Política

ONU

L’ONU demana als talibans aixecar les restriccions contra les afganeses

Actualment les dones no poden accedir ni a l’educació ni al treball

L’organisme internacional ha advertit que el recent vet a que treballin a les ONG agreujarà la crisi humanitària del país

La missió de les Naci­ons Uni­des a l’Afga­nis­tan (UNAMA) ha dema­nat avui als tali­bans aixe­car les res­tric­ci­ons con­tra les afga­ne­ses que limi­ten el seu accés al tre­ball i a l’edu­cació, i ha adver­tit que el recent vet a que les dones tre­ba­llin a les ONG agreu­jarà la crisi huma­nitària vigent al país asiàtic.

En una reunió entre el repre­sen­tant espe­cial de la UNAMA, Markus Pot­zel, i el minis­tre de l’Inte­rior afganès, Siraj Haqqani, l’enviat de l’ONU ha transmès al govern talibà “la crida de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal per aixe­car les pro­hi­bi­ci­ons sobre el tre­ball i l’edu­cació per a dones i nenes”, ha infor­mat la UNAMA a Twit­ter.

“La pro­hi­bició de les tre­ba­lla­do­res huma­nitàries afga­ne­ses apro­fun­dirà la crisi huma­nitària cre­ant una major misèria econòmica i més aïlla­ment”, ha afe­git.

Tot i així, Haqqani ha mani­fes­tat que aquesta sèrie de mesu­res estan enfo­ca­des al “benes­tar del poble”, tot i que ha indi­cat que els diri­gents fona­men­ta­lis­tes estan inten­tant tro­bar una solució com­pa­ti­ble amb la llei islàmica o Xaria.

“S’estan fent esforços per solu­ci­o­nar els pro­ble­mes i s’està tre­ba­llant en una solució rao­na­ble i per­ma­nent que sigui com­pa­ti­ble amb les regles de la Xaria i la cul­tura del nos­tre poble”, ha pre­ci­sat el minis­teri de l’Inte­rior afganès en un comu­ni­cat.

En l’últim mes, els fona­men­ta­lis­tes han pro­hi­bit l’ingrés de les afga­ne­ses a les uni­ver­si­tats, este­nent així el vet que ja els impe­dia acce­dir a les esco­les de secundària, i van vetar que les dones tre­ba­llin a qual­se­vol ONG en con­si­de­rar que les tre­ba­lla­do­res no com­plei­xen les lleis islàmiques per no fer ser­vir vel.

Aquest últim punt va pro­vo­car la sor­tida del país de diver­ses orga­nit­za­ci­ons huma­nitàries, que van afir­mar que no podien con­ti­nuar amb els seus pro­gra­mes en aques­tes con­di­ci­ons, men­tre que l’ONU i altres orga­nit­za­ci­ons van eme­tre un comu­ni­cat con­junt aler­tant que “caldrà atu­rar mol­tes acti­vi­tats” a l’Afga­nis­tan.

Des de la cai­guda de Kabul l’agost del 2021, les dones han expe­ri­men­tat un dete­ri­o­ra­ment en els seus drets amb res­tric­ci­ons com la segre­gació per sexes en llocs públics, la impo­sició del vel o l’obli­gació d’anar acom­pa­nya­des per un fami­liar mas­culí en llargs tra­jec­tes.

Una rea­li­tat que s’assem­bla cada cop més a l’època del pri­mer règim fona­men­ta­lista entre el 1996 i el 2001, quan, d’acord amb una rígida inter­pre­tació de l’islam i el seu estricte codi social cone­gut com a pas­tunwali, van pro­hi­bir l’assistència feme­nina a les esco­les i van recloure les dones a la llar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.