Aragonès demana la fi de la interinitat a la presidència de Parlament

Dimissió, pas al cos­tat i renúncia. Aques­tes són algu­nes de les parau­les més pro­nun­ci­a­des després de la con­demna del TSJC con­tra la pre­si­denta del Par­la­ment sus­pesa de fun­ci­ons, Laura Borràs. Només Junts la va defen­sar. I també va rebre el suport de l’ANC i el Con­sell de la República, a més del d’Òmnium Cul­tu­ral, amb algun matís, ja que l’enti­tat va rebut­jar “males pra­xis” de càrrecs públics. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, va reac­ci­o­nar amb con­tundència, dient que “els fets pro­vats en la sentència són greus i atemp­ten con­tra la bona admi­nis­tració dels cabals públics”, i va afe­gir: “ens hem de refer­mar con­tra totes les pràcti­ques vin­cu­la­des a la cor­rupció” perquè no tor­nin a pas­sar “fets com aquest”.

De fet, Ara­gonès va des­vin­cu­lar el cas de Borràs de “la repressió que estan patint repre­sen­tants de l’inde­pen­den­tisme pel seu com­promís amb el referèndum de l’1-O” i va avi­sar la pre­si­denta de Junts que “no s’hau­ria d’escu­dar en la causa de la inde­pendència de Cata­lu­nya”. Sí que va mati­sar, però, que “ningú desitja que per­so­nes d’aquesta rellevància aca­bin a la presó”, res­pecte a l’indult pro­po­sat pel tri­bu­nal. En tot cas, va dema­nar res­pon­sa­bi­li­tat i rapi­desa per pren­dre “les deci­si­ons més ade­qua­des per pre­ser­var l’hono­ra­bi­li­tat del Par­la­ment”, en referència a la subs­ti­tució de Borràs al cap­da­vant de la segona ins­ti­tució del país, que el Pre­si­dent creu que ha de recu­pe­rar les “ple­nes fun­ci­ons”. .

El govern espa­nyol va optar per la prudència i el res­pecte a la sentència. Fonts de l’exe­cu­tiu esta­tal van dir que, un cop sigui fema, si el tri­bu­nal fa la pro­posta d’indult par­cial, “el govern la trac­tarà com qual­se­vol altra”.

D’altra banda, la CUP va dema­nar la “dimissió imme­di­ata”. El seu por­ta­veu, Xavi Pelli­cer, va dir que “estem par­lant de cor­rupció” i d’uns fets “que no tenen res a veure amb l’inde­pen­den­tisme”, i va apel·lar al “pas el cos­tat”. Aquest “pas el cos­tat” també el va exi­gir la por­ta­veu del PSC, Alícia Romero, i la líder dels comuns, Jéssica Albi­ach. Els soci­a­lis­tes també van defen­sar que cal “res­ta­blir” la nor­ma­li­tat del Par­la­ment i que seria “rao­na­ble” que Borràs deixés el càrrec “per res­pon­sa­bi­li­tat”.

Només Junts va donar suport a Borràs. Els dipu­tats van estar al seu cos­tat en la com­pa­rei­xença poste­rior a la sentència i després van pro­li­fe­rar les mos­tres de suport. L’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Car­les Puig­de­mont va expres­sar la soli­da­ri­tat, afe­gint que el tri­bu­nal anava pre­dis­po­sat a la con­demna perquè “ja tenia deci­dit el vere­dicte”. El secre­tari gene­ral, Jordi Turull, va asse­ve­rar que estava acre­di­tada la “per­se­cució política”, com l’alcal­da­ble per Bar­ce­lona, Xavier Trias, que va posar l’accent en la con­demna “des­pro­por­ci­o­nada i injusta”. L’expre­si­dent Quim Torra va sug­ge­rir dei­xar vacant la pre­sidència del Par­la­ment per “no nor­ma­lit­zar la repressió”.

Ara bé, l’uni­o­nisme no es va que­dar quiet. El PP, Cs i Vox van avançar que si Borràs no pre­senta la renúncia voluntària­ment, recor­re­ran a la Junta Elec­to­ral perquè hagi de dei­xar l’escó abans que la sentència sigui ferma.