IRAN
El futbolista iranià Amir Nasr Azadani no serà executat però ha estat condemnat a 26 anys de presó
El seu cas es va fer viral i va provocar crítiques a tot el món
L’han condemnat pel suposat assassinat de tres membres de les forces de seguretat i dos delictes més comesos durant les protestes que sacsegen el país des de mitjans de setembre
Tres implicats més en els fets han estat condemnats a la pena capital i un altre a dos anys de presó
El futbolista iranià Amir Nasr Azadani ha estat condemnat aquest dilluns a 26 anys de presó per un tribunal revolucionari pel suposat assassinat de tres membres de les forces de seguretat i dos delictes més comesos durant les protestes que sacsegen el país persa des de mitjans de setembre.
Tres implicats més en l’assassinat dels tres basijis —milicians islàmics— a la ciutat d’Isfahan a mitjans de novembre han estat condemnats a mort i un altre més a dos anys de presó, ha informat l’agència Mizan, del Poder Judicial.
El cas d’Azadani es va fer viral i va provocar crítiques a tot el món quan associacions de futbolistes i mitjans internacionals van anunciar al desembre que havia estat condemnat a mort.
Ara, el futbolista ha estat sentenciat a 16 anys de presó per la seva complicitat en l’assassinat dels tres basijis, a cinc pel càrrec de reunió i col·lusió per cometre delictes i cinc més per ser membre de grups il·legals amb la intenció de pertorbar la seguretat pública.
Les condemnes les complirà simultàniament, per la qual cosa en principi passarà a la presó 16 anys.
Al mateix judici, Saleh Mirhashemi, Majid Kazemi Sheikh Shabani i Saeed Yaqoubi han estat sentenciats a mort per moharebe o “enemistat contra deu” per l’assassinat dels basijis a Isfahan i se sumen a les almenys onze persones sentenciades fins ara a la pena màxima.
Tots tres han estat, a més, condemnats a 10 anys de presó.
Un cinquè acusat, Soheil Jahangiri, ha estat condemnat a dos anys de presó per la seva participació en els mateixos fets, i un sisè, Jaber Mirhashemi, ha estat absolt.
Mizan ha aclarit que quatre dels encausats han comptat amb advocats propis, mentre que els dos restants han comptat amb lletrats d’ofici.
L’Iran viu protestes des de la mort el 16 de setembre de Mahsa Amini després de ser detinguda per la Policia de la moral per no portar ben col·locat el vel, però han evolucionat i ara els manifestants demanen la fi de la República Islàmica fundada per l’aiatol·là Ruholá Khomeini el 1979.
El govern iranià ha reprimit fortament les mobilitzacions, protagonitzades sobretot per joves i dones que demanen més llibertats al crit de “dona, vida, llibertat”.
Almenys 2.000 persones han estat acusades per la justícia iraniana de diversos delictes per la seva participació a les mobilitzacions, 14 condemnades a mort i quatre han estat executades.
Les sentències d’avui arriben després que dissabte les autoritats iranianes van executar Mohammad Mehdi Karami i Mohammad Hosseini pel presumpte assassinat d’un basiji.
Els seus penjaments a la forca van tornar a provocar fortes crítiques internacionals. La Unió Europea (UE) es va declarar consternada per les execucions i va demanar a Teheran que “anul·li sense demora” les condemnes a mort ja pronunciades en el context de les manifestacions.
Organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional han denunciat els judicis com a “farses” i “injustos” i una “venjança”.
Gairebé 500 persones han mort a les protestes i prop de 20.000 han estat detingudes, segons l’ONG Iran Human Rights, amb seu a Oslo..
Berlín convoca l’ambaixador iranià després de l’execució de manifestants
La ministra d’Afers exteriors d’Alemanya, Annalena Baerbock, ha anunciat aquest dilluns que l’ambaixador iranià a Berlín ha estat convocat per a transmetre la protesta de Berlín davant l’execució de dos manifestants a Teheran el passat cap de setmana.
L’objectiu de la mesura és “deixar clar que la brutal repressió, opressió i intimidació de la població i les dues execucions més recents no quedaran sense conseqüència”, ha dit durant una roda de premsa a Berlín amb el seu homòleg xipriota, Ioannis Kasoulides.
“Es deien Mohammad Mehdi Karami i Mohammad Hosseini”, ha assenyalat, en relació amb els executats, i ha agregat que “un règim que assassina als seus propis joves per a intimidar a la seva població no té futur”.
Baerbock ha advocat a més per endurir el règim de sancions europees contra la Guàrdia Revolucionària iraniana, emprant per a això les eines legals previstes per a casos de violacions de drets humans.
La UE crida a consultes l’ambaixador de l’Iran després de les últimes execucions
La Unió Europea ha cridat aquest dilluns a consultes l’ambaixador de l’Iran davant les institucions europees, Hossein Dehghani, en senyal de protesta per les execucions, dissabte passat, de dos nous condemnats per participar en les protestes contra el Govern iranià.
El secretari general del Servei Europeu d’Acció Exterior, Stefanno Sannino, ha demanat al representant iranià que Teheran posi fi “immediatament” a la imposició de penes de mort contra els manifestants i anul·li “sense demora” totes aquelles que ja han dictat les autoritats.
Des que el mes de setembre passat s’iniciessin les protestes, desencadenades per la mort de la jove Mahsa Amini, l’Iran suma ja 16 condemnes a mort i quatre execucions.
A més, la forta repressió policial per a intentar detenir les manifestacions ha deixat prop de 500 morts i gairebé 20.000 detinguts.
Les autoritats van penjar el 8 de desembre a Mohsen Shekari, de 23 anys, per ferir presumptament a un basiji (milicià islàmic) amb un ganivet, bloquejar un carrer i crear terror a Teheran.
Només quatre dies després, va ser executat en públic un segon manifestant, Majid Resa Rahnavard, condemnat per l’assassinat de dos agents de seguretat.
I aquest dissabte, van ser executats Mohammad Mehdi Karami i Mohammad Hosseini pel suposat assassinat d’un basiji.
La Unió Europea ha aprovat ja tres rondes de sancions contra l’Iran per les execucions i per la repressió contra els manifestants.
