona apar­tat quart, la tra­mi­tació de les quals ha estat sus­pesa cau­te­lar­ment pel TC.” Ras i curt: la cirur­gia de pre­cisió havia fun­ci­o­nat i ERC no havia de patir pel desen­llaç del nou Codi Penal.

Exis­tien les esme­nes?

Si una incisió era pos­si­ble o no obria dub­tes jurídics, com va con­fes­sar ahir l’exvi­ce­pre­si­denta espa­nyola Car­men Calvo en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui. “És que jurídica­ment és molt com­pli­cat el que han fet: les esme­nes, un cop van al text i el text passa del Congrés al Senat, ja no exis­tei­xen com a tals; aques­tes esme­nes estan sub­su­mi­des en el text. És inqui­e­tant”, va dir Calvo.

La sena­dora d’ERC Mire­lla Cortès i el sena­dor de Més País Pablo Gómez Per­pinyà com­par­tien l’estu­por pel fet que el TC lesi­oni els seus drets –quan el que volia evi­tar teòrica­ment era la lesió dels con­gres­sis­tes del PP, que es que­den igual–. La vice­pre­si­denta del Senat, la soci­a­lista Cris­tina Nar­bona, va sor­tir “en defensa dels drets dels sena­dors que s’han vist vul­ne­rats”.

Sánchez imposa sere­nor

Tot i que la seva indig­nació es va reflec­tir en l’ús de la paraula com­plot (suau sinònim de cop d’estat) a Brus­sel·les, el pre­si­dent espa­nyol no ho va repe­tir ahir a La Mon­cloa per no ampli­fi­car el xoc de poders i va ofe­gar les cri­des de Podem a la deso­bediència. “En moments d’incer­tesa, cal sere­nor i fer­mesa”, va dir abans d’obrir la porta a pas­sar a l’acció amb un nou text que res­cati el que el TC ha tom­bat abans del debat. “D’acord amb la llei i amb la Cons­ti­tució, el govern adop­tarà les mesu­res que siguin necessàries per posar fi al blo­queig, perquè sigui res­pec­tada la Cons­ti­tució i la volun­tat popu­lar expres­sada en les elec­ci­ons del 2019”, va sen­ten­ciar. El poder judi­cial, de fet, és en ple 2022 un fidel reflex de la majo­ria abso­luta que Mari­ano Rajoy va obte­nir el 20 de novem­bre del 2011.

Minuts després, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acu­sar Sánchez de mime­tit­zar-se amb ERC pel mot com­plot. “La des­qua­li­fi­cació dels òrgans de l’Estat, l’exclusió de l’opo­sició democràtica de tot procés deci­sori impor­tant, la poster­gació del Par­la­ment per evi­tar con­trols democràtics... No només se cedeix tot als inde­pen­den­tis­tes, sinó que es copia el seu estil de fer política”, denun­cia Feijóo. Qui no espe­rava estar sota la lupa del xoc de poders és Felip VI, que viu ara una expec­tació no pre­vista pel que dirà o dei­xarà de dir dis­sabte en el dis­curs de Nadal. “El rei té un paper mode­ra­dor i no és pre­vi­si­ble que adopti posi­ci­ons polítiques”, va dir el por­ta­veu de Vox, Iván Espi­nosa de los Mon­te­ros, que sor­tia en defensa del monarca. Vox pre­sen­tarà diven­dres una que­re­lla al Suprem con­tra Sánchez i la resta d’actors del “con­cert delic­tiu”.

‘Déjà vu’ del Par­la­ment

La pro­po­sició de llei que esmeni el pit­jor xoc de poders vist al Madrid ofi­cial arri­barà aviat, i Gabriel Rufián (ERC) ins­tava a no que­dar-se en el lament per part dels que bana­lit­za­ven el cop quan la víctima era el Par­la­ment i els cli­ents que tru­ca­ven a la porta del TC eren Miquel Iceta i Eva Gra­na­dos (PSC), Inés Arri­ma­das (Cs) i Xavier García Albiol (PP). Gra­na­dos es va entre­gar ahir a fer veure que el revés del TC no és ara equi­pa­ra­ble a quan el pro­vo­cava ella amb recur­sos con­tra el Par­la­ment. “Vinc del Par­la­ment i allà ja ho hem vis­cut. I a qui fa qua­tre anys ens deia «és que els esteu pro­vo­cant» i ara s’indigna li dic: «Ben­vin­gut. Però solu­ci­o­nem-ho»”, adver­tia Rufián. “La dreta ha vol­gut dei­xar clar que mana més que el pre­si­dent i més que el govern i més que el Par­la­ment. És repa­ra­ble? Sí”, va reblar. Per Fer­ran Bel (PDe­CAT), “hau­rien de sen­tir lesi­o­nats els seus drets fins i tot els dipu­tats que hi van votar en con­tra”. “Perquè avui passa en una direcció i demà pot pas­sar en una altra”, va aler­tar Bel. “Ens vam sen­tir una mica sols defen­sant l’auto­no­mia del Par­la­ment; per a algú a les Corts, és dife­rent”, va reblar. A la CUP, Mireia Vehí ofe­ria també el mirall retro­vi­sor: “A diferència del que va pas­sar quan el TC inter­ve­nia els debats del Par­la­ment, nosal­tres no mira­rem cap a un altre cos­tat. Però que el TC tren­qui la divisió de poders no és nou ni tam­poc és aliè al règim del 78.”

Con­di­ci­o­nar la sobi­ra­nia

L’endemà que el pre­si­dent del TC, Pedro González-Tre­vi­jano, i el també con­ser­va­dor Anto­nio Narváez –tots dos amb el man­dat cadu­cat– renun­ci­es­sin a apar­tar-se del cas –tot i l’evi­dent con­flicte d’interès a l’hora de deci­dir si per­den el sou i el càrrec– i la majo­ria dre­tana cadu­cada de sis a cinc aturés el pri­mer debat a les Corts des del 1978, la magis­trada pro­gres­sista María Luisa Bala­guer va ofe­rir el seu retrat cru del ple. “No és pos­si­ble que des del TC es con­di­ci­oni la sobi­ra­nia naci­o­nal. S’imputa la lesió al Congrés i la cau­te­lar va al Senat”, va denun­ciar Bala­guer sobre el que han fet els seus cinc com­panys de ple patro­ci­nats pel PP: González-Tre­vi­jano i Narváez (tots dos recu­sats pel PSOE i Podem perquè tene el man­dat cadu­cat i el seu sou i el seu càrrec depe­nen de tom­bar l’esmena al Codi Penal), Enri­que Arnaldo (afí a la FAES), Con­cepción Espe­jel (tan afí al PP que va ser apar­tada del cas Gürtel), Ricardo Enríquez i San­ti­ago Martínez-Vares (cadu­cat).

Quan se li va pre­gun­tar si els cinc magis­trats pro­gres­sis­tes no podien haver repe­tit dilluns la mani­o­bra de dijous –l’ardit d’exi­gir més temps per poder estu­diar el cas i amb la seva absència impe­dir el quòrum neces­sari de vuit magis­trats de cos pre­sent a la sala de plens–, Bala­guer va ser molt gràfica: “No som hoo­li­gans. La resta? Pre­fe­reixo no saber si tots al TC pen­sen com jo”, va dir. Bala­guer i la resta de pro­gres­sis­tes faran un vot par­ti­cu­lar dis­cre­pant.

El front del CGPJ

El del TC és només un front, perquè González-Tre­vi­jano i la resta es neguen a accep­tar el nome­na­ment de l’exmi­nis­tre de Justícia Juan Car­los Campo i de l’ex alt càrrec de la Gene­ra­li­tat i La Mon­cloa Laura Díez, però hi ha un segon front judi­cial: el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ), que viu cadu­cat des de fa qua­tre anys i ha de triar els seus dos noms. El CGPJ es reu­nia ahir a les cinc de la tarda per explo­rar la seva part del des­blo­queig de la reno­vació del TC. Després de la sus­pensió per part del Cons­ti­tu­ci­o­nal de l’esmena que rebai­xava les majo­ries necessàries, el sec­tor con­ser­va­dor tor­nava a tenir capa­ci­tat de blo­queig, i se sot­me­tien al ple dues pro­pos­tes. Els dre­tans volen que els dos magis­trats desig­nats siguin el con­ser­va­dor César Tolosa i el pro­gres­sista Pablo Lucas, el jutge del Cata­lan­gate que va ava­lar les escol­tes del CNI a elec­tes cata­lans, men­tre que el sec­tor pro­gres­sista manté la can­di­da­tura de José Manuel Bandrés. El que està en joc de fons és un canvi de majo­ries i la pos­si­ble pre­sidència del TC per al pro­gres­sista Cándido Conde-Pum­pido, però també el futur de lleis com la de l’avor­ta­ment i l’eutanàsia.

Al final del ple, però, el CGPJ va ser incapaç de nou de nome­nar els dos magis­trats del TC que li per­to­quen. L’enro­ca­ment del sec­tor dretà va impe­dir que pros­perés la desig­nació del pro­gres­sista José Manuel Bandrés, que va obte­nir només set vots dels onze neces­sa­ris que supo­sen les tres cin­que­nes parts del ple. I tam­poc van pros­pe­rar les desig­na­ci­ons del con­ser­va­dor César Tolosa i del pro­gres­sista que els con­ser­va­dors volen al TC, Pablo Lucas. Tots dos van rebre deu vots i amb la nova oda a la insub­missió el CGPJ incom­plia de nou el man­dat legal que l’obli­gava a ele­gir els seus dos mem­bres abans del 13 de setem­bre.

LES FRASES

No només se cedeix tot als independentistes, sinó que Sánchez copia el seu estil de fer política
Alberto Núñez Feijóo
president del PP
No és possible que des del TC es condicioni la sobirania ‘nacional’. S’imputa la lesió al Congrés i la cautelar va al Senat
El rei té un paper moderador i no és previsible que adopti posicions polítiques en el discurs de Nadal
Iván Espinosa de los Monteros
portaveu de vox al congrés
D’acord amb la llei i la Constitució, el govern adoptarà les mesures necessàries per posar fi al bloqueig
Pedro Sánchez
president espanyol
No som ‘hooligans’. La resta? Prefereixo no saber si tots al TC pensen com jo
María Luisa Balaguer
magistrada progressista del Tribunal constitucional
Vinc del Parlament i allà ja ho hem viscut. A qui ara s’indigna li dic: «Benvingut. Però solucionem-ho»
Gabriel Rufián
portaveu d’erc al congrés
Ens vam sentir una mica sols defensant l’autonomia del Parlament, per a algú a les Corts és diferent
Ferran Bel
Portaveu del pdecat al Congrés
No mirarem cap a un altre costat. Que el TC trenqui la divisió de poders no és nou ni és aliè al règim del 78
Mireia Vehí
diputada de la cup al congrés


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.