Turquia
Un mes del terratrèmol
Uns segons que duraran molts anys
L’ajut als supervivents del sisme pot allargar-se mesos i els camps que acullen sensesostre, encara més temps
Enginyers i arquitectes assenyalen la responsabilitat d’Erdogan mentre l’executiu deté constructors
Uns pocs segons poden estirar-se durant anys. Això és el que deuen pensar milions de persones que resideixen al llevant mediterrani. Ho van descobrir quan un terratrèmol de magnitud 7,8 va sacsejar les seves llars durant uns instants que semblaven no tenir fi. Però ho han corroborat setmanes més tard, quan les organitzacions humanitàries han anunciat que alguns camps que acullen desenes de milers de persones que s’han quedat sense sostre hauran de mantenir-se oberts durant anys.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, fa els possibles per mirar al futur. En més d’una ocasió, desplaçat sobre el territori on encara hi ha cossos per trobar sota la runa, ha promès una reconstrucció veloç que permetria aixecar tots els edificis en un sol any. Les seves promeses no alleugereixen el malson de la ciutadania, després que prop de 50.000 persones perdessin la vida al sud del país. Però sí que semblen continuar per un camí que Turquia ja ha recorregut abans de la mà del mateix Erdogan.
El líder del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), que acumula dues dècades com a president, va accedir al poder després que un terratrèmol el 1999 provoqués 17.000 víctimes mortals i tombés la popularitat del primer ministre del moment. Turquia vivia temps difícils i la resposta d’Erdogan per superar la crisi que colpejava el país va ser el totxo. Al seu torn, la resposta dels col·legis d’arquitectes i d’enginyers va ser pressionar les autoritats perquè els codis de construcció incloguessin mesures de prevenció contra els terratrèmols.
Les lleis antisísmiques amb què Turquia va armar-se van esdevenir de les més avançades del món, però l’explosió constructora desenvolupada sota el govern d’Erdogan no les va tenir en compte. Tot i reconèixer que el país va adoptar noves mesures contra els terratrèmols, l’arquitecte Orhan Sarilaltun lamenta que “la regulació permetia que la supervisió de la construcció s’establís a través del sector privat”. Aquest membre de la junta directiva de la Unió de Cambres d’Arquitectes i d’Enginyers de Turquia (Ucaet), que fins la darrera legislatura presidia la Cambra d’Urbanistes, denuncia en declaracions a El Punt Avui que “es va abusar” de la nova legislació, que obria la porta que les constructores “s’autoinspeccionessin”. La contractació d’inspectors de manera directa per les companyies constructores els posava en un conflicte d’interessos, ja que se’ls incentivava a aprovar condicions allunyades de la legalitat. I encara n’hi ha més.
Durant anys, les empreses constructores han tingut la possibilitat de crear les seves pròpies companyies d’inspecció. En realitat s’estaven contractant elles mateixes. A ulls de molts turcs, el govern va desfer-se del seu paper de supervisor. “L’estat no pot transferir el dret constitucional dels nostres ciutadans a “viure en un habitatge segur”, indiquen des de la Ucaet.
A banda d’apartar la mirada, però, el govern turc també hi hauria posat la mà. “Seria ingenu pensar que els líders polítics no s’han beneficiat de les amnisties urbanístiques”, indica Sarilaltun. El mateix govern que creava mesures per enfortir els edificis del país com a mesura aprovava amnisties que permetien incomplir-les. Tallar una columna per guanyar espai, construir un parell de pisos al damunt de l’edifici per enriquir-se a través del seu lloguer o afegir un balcó il·legal sense supervisió de les autoritats podia deixar de ser un problema a través del pagament d’una multa. La darrera amnistia que Erdogan va aprovar va tenir lloc el 2018 i va legalitzar vulneracions dels codis de construcció en més de set milions d’edificis a tot el país. Segons la Ucaet, 145.000 d’aquests edificis estaven ubicats a la regió de Kahramanras, l’epicentre del terratrèmol del passat 6 de febrer. Uns 205.000 més eren a la província de Hatay, també greument colpejada pel sisme. El govern va ingressar 4.000 milions de dòlars a través d’aquella amnistia. Les autoritats reivindicaven que els diners recaptats amb la mesura anirien destinats a reforçar les construccions en vista de l’alt risc sísmic de la regió, però no hi ha proves que això hagi estat així.
L’amnistia del 2018 va tenir lloc durant una campanya electoral que Erdogan acabaria guanyant. Segons els analistes, aquest tipus de mesures tenen lloc durant els mesos previs a les eleccions, atès que satisfan les necessitats de famílies amoïnades per mantenir una llar que acaben d’adquirir davant l’eventualitat que les autoritats la vulguin enderrocar per alguna violació del codi de construcció.
Erdogan ha sortit al pas dels rumors que indicaven que instrumentalitzaria la catàstrofe per ajornar unes eleccions que no li són prometedores. La greu inflació que afecta les butxaques dels turcs i la resposta al terratrèmol, que el mateix Erdogan ha titllat d’inadequada, el fan perdre pistonada com a candidat. Però el president ha afirmat que “la nació farà tot el necessari” perquè els comicis tinguin lloc el 14 de maig, tal com estava previst. Si es confirma, la convocatòria seria un repte logístic majúscul, ja que el país compta amb centenars de milers d’electors que s’han hagut de desplaçar per trobar refugi. Molts centres que acostumen a funcionar com a col·legis electorals han quedat enderrocats.
Emre Erdogan, professor de ciències polítiques de la Universitat Bigli d’Istanbul, augura que la tragèdia del terratrèmol no farà variar el 40% dels vots que les enquestes atorguen a l’actual president. “El seu electorat és conservador, amb una forta creença en el destí”, diu Erdogan, que no té vinculació amb el president: “Racionalitzaran qualsevol fracàs de què hagin pogut ser testimonis recorrent a un pensament fatalístic, al·legant que els desastres són inevitables”, explica el professor en declaracions a la premsa nord-americana.
La coalició de sis partits que pretén unir forces per combatre Erdogan, a qui acusen d’autoritari, encara no ha anunciat un candidat. Però la denúncia de diversos grups d’arquitectes i d’enginyers poden ser una pedra a la sabata del president. Mentre que Erdogan suggereix que les autoritats no tenien res a fer per minimitzar “el terratrèmol del segle”, la Ucaet apunta directament contra el seu govern. “L’executiu evita responsabilitats en vincular els fets amb un desastre natural com si fossin coses del destí”, protestava el grup en un comunicat recent. Però recorden que les autoritats ja estaven avisades: “El govern ha fet cas omís de les advertències del nostre gremi, que alertaven que la condonació d’edificacions convertiria en desastres els fenòmens naturals com els terratrèmols o les inundacions.”
El ministre de Justícia, Bekir Bozdag, continua fent passos endavant en el que molts denuncien com a estratègia per desviar les mirades del govern. Les forces de seguretat han identificat 600 persones que formen part del món de les companyies constructores tot al·legant que són sospitoses de construir edificacions negligents. Almenys 184 les han tancat a la presó, a l’espera de judici. “La detecció de proves continua sent la base de les investigacions penals”, diu Bozdag. Veurem si n’hi ha prou per a la supervivència política d’Erdogan.
“Les autoritats diuen que han mort unes 50.000 persones, però sabem que la xifra real és molt més elevada”, explica per telèfon Miuge, una ciutadana turca. “Encara hi ha cossos atrapats sota la runa i probablement mai se’ls trobarà ni se’ls podrà enterrar, perquè el govern ja ha començat a endur-se la runa amb màquines”, lamenta.
La ciutadania tem que l’ajuda humanitària deixi d’arribar. “La gent aquí necessita suport a llarg termini. La majoria s’ha quedat sense casa o s’hi quedarà aviat, ja que les seves llars han quedat greument damnificades.” Malalties com la sarna i la diarrea es propaguen pels campaments que refugien desplaçats mentre també ho fa la frustració. La suposada venda de tendes de campanya per una organització governamental, que les havia de repartir gratuïtament, incrementa la desafecció cap a les autoritats. “Ens han deixat sols”, conclou Miuge.
“Tenim pocs números que un terratrèmol tan gros passi a Catalunya”
R.G.ALa devastació causada pel terratrèmol del Kurdistan, Turquia i Síria ha estat un recordatori terrible de com n’és, de fràgil, la humanitat i molts s’han preguntat si una catàstrofe com aquesta podria passar a casa seva. Josep Batlló, sismòleg de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), dona una resposta prou tranquil·litzadora: “Hi ha poques possibilitats que a Catalunya hi hagi un terratrèmol com aquest. Tenim pocs números.”
Batlló remarca que la regió on es va produir el terratrèmol de fa un mes és una zona tectònica situada entre tres continents on ja hi havia hagut altres sismes de gran magnitud. Un dels més recents, el d’Izmit del 1999, a prop d’Istanbul, que també va costar la vida de milers de persones. El sismòleg de l’ICGC explica que la zona de l’epicentre dels terratrèmols en aquesta regió és molt extensa, de prop de 200 quilòmetres, fet que comporta que l’àrea devastada sigui molt més gran.
A la nostra regió, en canvi, l’àrea dels epicentres és més reduïda. Batlló posa l’exemple del terratrèmol del 2011 a Llorca, a la regió de Múrcia, que va fer nou morts i tres centenars de ferits. Aquell sisme –explica– va provocar víctimes mortals perquè l’epicentre era just a sota la població de Llorca. “Si hagués estat a deu quilòmetres no hauria causat víctimes”, diu. “És com si hi hagués un terratrèmol enmig del Sàhara. No tindria conseqüències tan greus perquè no hi viu ningú”, afegeix.
A Catalunya hi ha hagut terratrèmols de gran magnitud, però fa molts anys. Justament divendres l’ICGC va commemorar el 650è aniversari del terratrèmol de 6,1 graus del 3 de març de 1373 entre la Ribagorça i la Val d’Aran que va afectar tots dos costats del Pirineu i gran part de Catalunya. A Barcelona, el sisme va esfondrar el campanar de Santa Maria del Mar i va fer caure una pedra d’un arc de l’església de Sant Just, edificis aleshores en construcció. L’any 1428 hi va haver un terratrèmol de 6,5 amb epicentre a prop de Camprodon, el darrer d’una sèrie que va començar el març del 1427 a Amer. El sisme va afectar gran part de Catalunya, especialment zones com Olot, Puigcerdà, Queralbs i Barcelona, on va malmetre la rosassa de Santa Maria del Mar, i va fer més d’un miler de morts.
Un dels darrers terratrèmols importants a prop de Catalunya va ser el del 1967 a Areta (Nova Aquitània), de 5,3 a l’escala de Richter. Malgrat la violència del sisme, només va fer un mort. A Catalunya, el darrer sisme de gran intensitat, de magnitud 4, es va registrar el 21 de setembre del 2004 al Ripollès, amb l’epicentre a Queralbs, i va malmetre alguns edificis.