La nova llei de memòria democràtica prohibirà monuments i preveu multes per exaltació franquista
Les sancions oscil·len dels 200 als 150.000 euros
La norma incidirà en el currículum de les escoles per reivindicar els valors democràtics
La nova llei de memòria democràtica vol fer “un salt generacional” i incidirà en tots els nivells educatius, en la reparació jurídica de les víctimes i en les facilitats per esbrinar la veritat. Segons ha explicat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, en roda de premsa aquest dimecres, la importància de les escoles és clau perquè les noves generacions no han viscut ni la guerra civil ni el franquisme ni la transició i hi segueix havent “percepcions contemporitzadores” respecte al franquisme fruit de l’amenaça ultra, com diu el text. També incorpora de manera transversal la perspectiva de gènere, reforça el règim sancionador per enaltiment del franquisme i aclareix la prohibició de monuments.
Una novetat és el termini de dos anys per retirar els símbols franquistes. Això “interpel·la”, entre d’altres, la polèmica àguila de Tortosa, però no pas la prefectura de policia de la via Laietana per qüestions competencials. També són destacables les majors facilitats per als els historiadors i familiars, que no tindran tantes traves per accedir als arxius i la informació de investigacions, i tindran a l’abast expedients oberts per apropar la veritat a les famílies.
Ubasart ha explicat que es refonen les lleis ja existents sobre la memòria històrica en una de sola que generarà “un únic marc normatiu clar”. Catalunya ja va ser pionera el 2007 amb la primera llei de memòria, que s’ha anat complementant amb llei de fosses del 2009 i la de reparació de víctimes del 2017, però ara estarà en un sol text.
L’avantprojecte de llei es portarà dimarts que ve a l’aprovació del govern i llavors entrarà en el debat parlamentari, en què els grups podran introduir-hi esmenes. Ubasart ha manifestat que esperen “un gran consens” a la cambra. La llei ha passat per les conselleres Capell i Ciuró per ser acabada per Ubasart.
Escoles i formació
Tots els nivells educatius obligatoris (des de primària a l’ESO), el batxillerat, l’educació professional i la formació permanent veuran la incorporació en el currículum de la memòria democràtica. Es preveu que noves eines pedagògiques i plans de formació adreçats als professors. També s’actuarà en l’educació d’adults i en les escoles de funcionaris.
El ventall i el nombre de víctimes també queda ampliat. S’especifica explícitament a les víctimes de treballs forçats o d’espoli, que caldrà comptabilitzar i rescabalar. I també contempla reconèixer col·lectius com els infants separats de les famílies per motius ideològics, les persones psiquiatritzades, els homosexuals o el poble romaní, entre d’altres. Es considera a tots aquests damnificats “herois de la democràcia” i de la lluita pels drets i les llibertats i es regula el cens de víctimes, que s’actualitzarà.
D’altra banda, es flexibilitza el període temporal i geogràfic: habilita els anys 1931-1980, però s’obre la porta a experiències anteriors i posteriors. Hi hauria la possibilitat d’abordar l’esclavisme i el colonialisme, i s’introdueix la qüestió del racisme institucional. “Hem de poder obrir aquest ventall i que s’incorporin memòries de catalans que han nascut fora del país”, ha dit Ubasart.
Noves diades
La nova legislació inclou dies assenyalats per la memòria, blindant els dies nacionals del 5 de febrer, de l’exili i la deportació, i el 15 d’octubre de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. També i estableix com a novetat la commemoració del dia de la República el 14 d’abril) i el 7 de novembre el dia de l’Assemblea de Catalunya.
Més sancions
Una nova bateria de sancions administratives contemplaran l’enaltiment del franquisme, multant actes públics que cerquin “menyspreu o humiliació” a les víctimes de la repressió. Actuarà mentre no hi hagi delicte d’odi, que requerirà la intervenció de la Fiscalia. Una de les noves sancions són les molt greus per obertura de fosses sense permís d’entre 10.000 i 150.000 euros. Les manifestacions menyspreants de servidors públics són molt greus, mentre que si les fan altres persones són greus i les multes oscil·len dels 2.000 euros als 20.000. Les sancions lleus van dels 200 als 2.000 euros. A més, la Generalitat podrà exercir d’acció popular pels procediments penals de delictes de lesa humanitat, contra la vida i contra la integritat física o moral en el període.
