“En un any hem fet tornar l’alegria al poble”

No ens hem plantejat el projecte que encapçalo només per un any. Aquests dotze mesos són l’inici de moltes coses. En el ple de moció de censura, l’alcaldessa sortint va dir que els politòlegs no recomanaven mai fer una moció de censura l’últim any de mandat. Li ho vaig rebatre i ho mantinc. Aquest any no és perdut, sinó guanyat, perquè hem engegat coses urgents i hem assentat les bases del que ha de ser la Tiana del futur. Evidentment, en un any hi ha poc temps per fer projectes de pedres, però hi ha temps per transformar un poble des d’un punt de vista social, que és on ens hem esmerçat més: un poble és un estat d’ànim i ha tornat l’alegria al poble. Quan vaig pel carrer la gent em somriu i fins i tot m’abraça per accions que hem fet. Aquest canvi, de fer més poble i comunitat, és senzill de fer, perquè és canviar la manera de fer política, acostant l’Ajuntament al poble. Vivim un temps postpandèmic i necessitem retrobar-nos més. Tenim diagnòstics de salut que diuen que a Tiana els problemes de salut mental són una mica superiors a la mitjana. Aquestes polítiques comunitàries reverteixen en la vida de la gent.

Les estadístiques són mitjanes. Ens sentim privilegiats vivint a Tiana, un dels millors pobles del món, amb el clima maresmenc i amb la proximitat a una ciutat genial com Barcelona, i amb unes dades de renda familiar molt altes. Ara bé, hi ha zones del poble que necessiten una atenció especial, amb densitat de població més elevada. També tenim una població que es va envellint. Tenim el repte de l’envelliment actiu, i això vol dir que hem d’adaptar les polítiques. Hi ha edificis de cinc i sis pisos on no hi ha ascensor i hi viu gent gran. I els problemes de solitud. Són qüestions que hem d’atendre.

Vam guanyar a tots els col·legis electorals. Hem estat capaços de construir un projecte homogeni que va seduir el conjunt de la població en un moment en què es van presentar més candidatures que mai, que coincideix amb unes eleccions europees, i amb una situació nacional molt dura, amb presos polítics, que va fer augmentar la participació en deu punts. Que una candidatura cívica obtingués aquells resultats va ser un gran èxit. Per això, els que havien manat tota la vida al poble, que no compartien un projecte en comú, es van posar d’acord un dijous tres dies abans del ple de constitució. Amb nocturnitat absoluta i sense explicar per què s’havien posat d’acord. Tot va caure pel seu propi pes. Com que no hi havia un projecte en comú, aquell govern va ser incapaç de gestionar ni compartir res. Només hi va haver crisis. Es va esllavissar i vam poder restituir el que havia estat un mandat democràtic claríssim: Tiana volia un canvi de govern. Ara hi ha un govern estable, que ha aprovat dos pressupostos. Em van dir que havia anat amb el lliri a la mà, i ara, havent reflexionat molt, hem après coses com la cruesa de la política. Per exemple, a un amic o a un familiar no se li accepta la mentida, però, en canvi, entre els polítics ens podem enganyar i els ciutadans sembla que ho accepten, però crec que no ho accepten perquè són intel·ligents. Hi ha una classe de polítics que es pensen que poden enganyar o pactar d’estranquis i que això després quedarà descomptat. Si una cosa he après és que potser ens hem de refiar menys de la paraula de la gent.

Per això, el relat de la segona força electoral s’esmicola sol. En els plens opto per tirar endavant i construir sense mirar enrere, i per això ni contesto. El nostre grup no tenia capacitat numèrica per fer la moció. Qui va revocar l’alcaldessa van ser els mateixos partits que havien compartit govern. La gestió era dolenta i en van sortir. Tanquem l’acord amb el PSC perquè sumàvem numèricament (hi ha una regidora trànsfuga –aquest mandat ha estat un vodevil–) i quan truquem a Junts per Catalunya per dir que fem la moció ens diuen que s’hi volen afegir gratis! Això dona una idea de com de malament es van gestionar aquests tres anys.

No puc parlar per coses que no he viscut. Crec que primer es van fer amics i després van veure que no anava. Suposo que el pacte de govern va venir pel fet que l’Ajuntament sempre havia estat a les mans dels mateixos que havien governat sempre, els partits tradicionals, i ara que entrava una força nova en el terreny de joc molestava.

Nosaltres vam fer una oposició dura des del punt de vista dels drets fonamentals. En les qüestions del dia a dia, hem estat molt comprensius, però han passat coses molt greus, com no donar-nos informació o el cas de la residència, amb víctimes mortals, i vam anar als jutjats. Vam creure que no s’estaven respectant les regles del joc mínimes entre govern i oposició, que és donar una informació en el temps que fixa la llei.

Sí, perquè el poble ha crescut en habitants. També hi falta estructura. Hem de millorar la màquina de Tiana, però no és només un problema de Tiana, sinó de tots els ajuntaments. Estem limitats per la falta d’increment del capítol 1 dels pressupost i això ens condiciona molt. En canvi, estem absorbint i donant la cara per problemes que han de resoldre institucions supramunicipals. El que està passant als ajuntaments s’ha de denunciar: capacitat de finançament mínima i, en canvi, hem de respondre de problemes que no ens pertoquen.

Deia que se m’abraça la gent pel carrer i no és mentida. L’estat d’ànim ha canviat. Estem apostant molt pels projectes comunitaris. Necessitem retrobar-nos. La nostra proposta és fer un poble viu: amb activitat comercial, amb cultura. No volem ser el poble Netflix, on la gent ve de treballar i quan arriba es posa la sèrie i no surt més fins que se’n va a treballar. Som una comunitat que ha crescut, i això és bo, però hem de fer poble al voltant de les escoles, entitats i associacions. Un altre aspecte important seria viure millor al poble, i això va lligat amb la neteja dels carrers, que es recullin les escombraries, que la policia doni un bon servei. I això està millorant per una qüestió ben senzilla: nosaltres, i parlo sobretot del meu partit, amb cinc regidors, ho donem tot.

No. Explico una anècdota. Pels Sants Innocents, la colla castellera de Badalona va fer una innocentada dient que, com que no els cuidaven a Badalona, se n’anaven a Tiana, on els deixaven espai. No és casualitat que diguessin Tiana, ni que fos després d’entrar el nostre govern, que prioritza les polítiques culturals. Badalona encara ens mira amb enveja.

No em pertoca entrar en qüestions com aquesta. Jo era allà com a professional i en algun moment no es va entendre i era tema dels plens municipals, i això em dolia molt. Em va trucar per un projecte Marta Rovira, secretària general, i li estaré sempre agraït per aquesta obertura de mires, perquè en aquell moment Esquerra Republicana va decidir que no havies de ser militant del seu partit per treballar per aquell projecte polític, i aquesta era una visió molt intel·ligent.

Som ADN maresme. Un dels nostres mantres i objectius és preservar el model de poble i això ens connecta amb el Maresme. És absurd, però, no veure que tenim en Barcelona un tresor, amb capacitat cultural, oferta d’oci i restauració. Ens hem de preguntar si estem traient prou partit de l’àrea metropolitana, però. Un dels retrets que els faig és la qüestió del transport públic. No casen les polítiques de l’alcaldessa de Barcelona, de restringir més l’accés dels cotxes, amb les polítiques del transport públic, amb una Renfe que dona molt mal servei, i no hi ha manera que entenguin que volem una via directa a la Ciutat Comtal. Construeixen un carril bus VAO i ara resulta que no volen que hi entrin més autobusos! Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no han articulat un accés directe al tren, no tenim metro i no hi ha manera que algú entengui que necessitem un autobús directe per arribar a Barcelona. L’opció més sensata seria que hi hagués busos llançadora que ens connectessin amb el tren i amb el metro de Badalona. Estem mal comunicats.