Política
Els experts situen el dèficit fiscal català en el 9% del PIB entre 2002 i 2005
El grup d'experts al qual el govern català ha encarregat una actualització del dèficit fiscal de Catalunya respecte a la resta d'Espanya sosté que entre l'any 2002 i el 2005 aquest dèficit es va situar, de mitjana, en el 9% del PIB català, fet que suposa 13.832 milions d'euros.
Els experts han xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per a 2005 en 16.735 milions d'euros, fet que suposa un 9,8% del PIB català.
Si en lloc del mètode del flux monetari, que calibra l'impacte econòmic del sector públic sobre un determinat territori, es pren com a referència el del flux del benefici, que permet mesurar la incidència de l'actuació del sector públic sobre el benestar dels ciutadans, el dèficit fiscal entre aquests anys se situa en el 6,6%, cosa que implica 10.206 milions d'euros de mitjana.
Segons aquest últim mètode, Catalunya va tenir un saldo fiscal negatiu del 7,4% el 2005, l'any més recent inclòs a l'informe, cosa que implica 12.629 milions d'euros en aquell exercici.
L'informe fet públic avui, elaborat per tretze experts i calculat d'acord amb les dades de la intervenció general de l'Estat, és una actualització del presentat el febrer del 2005, que va calcular el dèficit fiscal català entre 1986 i 2001.
La catedràtica d'Hisenda Pública Núria Bosch, que ha dirigit aquest grup d'experts, ha precisat que les dades d'aquell informe "no són totalment comparables" amb els actuals, "perquè hi ha hagut algun canvi metodològic", i ha avançat que en les pròximes setmanes elaboraran una sèrie "homogeneïtzada" que sí que permetrà comparacions.
Tot i així, ha dit que, si es calculés el PIB català d'aquell període d'acord amb els criteris seguits actualment, el dèficit fiscal català entre 1986 i 2001 seria del 8,8% segons el mètode del flux monetari, i del 6,5% segons el mètode del flux del benefici.
Bosch ha evitat pronunciar-se per alguna de les dues metodologies utilitzades i ha dit que totes dues són vàlides, ja que revelen "coses diferents", i ha precisat que les dades del 2006 no estan dins de l'informe perquè no estaven encara disponibles.
També ha precisat que les dades presentades avui corresponen a un criteri "no neutralitzat"; és a dir, que recullen l'efecte cíclic del dèficit públic sobre el fiscal, de manera que ofereixen una visió menys estable i estructural de l'evolució del saldo de balances fiscals.
Bosch també ha dit que, per primera vegada, l'informe incorpora el pes que representa el dèficit fiscal sobre els ingressos que Catalunya aporta al sector públic central.
En aquest sentit, Bosch ha sentenciat que "de cada 100 euros" aportats per Catalunya a l'Estat entre 2002 i 2005, "aproximadament una tercera part" no va retornar a Catalunya, segons les dades obtingudes pel mètode del flux monetari.
A preguntes dels periodistes, ha assegurat que els anys vinents se suposa que la disposició addicional tercera de l'Estatut contribuirà a rebaixar el dèficit fiscal de Catalunya.
Les dades s'han donat a conèixer just un mes abans que es compleixi el termini previst en l'Estatut per pactar el nou model de finançament per a Catalunya.
L'exconseller Eduard Rius, els professors d'Hisenda Pública Juan Corona, Joan Carles Costas i Marta Espasa, i els catedràtics d'economia Guillem López i Xavier Sala-Martín, entre d'altres, són alguns dels experts que han intervingut en l'elaboració de l'informe.
Els experts han xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per a 2005 en 16.735 milions d'euros, fet que suposa un 9,8% del PIB català.
Si en lloc del mètode del flux monetari, que calibra l'impacte econòmic del sector públic sobre un determinat territori, es pren com a referència el del flux del benefici, que permet mesurar la incidència de l'actuació del sector públic sobre el benestar dels ciutadans, el dèficit fiscal entre aquests anys se situa en el 6,6%, cosa que implica 10.206 milions d'euros de mitjana.
Segons aquest últim mètode, Catalunya va tenir un saldo fiscal negatiu del 7,4% el 2005, l'any més recent inclòs a l'informe, cosa que implica 12.629 milions d'euros en aquell exercici.
L'informe fet públic avui, elaborat per tretze experts i calculat d'acord amb les dades de la intervenció general de l'Estat, és una actualització del presentat el febrer del 2005, que va calcular el dèficit fiscal català entre 1986 i 2001.
La catedràtica d'Hisenda Pública Núria Bosch, que ha dirigit aquest grup d'experts, ha precisat que les dades d'aquell informe "no són totalment comparables" amb els actuals, "perquè hi ha hagut algun canvi metodològic", i ha avançat que en les pròximes setmanes elaboraran una sèrie "homogeneïtzada" que sí que permetrà comparacions.
Tot i així, ha dit que, si es calculés el PIB català d'aquell període d'acord amb els criteris seguits actualment, el dèficit fiscal català entre 1986 i 2001 seria del 8,8% segons el mètode del flux monetari, i del 6,5% segons el mètode del flux del benefici.
Bosch ha evitat pronunciar-se per alguna de les dues metodologies utilitzades i ha dit que totes dues són vàlides, ja que revelen "coses diferents", i ha precisat que les dades del 2006 no estan dins de l'informe perquè no estaven encara disponibles.
També ha precisat que les dades presentades avui corresponen a un criteri "no neutralitzat"; és a dir, que recullen l'efecte cíclic del dèficit públic sobre el fiscal, de manera que ofereixen una visió menys estable i estructural de l'evolució del saldo de balances fiscals.
Bosch també ha dit que, per primera vegada, l'informe incorpora el pes que representa el dèficit fiscal sobre els ingressos que Catalunya aporta al sector públic central.
En aquest sentit, Bosch ha sentenciat que "de cada 100 euros" aportats per Catalunya a l'Estat entre 2002 i 2005, "aproximadament una tercera part" no va retornar a Catalunya, segons les dades obtingudes pel mètode del flux monetari.
A preguntes dels periodistes, ha assegurat que els anys vinents se suposa que la disposició addicional tercera de l'Estatut contribuirà a rebaixar el dèficit fiscal de Catalunya.
Les dades s'han donat a conèixer just un mes abans que es compleixi el termini previst en l'Estatut per pactar el nou model de finançament per a Catalunya.
L'exconseller Eduard Rius, els professors d'Hisenda Pública Juan Corona, Joan Carles Costas i Marta Espasa, i els catedràtics d'economia Guillem López i Xavier Sala-Martín, entre d'altres, són alguns dels experts que han intervingut en l'elaboració de l'informe.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.