Els 948 municipis catalans tindran en el pròxim mandat un total de 9.139 regidors, 68 més que en l’actual. L’augment és degut a l’aplicació de la normativa electoral, que assigna a cada ajuntament el nombre d’edils en funció de la població empadronada, en aquest cas l’1 de gener del 2022. Un total de 34 municipis han guanyat prou habitants en els últims quatre anys per superar els llindars marcats, amb la qual cosa la corporació municipal hi creixerà. Destaquen, en aquest sentit, Banyoles, Alella i Santa Margarida de Montbui, a més de tres municipis vallesans (les Franqueses, Sant Quirze i Llinars), que guanyen quatre regidors per haver superat els límits de 10.000 habitants (passen de 13 a 17) o 20.000 (passen de 17 a 21). Fins a 28 municipis més guanyen dos regidors, sigui perquè han superat els 100 habitants (de 3 a 5), els 250 (de 5 a 7), els 1.000 (de 7 a 9), els 2.000 (de 9 a 11) o els 5.000 (d’11 a 13 edils). Això sí, també hi ha sis municipis que perdran dos regidors cadascun, justament perquè han disminuït en població per sota dels mateixos llindars esmentats.

Els deu municipis que han crescut de cinc a set regidors passaran a tenir llistes tancades, mentre que els 173 que es mantenen per sota dels 250 habitants mantindran el sistema de llistes obertes. A més, entre els menors de 100 habitants, n’hi ha sis (Castell de l’Areny, Fígols, Gisclareny, la Quar, Savallà del Comtat i Senan) que es continuaran regint pel règim de consell obert, és a dir, escolliran directament l’alcalde o alcaldessa. També en el cas de les 65 entitats municipals descentralitzades (repartides en 40 municipis de 18 comarques, si bé la majoria al Pirineu) els votants podran elegir directament un president o bé una junta de veïns, òrgan col·legiat format per una xifra de vocals en funció del padró.