Centenari sense homenatges
Es compleix avui un segle de la fundació de la Unió Soviètica enmig de la indiferència general
Hi ha qui destaca un passat gloriós de gran potència i qui compara aquell règim amb l’Alemanya nazi
No hi haurà cap acte oficial per recordar que avui es compleixen 100 anys d’ençà que es va signar el tractat de creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). El Kremlin, que des de l’inici del conflicte d’Ucraïna ha esmentat en comptades ocasions l’època soviètica en boca de Putin per criticar les decisions dels primers líders, no té previst cap acte commemoratiu.
Només les faccions regionals del Partit Comunista, formació avui amb poca força i que no suposa cap oposició al Kremlin, n’ha organitzat sense una resposta massiva de participació. A part, el record i la interpretació dels russos sobre què va significar aquesta època que va marcar el país, i el món sencer, els mantenen dividits.
Tal com va passar amb el centenari de la Revolució Russa, les commemoracions queden tan en segon pla que passen desapercebudes. En els darrers dies, si algú preguntava als moscovites sobre l’efemèride, molts se sorprenien i havien de consultar alguna pàgina web d’història per confirmar que, efectivament, s’apropava el centenari de la creació de l’URSS.
A Rússia, hi ha exposicions amb motiu d’aquest esdeveniment transcendent, però cap que destaqui i de la qual s’hagi fet una gran promoció. A la capital del país només el Partit Comunista va organitzar un espectacle amb un públic majoritàriament gran que preferia destacar només els avenços d’aquesta època i el seu vessant més folklòric, sense convertir l’acte en una revisió en profunditat de la qüestió.
Activitats d’aquest tipus s’han repetit en altres ciutats, i en municipis menors els comunistes tan sols han organitzat ofrenes florals davant de l’estàtua de Lenin.
En les converses de carrer sobre l’URSS, n’hi ha que rememoren un temps en què Rússia era una potència realment desafiant en el món i que va aconseguir, a part de la victòria militar de la Segona Guerra Mundial, grans gestes en la història de la humanitat, com ara enviar el primer home a l’espai.
Simbologia de ‘souvenir’
Però també n’hi ha que comparen les víctimes i la repressió de l’URSS amb l’Alemanya nazi, entenen les diferències entre un sistema polític i l’altre. Més enllà de la quantitat de monuments i edificis soviètics que han configurat part de la fisonomia de Moscou, la simbologia d’aquesta època es troba en les botigues de souvenirs per a turistes.
Molts russos no experts en història reconeixen que va ser una època dura en què fins i tot qualsevol dissidència política, per insignificant que fos, es podia pagar amb la vida. En edificis i blocs de pisos del centre de Moscou hi ha plaques de record amb el nom de víctimes de l’etapa més dura de l’URSS, quan les purgues del dirigent Ióssif Stalin van provocar uns trenta mil morts només a la capital durant els anys coneguts com el Gran Terror. Les plaques són una iniciativa que ha tirat endavant en la darrera dècada l’associació Memorial, que s’encarrega d’investigar el passat totalitari dels anys soviètics i la seva defensa dels drets humans li ha valgut una condemna a Rússia, que l’ha declarat il·legal, tot i que també ha rebut el premi Nobel de la pau del 2022, juntament amb una entitat ucraïnesa i un dels més destacats activistes bielorussos. El president Biden va dir a l’inici del conflicte d’Ucraïna que Putin pretén “reconstruir la Unió Soviètica”.
La “Nova Rússia”
Unes paraules que potser tenen efecte als EUA, on tant es va parlar de l’amenaça soviètica, però que a Rússia es van interpretar com un comentari estrany en xocar amb els discursos del líder rus, que parla més aviat de restaurar la “Rússia històrica” i tenir sota control els territoris que l’imperi tsarista havia dominat al llarg de segles amb grans guerres i expansions pacífiques en llocs on només hi havia petites comunitats que no suposaven cap amenaça.
Quan va esclatar la guerra al Donbass i Rússia es va annexionar Crimea, el 2014, Putin no tenia com a referència l’URSS, sinó que va esmentar la “Nova Rússia”, tal com es coneix l’est i el sud d’Ucraïna i que Caterina la Gran, a finals del segle XVIII, va conquerir. Territoris que van passar a ser de l’Estat ucraïnès independent fa 30 anys. Precisament, el projecte imperialista de Putin pretén ocupar, amb armes i un discurs ultranacionalista per guanyar adeptes, unes zones importants que Rússia va perdre després de la desfeta de la Unió Soviètica.
LES DATES
Abismes en els discursos
A. GallardoLa gran obra del periodista nord-americà John Reed, Deu dies que trasbalsaren el món, ofereix una crònica de la Revolució Russa del 1917 des de l’òptica d’un comunista que va decidir estar sobre el terreny per viure en primera persona un dels esdeveniments més importants del segle XX. Al llarg de les pàgines, parla de la lluita dels bolxevics per construir un sistema oposat al sistema capitalista amb la lluita obrera com a motor i de llibertat dels pobles, malgrat que finalment es va construir un imperi centralitzat que va intentar russificar més els territoris que dominava. Putin, quan evoca el país que està intentant construir també mitjançant les armes, parla de valors tradicionals i molt conservadors de la família –atacant fins i tot el col·lectiu LGTBI– que s’avenen bé amb el discurs de l’Església ortodoxa. Esmenta els pobles que integren Rússia, malgrat que no hi hagi cap gest de reconeixement a les minories lingüístiques i ètniques. Tot i que els discursos de Putin i els dels primers líders soviètics són oposats, estan vinculats perquè parlen d’un sistema polític i un estil de vida oposats als que hi ha al món occidental.
