Política

Acatament a contracor i un precedent

El Senat amputa les esmenes de la reforma judicial per obeir el TC i preserva el Codi Penal amb la fi de la sedició i la rebaixa de la malversació

Sánchez ho acata però cuina ja amb els socis una proposició de llei ‘ad hoc’ i urgent per fer la renovació del TC vetada pel TC caducat

Neguit a les Corts pel precedent de censura prèvia

Col·lapse al CGPJ

Felip VI viu ara una expectació no prevista pel seu discurs de Nadal

El vestíbul del Senat dona cabuda actualment a una exposició dedicada a la gramàtica d’Antonio de Nebrija (1441-1522) pel cinquè centenari de la seva mort, però la cambra alta no va honorar ahir l’estructura de les paraules, sinó que va demolir lletres al dictat del Tribunal Constitucional. Dotze hores després que el TC consumés el cop d’estat al poder legislatiu –que dijous era insinuat davant del Congrés i que al final va ser executat dilluns al Senat–, la mesa de la cambra alta es va doblegar a la censura prèvia que li dicta un alt tribunal de majoria dretana caducada i va amputar del dictamen del nou Codi Penal les dues esmenes de la discòrdia firmades pel PSOE i Podem: la que retoca la llei orgànica del poder judicial i n’altera el requisit de les tres cinquenes parts, i la que reforma la llei orgànica del TC per evitar que l’actual TC s’atrinxeri. Si bé en una declaració sense preguntes Pedro Sánchez va dir que “no comparteix però acata” el primer vet preventiu a un debat a les Corts en 44 anys, el PSOE i Podem ja cuinen –amb els socis– una proposició de llei ad hoc i d’urgència que registraran aquesta setmana per fer efectiva la renovació. El Codi Penal amb la fi de la sedició i la rebaixa de la malversació –el peatge a ERC pels pressupostos–, això sí, és preservat.

Amb una expectació no vista des del ple del 27 d’octubre del 2017 que va aprovar l’aplicació de l’article 155, el Senat es va enfrontar ahir a una cirurgia inèdita sense anestèsia i en una sala d’operacions plena de paradoxes. La primera: que una lesió dels drets que els diputats del PP invocaven haver patit al Congrés no és reparada al Congrés –el TC va resoldre el recurs d’empara quan la votació ja s’havia fet– i, en canvi, la solució cautelar dictada suposa lesionar els drets dels senadors. La segona: com es pot amputar part d’un dictamen que és un cos únic un cop és votat.

Cirurgia de precisió

Després que la mesa del Senat –en línia amb el discurs del president de la cambra, Ander Gil, i de Meritxell Batet (Congrés) la vigília– fes seva la censura però amb el gest de rebel·lia de personar-se en la causa per fer al·legacions, ja en comissió l’encarregat de formalitzar la rendició va ser el senador del PSOE i expresident valencià Joan Lerma: “La ponència acorda per majoria proposar a la comissió de Justícia que es mantingui en els seus propis termes el text remès pel Congrés, amb l’excepció de les disposicions transitòries quarta i cinquena i les disposicions finals primera i segona apartat quart, la tramitació de les quals ha estat suspesa cautelarment pel TC.” Ras i curt: la cirurgia de precisió havia funcionat i ERC no havia de patir pel desenllaç del nou Codi Penal.

Existien les esmenes?

Si una incisió era possible o no obria dubtes jurídics, com va confessar ahir l’exvicepresidenta espanyola Carmen Calvo en declaracions a El Punt Avui. “És que jurídicament és molt complicat el que han fet: les esmenes, un cop van al text i el text passa del Congrés al Senat, ja no existeixen com a tals; aquestes esmenes estan subsumides en el text. És inquietant”, va dir Calvo.

La senadora d’ERC Mirella Cortès i el senador de Més País Pablo Gómez Perpinyà compartien l’estupor pel fet que el TC lesioni els seus drets –quan el que volia evitar teòricament era la lesió dels congressistes del PP, que es queden igual–. La vicepresidenta del Senat, la socialista Cristina Narbona, va sortir “en defensa dels drets dels senadors que s’han vist vulnerats”.

Sánchez imposa serenor

Tot i que la seva indignació es va reflectir en l’ús de la paraula complot (suau sinònim de cop d’estat) a Brussel·les, el president espanyol no ho va repetir ahir a La Moncloa per no amplificar el xoc de poders i va ofegar les crides de Podem a la desobediència. “En moments d’incertesa, cal serenor i fermesa”, va dir abans d’obrir la porta a passar a l’acció amb un nou text que rescati el que el TC ha tombat abans del debat. “D’acord amb la llei i amb la Constitució, el govern adoptarà les mesures que siguin necessàries per posar fi al bloqueig, perquè sigui respectada la Constitució i la voluntat popular expressada en les eleccions del 2019”, va sentenciar. El poder judicial, de fet, és en ple 2022 un fidel reflex de la majoria absoluta que Mariano Rajoy va obtenir el 20 de novembre del 2011.

Minuts després, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar Sánchez de mimetitzar-se amb ERC pel mot complot. “La desqualificació dels òrgans de l’Estat, l’exclusió de l’oposició democràtica de tot procés decisori important, la postergació del Parlament per evitar controls democràtics... No només se cedeix tot als independentistes, sinó que es copia el seu estil de fer política”, denuncia Feijóo. Qui no esperava estar sota la lupa del xoc de poders és Felip VI, que viu ara una expectació no prevista pel que dirà o deixarà de dir dissabte en el discurs de Nadal. “El rei té un paper moderador i no és previsible que adopti posicions polítiques”, va dir el portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, que sortia en defensa del monarca. Vox presentarà divendres una querella al Suprem contra Sánchez i la resta d’actors del “concert delictiu”.

‘Déjà vu’ del Parlament

La proposició de llei que esmeni el pitjor xoc de poders vist al Madrid oficial arribarà aviat, i Gabriel Rufián (ERC) instava a no quedar-se en el lament per part dels que banalitzaven el cop quan la víctima era el Parlament i els clients que trucaven a la porta del TC eren Miquel Iceta i Eva Granados (PSC), Inés Arrimadas (Cs) i Xavier García Albiol (PP). Granados es va entregar ahir a fer veure que el revés del TC no és ara equiparable a quan el provocava ella amb recursos contra el Parlament. “Vinc del Parlament i allà ja ho hem viscut. I a qui fa quatre anys ens deia «és que els esteu provocant» i ara s’indigna li dic: «Benvingut. Però solucionem-ho»”, advertia Rufián. “La dreta ha volgut deixar clar que mana més que el president i més que el govern i més que el Parlament. És reparable? Sí”, va reblar. Per Ferran Bel (PDeCAT), “haurien de sentir lesionats els seus drets fins i tot els diputats que hi van votar en contra”. “Perquè avui passa en una direcció i demà pot passar en una altra”, va alertar Bel. “Ens vam sentir una mica sols defensant l’autonomia del Parlament; per a algú a les Corts, és diferent”, va reblar. A la CUP, Mireia Vehí oferia també el mirall retrovisor: “A diferència del que va passar quan el TC intervenia els debats del Parlament, nosaltres no mirarem cap a un altre costat. Però que el TC trenqui la divisió de poders no és nou ni tampoc és aliè al règim del 78.”

Condicionar la sobirania

L’endemà que el president del TC, Pedro González-Trevijano, i el també conservador Antonio Narváez –tots dos amb el mandat caducat– renunciessin a apartar-se del cas –tot i l’evident conflicte d’interès a l’hora de decidir si perden el sou i el càrrec– i la majoria dretana caducada de sis a cinc aturés el primer debat a les Corts des del 1978, la magistrada progressista María Luisa Balaguer va oferir el seu retrat cru del ple. “No és possible que des del TC es condicioni la sobirania nacional. S’imputa la lesió al Congrés i la cautelar va al Senat”, va denunciar Balaguer sobre el que han fet els seus cinc companys de ple patrocinats pel PP: González-Trevijano i Narváez (tots dos recusats pel PSOE i Podem perquè tene el mandat caducat i el seu sou i el seu càrrec depenen de tombar l’esmena al Codi Penal), Enrique Arnaldo (afí a la FAES), Concepción Espejel (tan afí al PP que va ser apartada del cas Gürtel), Ricardo Enríquez i Santiago Martínez-Vares (caducat).

Quan se li va preguntar si els cinc magistrats progressistes no podien haver repetit dilluns la maniobra de dijous –l’ardit d’exigir més temps per poder estudiar el cas i amb la seva absència impedir el quòrum necessari de vuit magistrats de cos present a la sala de plens–, Balaguer va ser molt gràfica: “No som hooligans. La resta? Prefereixo no saber si tots al TC pensen com jo”, va dir. Balaguer i la resta de progressistes faran un vot particular discrepant.

El front del CGPJ

El del TC és només un front, perquè González-Trevijano i la resta es neguen a acceptar el nomenament de l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo i de l’ex alt càrrec de la Generalitat i La Moncloa Laura Díez, però hi ha un segon front judicial: el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que viu caducat des de fa quatre anys i ha de triar els seus dos noms. El CGPJ es reunia ahir a les cinc de la tarda per explorar la seva part del desbloqueig de la renovació del TC. Després de la suspensió per part del Constitucional de l’esmena que rebaixava les majories necessàries, el sector conservador tornava a tenir capacitat de bloqueig, i se sotmetien al ple dues propostes. Els dretans volen que els dos magistrats designats siguin el conservador César Tolosa i el progressista Pablo Lucas, el jutge del Catalangate que va avalar les escoltes del CNI a electes catalans, mentre que el sector progressista manté la candidatura de José Manuel Bandrés. El que està en joc de fons és un canvi de majories i la possible presidència del TC per al progressista Cándido Conde-Pumpido, però també el futur de lleis com la de l’avortament i l’eutanàsia.

Al final del ple, però, el CGPJ va ser incapaç de nou de nomenar els dos magistrats del TC que li pertoquen. L’enrocament del sector dretà va impedir que prosperés la designació del progressista José Manuel Bandrés, que va obtenir només set vots dels onze necessaris que suposen les tres cinquenes parts del ple. I tampoc van prosperar les designacions del conservador César Tolosa i del progressista que els conservadors volen al TC, Pablo Lucas. Tots dos van rebre deu vots i amb la nova oda a la insubmissió el CGPJ incomplia de nou el mandat legal que l’obligava a elegir els seus dos membres abans del 13 de setembre.

LES FRASES

No només se cedeix tot als independentistes, sinó que Sánchez copia el seu estil de fer política
Alberto Núñez Feijóo
president del PP
No és possible que des del TC es condicioni la sobirania ‘nacional’. S’imputa la lesió al Congrés i la cautelar va al Senat
El rei té un paper moderador i no és previsible que adopti posicions polítiques en el discurs de Nadal
Iván Espinosa de los Monteros
portaveu de vox al congrés
D’acord amb la llei i la Constitució, el govern adoptarà les mesures necessàries per posar fi al bloqueig
Pedro Sánchez
president espanyol
No som ‘hooligans’. La resta? Prefereixo no saber si tots al TC pensen com jo
María Luisa Balaguer
magistrada progressista del Tribunal constitucional
Vinc del Parlament i allà ja ho hem viscut. A qui ara s’indigna li dic: «Benvingut. Però solucionem-ho»
Gabriel Rufián
portaveu d’erc al congrés
Ens vam sentir una mica sols defensant l’autonomia del Parlament, per a algú a les Corts és diferent
Ferran Bel
Portaveu del pdecat al Congrés
No mirarem cap a un altre costat. Que el TC trenqui la divisió de poders no és nou ni és aliè al règim del 78
Mireia Vehí
diputada de la cup al congrés


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estat espanyol

Yolanda Díaz anuncia un acord entre Sumar i el PSOE per derogar la Llei mordassa

Barcelona
política

Prèdica de model singular i poc marge fiscal al sac

madrid

AfD, aixopluc d’escorrialles ultres

Berlín
estats units

Trump escull el populista Vance com a candidat a vicepresident

barcelona
política

Comín no podrà assistir al ple de constitució de l’Eurocambra

barcelona
judicial

Serret i Simó recusen Marchena i quatre magistrats més per manca d’imparcialitat

barcelona
estats units

Seguretat Nacional admet un “error” en la protecció a Trump

barcelona
estats units

Una jutgessa desestima el cas contra Trump per tenir documents classificats a casa

barcelona
Àfrica occidental

El Parlament de Gàmbia rebutja legalitzar la mutilació genital femenina

Barcelona