Política

DOLKUN ISA

PRESIDENT DEL CONGRÉS MUNDIAL UIGUR

“Xi Jinping està fent un genocidi contra els uigurs”

“El govern xinès ha convertit el Turquestan Oriental, el que ells anomenen la província de Xinjiang, en una presó a l’aire lliure”

“No tinc ni idea de quants membres de la meva família són vius”

“Les sancions i la pressió són eficaces, però no n’hi ha prou”

“Si no hi ha impacte en l’economia xinesa, Pequín no reaccionarà”

Viure amb incertesa
Dolkun Isa fa 29 anys que és lluny de casa i no sap gaire res de la seva família. Es va assabentar que la seva mare havia mort en un camp de detenció per un amic d’Austràlia que ho va saber gràcies a Radio Free Asia, i del decés del seu pare, pel Global Times. De les condemnes a presó dels seus germans, en va tenir coneixement per les xarxes socials de Radio Free Asia.

Dolkun Isa, president del Congrés Mundial Uigur, ha estat recentment a Barcelona, on ha participat en actes organitzats per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Ha parlat de la situació del Turquestan Oriental, el que els xinesos anomenen Xinjiang, amb El Punt Avui.

Quant temps fa que és a l’exili?
Força. Vaig marxar del meu país el 1994. No hi he tornat mai, ni he visitat la família. Quan vaig marxar, em pensava que al cap d’uns cinc anys hi podria tornar, però la situació està cada cop pitjor.
Per què va marxar?
Jo era un líder estudiantil als anys noranta i participava en manifestacions contra les polítiques discriminatòries del govern xinès contra els uigurs. Aleshores hi havia discriminació i polítiques d’assimilació, però no tan greus com les que ha dut a terme Xi Jinping, que està cometent un genocidi.
El Consell de Drets Humans de l’ONU va fer un informe sobre la situació dels uigurs en què denunciava crims contra la humanitat, però va evitar dir la paraula ‘genocidi’. Per què?
Quan Michelle Bachelet va anar al Turquestan Oriental, no es va poder reunir amb cap família de supervivents de camps d’internament, ni va poder visitar cap camp. Els termes utilitzats en l’informe van ser molt tous, però almenys va parlar de crims contra la humanitat, que són crims molt greus. En l’informe no va poder dir que això és un genocidi per la forta pressió del govern xinès.
Quantes persones hi ha ara mateix als camps de detenció?
Nosaltres calculem que tres milions de persones.
La població viu atemorida per la possibilitat que l’empresonin?
Sí. La gent no és lliure, té por tota l’estona. El govern xinès ha convertit tot el Turquestan Oriental en una presó a l’aire lliure. Ningú no és lliure perquè no es pot viatjar, no es poden visitar els familiars. En qualsevol moment et poden detenir i posar-te a la presó.
Quants desapareguts hi ha?
Podem dir que els tres milions que són als camps de detenció. No sabem qui és viu encara, qui s’ha mort. No tinc ni idea de quants membres de la meva família són vius encara.
Té cap esperança que aquesta situació canviï algun dia?
Per descomptat. Tinc l’esperança que un dia tornaré a casa i veuré els meus germans i els meus amics.
Darrerament, el món occidental sí que ha imposat sancions a la Xina per la situació dels uigurs.
Sí, i el president Biden va signar una llei de suport als uigurs. Deu Parlaments nacionals han aprovat mocions que reconeixen el genocidi.
I quin impacte té en Xi Jinping?
Ara la Xina està en una posició defensiva. Abans deia que no tenia camps de concentració. Arran de les sancions reconeix que en té, però que són de reeducació. Han tornat a canviar d’argument i ara diuen que combaten el terrorisme. Les sancions i la pressió són eficaces, però no n’hi ha prou.
Què caldria fer?
Els països democràtics s’han de comprometre amb la convenció contra el genocidi del 1948. Després de la Segona Guerra Mundial, els líders del planeta van dir “mai més”, però està tornant a passar. Els països tenen l’obligació legal d’aturar-ho. Malauradament, per a molts països la vida humana té menys valor que els diners.
Primer han de reconèixer que això és un genocidi.
Per això diem a la comunitat internacional que és l’hora d’actuar i prendre mesures, com la llei de prevenció del treball forçat uigur dels EUA, que prohibeix els productes del Turquestan Oriental. Si no hi ha impacte en l’economia de la Xina, Pequín no reaccionarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona