El mercat únic europeu arriba als trenta anys en plena crisi
Les diferències de renda entre socis i la manca d’unió fiscal continuen sent dos dels punts febles de l’associació econòmica
La UE esdevé un gegant comercial les últimes dècades i ja representa el 31% del comerç mundial
El conflicte d’Ucraïna i la crisi energètica amenacen la unió
Enguany marca el trentè aniversari d’un dels principals actius de la Unió Europea (UE): el mercat únic. Va ser l’1 de gener del 1993 el dia que es va posar en marxa la idea d’una àrea econòmica europea amb l’objectiu de garantir la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals. La consolidació de les anomenades quatre llibertats va marcar un abans i un després per a ciutadans i empreses: no hi ha ni aranzels ni impostos per a les companyies que compren i venen a la UE, els productes tenen les mateixes normes de seguretat i mediambientals i hi ha coordinació per assegurar el funcionament de les cadenes de subministrament entre els estats.
L’existència del mercat comú també permet un dels elements que la UE porta per bandera: el dret dels ciutadans a treballar, estudiar o simplement establir-se en un altre país del bloc comunitari. Concebuda l’àrea comunitària com un tot econòmic, les dades avalen el mercat únic, de què no només formen part els 27 països de la UE, sinó també Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa, que hi té un accés parcial. En els trenta anys d’existència del mercat únic, la UE ha passat de tenir un PIB de 5,76 bilions d’euros a tenir-ne un de 14,5 bilions, segons dades de l’Eurostat.
Des del 1993, el mercat únic europeu és l’àrea econòmica sense barreres més gran del món, amb prop de 450 milions de ciutadans, uns 100 milions més respecte al moment en què es va posar en marxa. Ara bé, arribar al mercat únic, ara fa 30 anys, no va ser un camí ràpid ni fàcil. La idea ja es va plantejar l’any 1957 en el tractat de Roma, que va posar les bases del que, posteriorment, seria la UE.
Impuls de Delors
L’objectiu era crear un mercat únic, que va acabar arribant dècades després sota l’impuls de la Comissió Europea presidida pel francès Jacques Delors. La gran força del mercat únic és, sens dubte, la gran quantitat de països i ciutadans que suma, amb 128 milions de persones ocupades i més de 23 milions d’empreses. A més, aquesta agrupació econòmica també ha permès que la UE representi el 18% del PIB mundial i el seu comerç, el 31% del total global.
Una altra de les conseqüències ha estat l’impuls a les exportacions de la UE, que s’han multiplicat per cinc els últims 30 anys, segons l’Eurostat. Aquest fenomen s’explica, en part, perquè el mercat únic dona a la UE més capacitat negociadora en matèria comercial amb països i àrees econòmiques de la resta del món, per exemple, a l’hora de tancar acords que facilitin els intercanvis.
Com el mateix projecte comunitari, el mercat únic està en construcció, tot intentant superar les deficiències que s’evidencien especialment en moments de crisi. Evoluciona al mateix temps que ho fa el mercat i els sectors econòmics i per això l’àmbit digital és un dels últims en què es treballa per enderrocar barreres. El comerç digital suposa, en aquest sentit, un repte per a què la UE ha premut l’accelerador per crear eines els últims anys.
Si bé el mercat únic ha crescut amb les successives crisis, no han estat poques les turbulències que l’han posat en perill els darrers anys. La crisi per la covid-19 va fer disparar les alarmes i va evidenciar que algunes eines no estaven preparades per fer front a emergències.
Ara bé, les turbulències que amenacen l’estabilitat del mercat únic no són cosa del passat. Actualment, la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica continuen posant entre les cordes aquesta unió, amb països rics com Alemanya tirant pel dret amb ajuts massius per no deixar caure l’economia.
El lent avenç en matèria fiscal mostra, per ara, els límits en la integració econòmica, fruit de les diferents visions que cohabiten dins de la UE.
Punt d’inflexió
En aquest punt, el fons de recuperació per ajudar els països a superar la crisi causada per la covid-19 va suposar un punt d’inflexió, però les diferències econòmiques entre els estats que formen part de la UE continuen sent un dels elements més problemàtics. I, tres dècades després de la seva creació i crisi rere crisi, el mercat únic continua aprenent a sobrevolar les turbulències econòmiques que es van succeint.
LES XIFRES
Croàcia entra a l’euro i a Schengen
El 2023 no és un any qualsevol per a Croàcia. El país balcànic adopta, des d’aquest any, l’euro com a moneda i, a més, entra a formar part de l’espai Schengen, que facilita la mobilitat en eliminar els controls fronterers. Des d’ahir, la moneda única substitueix la kuna –retirada de circulació des d’aquest 1 de gener–, tot i que les dues divises conviuran durant dues setmanes. La moneda local croata es pot utilitzar per fer pagaments fins al 15 de gener, però ja no pot ser utilitzada com a moneda de canvi.
El que sí que és obligatori és que, fins a finals d’any, tots els preus de béns i serveis estiguin indicats també en kunes. Amb l’adopció de l’euro, Croàcia, que forma part de la Unió Europea des de l’any 2013, es converteix en el vintè país de l’eurozona, que ja suma 347 milions d’habitants.
D’altra banda, la incorporació de Croàcia a l’espai Schengen suposa un nou impuls a la zona sense fronteres, que no incorporava nous membres des de feia onze anys. L’entrada de Zagreb és la vuitena ampliació de l’espai Schengen i significa que desapareixen els 73 passos fronterers amb Eslovènia i Hongria i que la zona sense fronteres s’amplia a 420 milions de persones que poden viatjar lliurement.
La primera conseqüència que han notat els ciutadans de l’entrada de Croàcia a l’espai Schengen és l’aixecament dels controls marítims i terrestres, eliminats de manera immediata. Això sí, caldrà esperar fins al 26 de març perquè passi el mateix als aeroports, que fins aquell dia mantindran la vigilància. El país serà examinat el pròxim any per comprovar que compleix tots els protocols fixats per Schengen.
