Política

JOAN CARLES GARCIA CAÑIZARES

ALCALDE DE TORDERA (JUNTS)

“Molts torderencs només m’han conegut com a alcalde i això és una mica estrany”

Garcia Cañizares afirma que deixa un poble totalment transformat després de 32 anys a l’Ajuntament, 28 d’alcalde de proximitat

Tot i l’arribada d’empreses i el creixement de les existents, preocupa la desocupació i la poca formació sobretot d’alguns joves

A la majoria del poble li preocupa el centre històric o altres qüestions? El projecte és turístic
L’Ajuntament ha treballat per tenir serveis per a infants i joves, com el casal; el tema és el lleure
De vegades es diu que ha vingut gent que no és cívica, però no és ben bé així, tenim càmeres

Joan Carles Garcia Cañizares (Barcelona, 1971) va arribar a l’alcaldia de Tordera l’any 1995 després d’haver estat regidor durant quatre anys. Després de 32 anys al consistori i 28 sent alcalde de la població, ha arribat el moment d’acomiadar-se del mandat i també de la seva dedicació a la política municipal. Garcia Cañizares també té un lloc a la Diputació de Barcelona des de l’any 2007. L’alcalde s’acomiada amb la sensació d’haver transformat la població amb proximitat i conscient dels molts reptes que té actualment aquesta població maresmenca.

El mandat arriba al final, és estrany?
Sí, perquè no estem parlant del final d’un mandat, sinó del final d’una vida política en l’àmbit municipal, 28 anys d’alcalde i 32 a l’Ajuntament. Una mica desamortitzar el que has anat fent i pensar en un futur, encara que incert. Ha sigut un mandat molt difícil i complicat; coneixent tots els anys que he sigut alcalde, aquest ha estat difícil per qüestions alienes a l’Ajuntament, sanitàries, desastres amb el Glòria...
Ha estat alcalde de molts torderencs durant molts anys. Com en parlaria, de Tordera?
Tordera és un municipi que s’ha anat transformant. El fet de ser alcalde durant tants anys vol dir que molts torderencs només m’han vist a mi com a alcalde i això produeix una situació una mica estranya; la gent que té 30 anys només em recorda a mi. Tordera s’ha transformat i s’ha convertit en un lloc cèntric en el mapa de Catalunya, pel fet de tenir activitats econòmiques que tenen a veure amb multinacionals importants, de tenir vies de comunicació que fa uns anys no arribaven, malgrat tenir mancances en transport públic. És un municipi que ha crescut en qualitat i alhora ha sigut terra d’acollida de moltes persones per raons òbvies; és a prop de l’àrea metropolitana i la vida és més barata que a la resta de la comarca, i és lògic que vinguin persones a viure-hi. Hem creat els serveis que no teníem; això suposa benestar per a tothom i té efecte crida. Hem creat llocs de treball, encara que l’atur és alt encara. Hi ha equipaments, com la biblioteca, la piscina coberta, el camp de futbol, casal de joves, escoles institut, que han anat apareixent aquests anys, i tot això ha fet que sigui un lloc bo per viure-hi i que pugui competir amb altres municipis que potser històricament també eren bons per viure-hi però no podien competir en serveis. A més a més, tenim un privilegi: estem en una zona natural molt qualificada, encara que de vegades ens porti ensurts. Tenim un seguit de coses que ens fa Tordera i que ens fa identitat, ho hem guanyat i ho hem volgut fer créixer. Una de les coses que sempre he defensat molt com a alcalde és crear patrimoni, s’ha de conservar el que tenim, però calia tenir-ne per al futur, com ara reconstruir el pont de Ferro i intentar posar icones culturals; hem vist com els darrers anys apareixen escultures al municipi.
Els últims quatre anys hi ha hagut més traves? Hi ha queixes per una degradació, abandonament del nucli antic, falta de neteja, de civisme...
És evident i no només li toca a Tordera, és una evidència de país. Del nucli antic, una de les preguntes que faig sovint, i no saben què contestar-me... El nucli antic té problemes perquè la gent ha deixat de viure-hi, els comerços han tancat i no volen llogar els locals, perquè els propietaris viuen allà dins. Manifesten que no volen ningú dins de casa i no volen obrir la botiga. Pel que fa a activitat ha perdut. Sí que tenim un projecte per als anys que venen, és clar que no podem crear una zona comercial. I la pregunta: a la majoria del poble li preocupa el centre històric o altres qüestions? En política has de pensar per qui fas les coses. Si el centre necessita una reforma, crear alguna cosa que ja no té res a veure amb el que era, és la qüestió més complicada, hi ha un projecte de futur per crear un lloc perquè vinguin a visitar-ho. Ho farem perquè sigui atractiu i vingui turisme, i la gent del poble se senti orgullosa, no perquè s’hi vulguin instal·lar com a comerciants o a viure, hi ha altres llocs que han crescut i són més còmodes. És un tema que està damunt la taula i hem intentat fer coses, però no acaba de sortir. L’incivisme és una evidència que ens ha crescut a partir de la pandèmia, que ha provocat situacions de molt d’estrès per a les persones, n’hem sortit amb rebuig a algunes coses i passant d’algunes altres. No és una qüestió de “és més net qui neteja més” sinó que la gent no ha d’embrutar. Ha passat aquí i a la resta de ciutats, hi ha un 10% de gent que és més incívica i als que són més cívics no se’ls dona tanta importància. Penso que té aturador i tornaran els valors. De vegades es diu que ha vingut gent que no és cívica, però no és ben bé així. Tenim càmeres de seguretat, amb dades internes que no són públiques, i veiem moltes persones incíviques i no és cert que siguin els nouvinguts; n’hi ha fins i tot dels que ho diuen que haurien de mirar què fan. És un tema que ens preocupa a tots, com les ocupacions, que ha passat arreu i hem lluitat i sembla que ara hi ha una llei per poder lluitar contra les ocupacions de les propietats privades. Els ajuntaments no hi podem actuar i hi ha d’actuar la policia autonòmica. Hem tingut un problema d’incivisme, que és general, però no perquè ho sigui és menys preocupant.
Un fet que sí que fa estar orgullós és l’arribada d’empreses importants a Tordera, però la taxa d’atur continua sent molt alta. Com s’arregla?
És una qüestió de llarg recorregut, el tema de l’atur no té a veure amb la feina que hi ha al poble, sinó amb la formació de la gent. Hi ha una empresa que és Inditex; pots estar-hi més o menys d’acord, però hi treballen entre 1.500 i 2.000 persones del poble o que hi viuen, en un municipi de 18.000 habitants. Ara ja obre Kave Home, i d’altres que han crescut com Decotec, supermercats grans... Hem generat feina i s’han obert activitats econòmiques, però tenim un problema de formació. Molt sovint ens demanen perfils al punt d’inserció laboral i malauradament hi ha una part molt important de la població, fins i tot jove, que no té ni el graduat escolar.
Parlem de joves. Són els que tenen més mancances al poble?
L’Ajuntament ha treballat per tenir serveis per a infants i joves com el casal; el tema és el lleure. Hi ha esports, espai per a lleure, però perquè els joves es diverteixin, l’administració, a banda del casal de joves, què més pot fer? És un espai que es cobreix amb la inversió privada. L’Ajuntament ho vol posar fàcil, però la proposta no ha arribat i quan hi ha hagut un bar musical no ha funcionat. Tenim a prop Blanes, Lloret, Calella... És clar que no funciona i el jove té tendència a moure’s, per relacions personals. Una altra cosa que he intentat durant 30 anys és que s’instal·li un hotel a Tordera, per petit que sigui. No me n’he sortit. Tenim a l’entorn moltes places hoteleres, una instal·lació no surt a compte. Podem explotar l’activitat turística mediambiental i el mercat, que els últims anys ha anat a la baixa perquè els hàbits del comprador han canviat; abans només hi havia el mercat de Tordera el diumenge i ara hi ha centres comercials, però és un atractiu.
Hi ha el costum de queixar-se sense valorar el que sí que és positiu?
Jo he viatjat molt pel món, i penso que la gent que critica coses del voltant hauria de viatjar una mica –no dic a Àfrica, París o Londres– i veure el manteniment dels carrers. Tenim tendència a queixar-nos, és una manera d’alliberar-se. Però sortosament estem en un poble i un país on les coses funcionen molt millor que en altres. És una actitud infantil, sempre busquem un culpable quan passa alguna cosa i potser no existeix. Com a alcalde m’arriben molt poques felicitacions però moltes queixes. Hem educat en el confort, a facilitar-ho tot, i potser ens hem oblidat d’explicar valors i donar-ne al que tens. No tot és fàcil. Ens queixem, però arriba una pandèmia i ens cuidem, i fem cas i mirem que el conjunt de la població tiri endavant perquè s’ha demostrat una solidaritat increïble. Queixes, poques.
Queixes i algunes coses bones. En Joan Carles ha estat un alcalde proper?
Ho he intentat. El fet de ser alcalde d’un municipi de 18.000 habitants –8.000 quan vaig arribar– fa que quan surtis al carrer t’oblidis dels teus problemes i intentis ser proper. Intentes establir una certa empatia o simpatia, encara que no coneguis la gent, per posar-te a disposició i que la gent s’obri. A les persones que han vingut d’àrees metropolitanes els ha costat una mica més aquesta empatia i proximitat perquè no hi estan acostumades, se’ls fa difícil. Intento inculcar la proximitat.
Parla de la gent que ha arribat, molta a les urbanitzacions; són les grans oblidades?
És un tema per desgranar molt llargament. Quan vaig arribar a l’Ajuntament les urbanitzacions pràcticament estaven per fer. A banda de les infraestructures, que les hem fet al 90%, estan urbanitzades i amb serveis, que cal tenir-ho en compte. Una de les coses que hem aconseguit és quelcom que al principi em desesperava molt, i és que s’autoanomenaven “parcel·listes”, i jo els deia que eren veïns, formen part d’un nucli que forma part de la població i ara molts estan empadronats. Abans s’havien d’autogestionar la urbanització perquè era d’ells. Aquests anys l’Ajuntament les ha urbanitzat, ells ho han pagat i, un cop pagat, l’Ajuntament les ha assumit i això és un gran salt de qualitat i com a veïns. És evident que hi ha serveis que estan centralitzats, com ara biblioteca, camp de futbol..., que són serveis centrals per a tothom, com la policia, l’enllumenat... Hi va haver un moment en què vam dedicar molt d’esforç de serveis municipals a les urbanitzacions i en certa manera es va oblidar el centre del poble; fins i tot vam fer una empresa pública per accelerar els processos. Si algú se sent discriminat perquè el manteniment és més difícil... Lògicament ho és, han crescut les necessitats i no em puc imaginar que algú se senti deixat per l’Ajuntament.
No serà cap de llista a les eleccions que venen, què deixa?
Un llegat i una base de dades. Les infraestructures de Tordera no estan al cap de ningú com al meu. Ho deixo amb pena, amb disponibilitat i col·laboració amb qui hagi d’agafar el càrrec. Deixo un poble diferent del que vaig recollir. He dedicat una part molt important de la meva vida a favor d’aquesta causa i hi he dedicat els millors anys de la meva vida laboral. Hi deixo un tros de l’ànima i del cor.
I Elisabet Megias encapçalant un equip que ha de seguir el mateix camí?
No exactament. L’Elisabet té un bagatge de coneixement de l’administració molt rellevant, perquè quan arribes a l’Ajuntament les coses no són com semblen des de fora. És una persona que mai dirà que farà coses que no es poden fer, s’ho emporta de l’experiència. I porta aire nou, el fet que sigui una candidata ja és un canvi considerable, una visió de gènere diferent, amb més joventut però amb coneixement i amb projectes de futur renovats i de continuïtat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Marta Pujol
Alcaldessa de la Roca del Vallès (Junts)

“Vaig dir que buscaria solucions i això intento fer”

La Roca del Vallès
Xavier Guitart
Alcalde de Camprodon (Tots per Camprodon-PSC-CP)

“Som molt propers a tothom i no tenim un no per resposta”

Camprodon
Estats Units

Louisiana ordena penjar els Deu Manaments a les aules

Barcelona
País Basc

Imanol Pradales és investit lehendakari amb els vots del PNB i el PSE-EE

Barcelona
Corea del Nord

Putin es reserva el dret a subministrar armes a Pyongyang

Barcelona
Estat espanyol

La Moncloa acusa Ayuso de deslleialtat institucional per rebre Milei

Barcelona
Política

Rull es reuneix amb Puigdemont a Bèlgica

barcelona
Política

El Fons Català de Cooperació denúncia des de Lesbos la vulneració dels drets dels refugiats

Lesbos
judicial

El jutge García-Castellón avança la jubilació al setembre

barcelona