Política

TURQUIA

La judicatura turca ratifica la retirada del Conveni d’Istanbul, que combat la violència masclista

El màxim tribunal administratiu estableix que la baixa del tractat s’ajusta al dret del país

El màxim tribunal administratiu de Turquia (Danistay) ha establert avui que la retirada el 2022 del país del Conveni d’Istanbul, un tractat europeu per combatre la violència masclista, s’ajusta al dret turc.

Turquia va formar part del grup de països del Consell d’Europa que el maig del 2011 van signar el Conveni sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, més conegut com a Conveni d’Istanbul, i va ser el primer país a ratificar-lo al Parlament el 2012.

Tot i així, el 2020, el president turc, l’islamista conservador Recep Tayyip Erdogan, va anunciar la seva intenció d’abandonar el tractat, en què s’interpretava com una picada d’ullet a l’electorat ultraconservador, que denunciava el conveni com a contrari al concepte tradicional de la família.

El govern turc va explicar que el conveni “havia estat segrestat per un grup que intenta normalitzar l’homosexualitat”, referint-se a activistes que reivindicaven el tractat difonent la mentida que també preveu mesures de protecció a homosexuals i transsexuals.

El març del 2021, un decret presidencial va donar a Turquia de baixa al Conveni, una decisió que nombrosos grups opositors van recórrer als tribunals en assegurar que només el Parlament podria prendre aquesta decisió, per haver-se ratificat el tractat en aquest hemicicle.

Malgrat això, la sentència del Danistay avui assenyala que el decret presidencial és suficient per a la retirada de Turquia del conveni.

Erdogan promet que la baixa del conveni no influirà en la lluita contra la violència masclista i vol endurir les lleis, amb agreujants específics per a amenaces i agressions contra la dona o exdona.

332 dones assassinades per motius masclistes el 2022

Almenys 332 dones van ser assassinades per motius masclistes durant l’any 2022 a Turquia, segons dades publicades avui per l’anomenada Plataforma turca contra Assassinats de Dones. Gairebé la meitat dels homicidis van ser comesos pel marit de la víctima, un 6% per l’exmarit, un 10% per un home que era el seu xicot o parella actual (sense estar oficialment casats) i un 8% per una exparella. En suma, el 70% dels assassinats masclistes, uns 230 casos, van ser comesos per un home parella o exparella en aquest país de 85 milions d’habitants, cosa que dona una taxa d’assassinat de parella que duplica la mitjana espanyola. A aquesta xifra, la Plataforma afegeix un altre centenar de casos amb motivació masclista en què l’assassí era un familiar o conegut, el pare (en un 5% dels casos del total) o un germà (en el 2% dels casos). La Plataforma recorda que a la xifra de 332 casos demostrats se n’hi afegeixen 245 més de “morts sospitoses” de dones mortes per exemple després de caure d’un balcó o atropellades, sense que les circumstàncies s’hagin aclarit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Esquerra aposta per un model turístic de qualitat

LLORET DE MAR
POLÍTICA

El PSC vol posar en marxa la T-Mobilitat a la demarcació

SANTA CRISTINA D’ARO
regne unit

Khan és reelegit alcalde de Londres en la victòria laborista en els comicis locals

barcelona
ARGELERS de la marenda

El cap de llista de Junts per Girona apel·la als indecisos

ARGELERS
GIRONA

La CUP insta a reprendre el procés d’independència

GIRONA
política

La CUP vol trencar amb la “falsa normalitat” d’ERC, Junts i el PSC

girona
guerra a gaza

Avancen les negociacions per a un principi d’acord sobre un alto-el-foc

barcelona
alemanya

Ferit greu un candidat de l’SPD a les europees quan enganxava cartells

barcelona
política

El PSC calma ara la campanya amb la llei de barris i la memòria històrica de Sánchez

barcelona