Política

QUIM FORNÉS I FIOL

CAP DE L’OPOSICIÓ A PREMIÀ DE DALT (ERC)

“Hem de recuperar allò de ‘Tots som Premià’ i superar la disgregació dels nuclis”

“L’etiqueta de poble tranquil, silenciós i segur interessa a molta gent que viu aquí, però que no fa vida al poble”

“Vam arribar a demanar la dimissió de l’alcalde, perquè ell va persistir a contractar Desokupa”

“L’habitatge públic hauria de ser el cavall de batalla”

Hem plantejat mocions importants i útils, no ens les han votat a favor i no hem entès per què
No podem dir que no tenim competències. Els nostres veïns i veïnes són la nostra competència, sí o sí

Lleidatà de naixement i premianenc de cor, Quim Fornés (Lleida, 1967) és professor de formació i ha treballat de pagès, fotògraf i en el camp de les subhastes d’art i antiguitats. Vinculat a la vida cultural i associativa del municipi maresmenc des de fa anys, aquest mandat ha estat la seva primera experiència en la política local.

Què hi fa en Quim Fornés en política?
Nosaltres, els tres d’ERC, som nous. No soc polític de professió i em vaig apuntar perquè m’agrada participar en les transformacions del poble i la nostra idea era treballar i que podríem incidir en moltes de les coses que es feien en el govern. Després ja vam veure que no és tan fàcil i que per qüestions polítiques s’acaba arraconant coses que nosaltres creiem interessants i que havien de tirar endavant. El treball no cansa, il·lusiona, però si aquest treball no es transforma en un projecte real tot fa més pujada.
Quin és el paper de l’oposició davant una majoria absoluta? Hi ha marge de maniobra?
Nosaltres vam creure que sí que hi hauria marge, perquè si, tal com deia Junts, posàvem al centre les persones i deixàvem la lluita política o la dedicàvem només a coses simbòliques, podríem col·laborar. Nosaltres hem plantejat mocions que crèiem que eren molt importants i útils per a la població, pel planeta, per a les dones... i no ens les han votat a favor i no hem entès per què. Acabes pensant que és una qüestió de silenciar-te. De fet, algunes de les propostes que ens han tombat després ells les han recuperat i implementat al cap d’un temps. De la qual cosa ens alegrem, però hauria estat més fàcil fer-ho des de l’inici i d’una manera cordial. Nosaltres hem aprovat un munt de mocions seves que no ens feia falta aprovar, però quan hem cregut que era beneficiós per al poble hem actuat en conseqüència.
Parlem de propostes. Quines n’ha fet ERC en aquests quatre anys?
Per exemple, quan nosaltres vam arribar i al cap de poc temps de ser aquí vam estar investigant sobre sostenibilitat i vam trobar una empresa que instal·lava plaques fotovoltaiques de manera gratuïta al sostre de tots els edificis. Només tenia com a contrapartida que ells es quedaven el sobrant de l’energia que produïes i que no gastaves durant un període d’entre vuit i deu anys i te la venien a tu com a energia verda al preu de mercat. Després del període pactat les plaques eren teves si podies funcionar normalment i tot era per a tu. Se’ns va tombar i ara fa poc s’han instal·lat plaques a l’ajuntament. No vam entendre que rebutgessin una proposta que era a cost zero. Per això hi ha vegades que dius: no puc entendre que no es tiri endavant. Tampoc han prosperat altres mocions sobre educació i aprenentatges extraescolar també a cost zero, projectes pilot amb empreses professionals contrastades, com és el cas de la Fundació Bofill. Ens feien servir com a prova pilot a Catalunya i amb resultats contrastats a Europa i Amèrica. I recordo altres exemples en aquest sentit, com ara que vam arribar a parlar amb el Departament d’Educació de la Generalitat perquè ens permetessin contractar vetlladors per a les escoles des del consistori, cosa que en teoria la llei no permet. El govern local es va entestar que no era legal, però nosaltres teníem el compromís i el vistiplau de l’administració.
Quins són els principals problemes de Premià?
Puntuals, la pandèmia, sens dubte, i malauradament la postpandèmia també per a determinada gent. D’altra banda, en aquest poble hi ha una problemàtica que persisteix i és que estem separats per una autopista i hi ha una certa disgregació de nuclis de població. Aquesta és una de les nostres dèries i que afrontarem si algun dia podem entrar en el govern. Creiem que hem de fer veritat allò que Tots som Premià. Fins ara tota l’activitat se circumscriu a la part del nucli urbà i es deixen una mica de la mà de Déu altres barris que estan més apartats. És cert que l’autopista és una barrera física important, però amb una mica d’imaginació hem de poder superar-la i que no hi hagi fronteres, disgregar l’Ajuntament o fer activitats descentralitzades. En alguns llocs hi ha la sensació que han llançat la tovallola, que no esperen res del govern i s’apropen a pobles veïns com és el cas del barri Cotet amb Premià de Mar, que tampoc els fa gaire cas. Creiem que superar la disgregació ha de ser una obsessió per a qui entri de nou al consistori.
Parli’m dels moments crítics del mandat.
Un d’aquests va coincidir amb la pandèmia, quan es va aprofitar, des del nostre punt de vista, per fer actes propagandístics de partit. Es van repartir flors a les cases, tot molt bonic, però qui ho feia no duia mascareta en un moment en què es demanava tenir una especial cura amb les mesures de protecció. També hi va haver una situació tensa quan el mateix alcalde es va dedicar a repartir mascaretes i a cada casa hi va deixar una targeta de visita personal seva. Ens va semblar un gest una mica lleig i fora de lloc aprofitar aquests moments. L’altre més recent va ser l’anunci de contractació de l’empresa Desokupa per desallotjar habitatges ocupats il·legalment per associacions mafioses. Resulta que aquesta gent ha estat denunciada per les seves actuacions, es declara d’extrema dreta i nosaltres creiem que la finalitat no justifica tots els mitjans. Vam arribar a demanar la dimissió de l’alcalde, perquè ell va persistir a contractar Desokupa. Prèviament, a més, van fer una posada en escena de transmetre una por inventada perquè el govern mateix va reconèixer que a Premià de Dalt no hi havia cap cas d’ocupació mafiosa. Un escenari de por que havia de justificar la contractació. Al final es van fer enrere, però hi continuen tenint contacte com a assessors de la policia, sense cobrar.
Està d’acord amb la imatge que es vol projectar del municipi com a vila saludable, amant de l’esport, el benestar i la tranquil·litat?
Crec que s’està aconseguint, i no sé si pretenent que Premià de Dalt porti l’etiqueta de poble tranquil, silenciós i segur perquè interessa a molta gent que viu aquí, però que no fa vida al poble. Al final aquesta gent significa molts votants, malgrat que només vingui a dormir i es passi el dia a Barcelona treballant. La resta, que vol dir que hi hagi molta activitat cultural, una bona educació… ja no els interessa tant perquè no els afecta. No crec que siguem l’única població on passa això, però estem fent un poble de postal, encara que sigui en alguns racons, no en tots. Una postal de poble endreçat que s’acabarà assemblant a qualsevol altra postal de poble endreçat. A mi m’agradaria que hi hagués més comerç, que s’apostés més per l’activitat cultural, que s’esforcessin més en les activitats festives que creen cohesió entre la població, i amb més cohesió es poden fer moltes més coses amb i als barris. Estan optant per aprimar la festa major a canvi de donar molta volada a esdeveniments i festivals que tenen ciutats més grans.
Quin és el model que defensen, doncs?
El principal és aquest que et comentava abans de fer que tots siguem Premià, recuperar la unitat de poble. Recuperar també l’aspecte cultural que havia tingut el municipi que ara s’ha deixat en mans de les associacions, que evidentment que han de tenir el seu protagonisme, però correspondria a l’Ajuntament agafar les regnes. També estem obsessionats amb l’educació, però no només dins dels centres, sinó fora i on es comença a obrir la bretxa social entre els infants. Dins de les escoles tots som iguals, quan sortim ja no ho som perquè no tots tenim les mateixes oportunitats. No podem dir que no tenim competències en educació, que és un argument que el govern d’aquí fa servir sovint, i hem de fer servir la imaginació i no renunciar a tot allò que afecta la nostra població. Els nostres veïns i veïnes són de la nostra competència, sí o sí. Altres cavalls de batalla d’ERC són la sostenibilitat i la lluita contra la violència masclista.
I l’habitatge públic?
Hauria de ser el cavall de batalla estel·lar per a tothom. Els preus són desorbitats. La promoció prevista a Can Nolla obrirà una escletxa aquí però donarà per al que donarà. Tampoc podem créixer sense sentit i ho hem de fer pensant que després haurem d’habilitar serveis per a la nova població. Nosaltres creiem que amb la proposta de Can Nolla s’ha perdut una oportunitat important perquè hi havia d’haver 112 pisos de protecció i per un conveni que nosaltres creiem que va estar mal negociat amb el CatSalut vam perdre 61 habitatges i ara només se’n faran 51. A més és una zona on hi ha residència cara i aquesta promoció hauria esponjat el sector amb persones amb menys capacitat econòmica.
Què és el primer que farà ERC si arriba a l’alcaldia?
Aprofitar el ple de constitució del nou Ajuntament per dignificar allò que percep l’oposició com a retribució. Hem de voler una oposició que pugui afrontar com a mínim les despeses mínimes que comporta fer aquesta feina. Potser la gent es pensa que no representa cap despesa, però no és així. Tenim molts maldecaps, no tenim seu per treballar i ens hem desplaçar per prendre mides als projectes que voldríem per al nostre poble... La feina és important i s’ha de percebre una quantitat digna, perquè tothom, qualsevol persona, pugui ser oposició. I també, segurament, abaixar el sou de l’alcalde, que no cal que sigui tan alt. També farem que el poble participi més en les decisions que es prenen en tots sentits fent més plens. Ara són cada dos mesos i abans eren cada mes. Creiem que és una falta o una merma democràtica que tenim.També fer participar la gent en una part del pressupost, en qüestions de barri, per exemple, tot i que s’hauria de decidir. En definitiva, que se sentin partícips perquè al final és el seu poble i nosaltres governaríem per la gent. Un poble és la seva gent i per això, si guanyem, intentarem que les persones recuperin el protagonisme i puguin decidir coses sobre la seva vida diària.
Premià de Dalt és un poble segur, malgrat les plantacions de marihuana desmantellades, la instal·lació de càmeres de seguretat als carrers i la creació del cos de vigilants nocturns?
Crec que no ens escapem dels actes delictius que hi pot haver a tot arreu, però la sensació és que som una població segura. La prova la tens en el fet que les famílies deixen els infants anar sols pel carrer des de ben petits i molta gent de fora, jo mateix en soc un d’ells, hem triat Premià de Dalt per la sensació de seguretat que ens dona. Hi ha delictes? Sí. Hi ha ocupacions? Sí. En aquest cas, des d’ERC demanem que quan es parli d’ocupacions s’intenti arribar a l’arrel del que les ha causades. Que parlem de per què hi ha pisos buits i gent sense casa. Veiem accions punitives, que no diem que no n’hi hagi d’haver, però no tantes per anar a buscar i resoldre les causes que provoquen els problemes.
Crec que es va oferir a ERC entrar en el govern de Junts, igual que al PSC.
Quan van acabar les eleccions d’entrada no se’ns va oferir. Junts van guanyar amb una majoria absoluta, crec que ni ells mateixos hi comptaven. Vam tenir una reunió de primer nivell al cap de pocs dies i se’ns va dir que, lògicament, havien guanyat les eleccions i que, per tant, es volien donar un temps per governar sols. Els vam dir que ho enteníem perfectament, perquè era això el que havia volgut la ciutadania. Al cap d’un temps sí que se’ns va fer un oferiment, però va ser una proposta d’entrar al govern amb unes condicions molt estranyes que implicaven que primer entrava un dels nostres i els altres dos s’havien de portar bé durant un temps per al final acabar entrant. Una cosa molt inconcreta que depenia del fet que nosaltres fóssim en una posició de poca oposició. No vam acceptar les condicions.
La pandèmia no ho ha posat fàcil.
És cert, i per al govern ha hagut de ser especialment difícil, perquè estàs al davant i has de lluitar contra una situació que no controles perquè no l’has viscut mai. Som rivals, però els conec i segur que van patir moltíssim la situació. Nosaltres des de fora teníem un altre tipus de neguit, però també el neguit de no poder intervenir en tot plegat. Vaig estar en contacte constant amb alguns dels regidors de govern, molt amb la d’Educació perquè jo soc professor i tenia contacte directe amb gent del Departament i vaig intentar ajudar en allò que vaig poder. Però tot allò que vam oferir i que vam coordinar a través d’un grup de Whatsapp ens ho feien canalitzar per correus o instàncies reglades que ho feien tot molt feixuc i es perdia un feedback molt necessari perquè ens poguéssim retroalimentar i aprofitar la intel·ligència col·lectiva. Va ser una mica frustrant perquè no se’ns brindava l’oportunitat o almenys no tanta com esperàvem, perquè tancats a casa podíem fer també molta feina. Crec que haurien hagut d’aprofitar el potencial no només de nosaltres, sinó de molta altra gent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a ucraïna

Augmenten a dotze els morts en l’atac rus contra un hipermercat

barcelona
guerra a gaza

Camions amb ajuda humanitària comencen a entrar a la Franja pel pas de Kerem Shalom

barcelona
guerra a ucraïna

Rússia ataca un hipermercat a Khàrkiv quan era ple de gent

barcelona
política

L’ANC no se’n surt de triar nou president

barcelona

Les seus del PSC i Junts a Girona, vandalitzades

GIRONA
guerra a gaza

Israel ignora el Tribunal de l’ONU i intensifica l’ofensiva sobre Rafah

barcelona
guerra a europa

El cap de l’OTAN defensa els atacs d'Ucraïna contra territori rus

barcelona
política

Els socialistes avisen el poder judicial que haurà d’aplicar la llei d’amnistia

barcelona
política

El govern dels jutges difon una guia per aturar l’aplicació de la llei d’amnistia

barcelona