“Contactar amb Desokupa va ser una bona decisió i el poble em va donar suport”

Va ser generositat perquè vam convidar a entrar els dos partits, el PSC i ERC, que havien estat compartint govern durant el mandat anterior. ERC no va voler entrar i els socialistes sí que van voler continuar amb el projecte que ja havíem encetat.

Bé, perquè estic convençut que si comences un projecte, ara ja fa vuit anys, l’has de continuar i si pot ser amb el mateix grup de gent, millor. Digues-li generositat o digues-li coherència.

Sempre dic que han estat vuit anys complexos. El primer mandat marcat pel procés, per una situació tensa, i pràcticament un o dos anys amb l’economia prou aturada per la situació que es vivia, i aquest darrer totalment anòmal per culpa de la pandèmia. Vam iniciar-lo fent el pla mandat, però justament el gener del 2020 ens va venir el temporal Glòria, que va causar importants destrosses al municipi; al març ens va caure la covid, i al final la guerra a Ucraïna, amb les greus conseqüències econòmiques que arrossega, com ara la inflació o l’elevat cost de les matèries primeres. És cert que no hem pogut fer allò que volíem, però hem dut a terme accions tant o més importants orientades a preservar les vides de les persones, i també empreses i comerços. Tot i això, ens hem vist obligats a aparcar alguns projectes que ara sí que sembla que podrem tirar endavant.

Bé, crec que ha estat l’atenció a les persones. Si fem valoració de com s’ha atès la ciutadania arran de la pandèmia, és important destacar que, segons una estadística de la demarcació de Barcelona, el 2020 va morir un 30% més de gent que el 2019. A Premià de Dalt el 2020 va morir menys gent que el 2019. Vam fer molts esforços per atendre la salut de les persones i per mantenir una bona situació sanitària, i crec que entre tots ho vam poder aconseguir.

Jo crec que sí. Com a municipi ara som més forts i amb uns objectius molt clars que refermen una mica la nostra manera de fer. Al final allò que hem d’intentar –i com a resum de tot– és tenir el mínim de gent vulnerable en el nostre municipi.

Bé, hi havia dos grans projectes pendents. Un, el del complex esportiu d’esport i salut amb piscina coberta, fa pocs dies que el vam presentar i podrà començar aviat la construcció. És una proposta de fa molts anys i la dúiem en els nostres programes electorals en els dos darrers mandats. Teníem clar que aquest servei havia de ser possible però sempre sota els paràmetres de sostenibilitat econòmicament i energèticament. La pandèmia ens ho va fer aturar tot. El segon gran projecte aturat és el desenvolupament d’habitatge públic, que també hem hagut d’aparcar. Ara ja tenim els sectors preparats i amb el desenvolupament urbanístic que ens calia, i estem en disposició d’iniciar la construcció de 116 habitatges de promoció pública a la zona de Can Nolla.

Hi ha la voluntat de construir diferents tipus d’habitatges que s’adaptin a les diferents necessitats de la demanda, tant de gent jove que es vol emancipar com de famílies que vulguin iniciar un projecte en comú, com, també, de gent gran que pugui disposar d’un espai accessible i amb una bona comunicació.

No pas. El creixement ve d’un pla general aprovat el 2007 en què s’ordenen totes les zones del nucli urbà que estan envoltades d’altres habitatges i el que fa és acabar de desenvolupar la trama urbana del nostre municipi. Aquí sí que tenim habitatge privat, però també hi ha habitatge públic, un espai de 8.000 metres quadrats per a equipaments i una zona verda de gairebé cinc hectàrees que passa a ser pública. Seguirem amb la sortida cap a la carretera dels sis pobles per anar a Vilassar de Dalt com a sortida natural que és i amb això acabarem d’ordenar tota la trama.

Feia anys que demanàvem solucions al Departament d’Educació perquè tenim un institut construït per tenir dues línies i n’hi funcionaven quatre. La resposta podia ser l’ampliació de l’institut, o buscàvem un terreny per fer-hi un segon equipament o creàvem un institut escola. L’escola Santa Anna disposa d’un terreny de 4.000 metres quadrats al costat per fer-hi l’institut. Malgrat que és una competència de la Generalitat, des de l’Ajuntament ens vam posar a disposició des del primer moment aportant aquest terreny i adaptant i cedint la casa del conserge. A més, vam arribar a l’acord d’aportar un 30% de la inversió de les obres. El 2019 la proposta era que la Generalitat fes l’edifici i que l’Ajuntament pagués el 30% amb què s’havia compromès. El 2022 ens van fer una nova proposta que és que sigui el consistori qui faci el projecte i la construcció i al cap d’uns anys la Generalitat ens pagarà el 70% del cost total. Vam signar aquest conveni l’abril de l’any passat, però l’octubre del mateix any ens van comunicar que tornàvem al procediment inicial i seran ells els que faran les obres amb el 30% aportat pel consistori. Sembla que després de Setmana Santa ja tindrem el conveni definitiu i podrem començar de veritat.

Crec que hi ha un problema legislatiu en general. Tenim una situació que, comparada amb la d’altres països del nostre voltant, és més laxa a l’hora d’aplicar la llei en determinats delictes. Les bandes organitzades, moltes de les quals de països de l’Est, ho saben i se n’aprofiten per fer negocis i robatoris. Tant el cultiu de marihuana com els robatoris a habitatges sense violència tenen una penalització molt baixa i en cap cas hi ha presó. Els delinqüents ho proven, ho fan i si se’ls enganxa tornen a sortir per la mateixa porta per on han entrat. Passa igual que amb els furts. Aquí cinc furts són una multa econòmica i a França representen presó. Les ocupacions i les plantacions de marihuana moltes vegades van de costat i el problema s’enquista i hi apareixen les màfies organitzades. Aquí hem intentat sempre separar les ocupacions fetes per famílies vulnerables, que segueixen un altre camí a través dels serveis socials, i les que són fruit dels delinqüents que aprofiten aquesta mateixa normativa per saltar-se la llei.

Mantenir la seguretat ha estat un dels nostres principals objectius. Juntament amb el manteniment, jo dic sempre que són els dos pilars, els dos fonaments d’una població, i a partir d’aquí pots començar a construir i fer altres coses. En l’àmbit de la seguretat hem incrementat els efectius de la policia local, hem instal·lat càmeres lectores de matrícules des de l’any 2019, hem creat el cos de vigilants o serenos... Tenim controlat que les ocupacions sempre se solen donar entre l’octubre i el març de cada any aprofitant el canvi horari, i entre les sis de la tarda i les deu de la nit es produeixen la majoria de fets delictius en poblacions com la nostra. Pel que fa a les ocupacions, hem intentat frenar-les a través d’informes tècnics quan ens trobàvem que generaven problemes de convivència o de seguretat a la zona on es produïen. Quan aquests informes determinaven que l’habitatge no estava en condicions, moltes vegades la gent que els ocupava marxava a un altre habitatge proper i el problema només es traslladava. Davant la frustració de no obtenir els resultats esperats i havent d’esperar molt de temps per poder fer fora les màfies i els delinqüents perquè els processos eren llarguíssims, vam contractar una empresa de desocupació.

Vam contractar una empresa que dins del sector està molt ben considerada, amb els millors informes pel que fa a resultats. També és la primera que es va crear a Catalunya i té una llarga trajectòria en les desocupacions. Volíem que assessorés la policia local sobre quina era la millor manera d’actuar davant aquests casos, buscar fórmules dins de la llei, encara que fos en el mateix límit de la llei, per fer fora delinqüents i màfies del nostre municipi. Més que fer-los fora, el que volíem era evitar que en vinguessin més. Des del 2017 el fenomen es repetia cada any. Aquesta temporada ha estat la primera en què no han aparegut. No hi ha hagut cap ocupació, quan en altres pobles veïns sí que n’hi ha hagut. L’efecte dissuasiu en el dia d’avui ha funcionat.

Contactar amb Desokupa va ser una bona decisió i el poble em va donar suport. Potser ho hauríem d’haver comunicat millor, perquè es va generar en l’àmbit mediàtic un ressò negatiu exagerat. Quan ho vam poder explicar i la gent ja no es va quedar només amb el titular, tot es va entendre millor. Sobretot la gent del poble, perquè per molt que hi havia mitjans o partits polítics que ens van dir de tot, aquí al poble em trobava els veïns pel carrer i em felicitaven. També hi va haver gent anònima d’altres poblacions que em van agrair la mesura i em deien que ja era hora que algú posés remei a la impunitat amb què actuaven aquestes màfies que extorsionaven els propietaris, que feien negoci amb les ocupacions i que es nodrien amb el tràfic de drogues. I gràcies a aquest rebombori es van començar a moure certes iniciatives legislatives per lluitar contra aquesta delinqüència. És cert que mai vaig creure que tingués tant ressò mediàtic, però continuo defensant que va ser una decisió encertada. Vaig donar la cara a tots els mitjans i la gent del poble ho va entendre i majoritàriament em van donar suport. Sobretot després de veure el resultat.

Si no apareixen ensurts o fets sobrevinguts com el de la pandèmia i tenim quatre anys sencers per fer tranquil·lament la feina, m’agradaria acabar els projectes que vaig començar al seu dia. Sempre he dit i defensat que no vull dependre de la política i no en dependré.

En una població com la nostra, de 10.000 habitants, que hi pugui haver dos equipaments sanitaris és una molt bona notícia. El maig passat s’inaugurava el CAP Víctor Català al barri Cotet que estàvem esperant des de feia 15 anys i que també dona servei a Premià de Mar. Un servei que pot créixer i que esperem que la Generalitat vagi dotant de més contingut amb el temps.I també hem pogut mantenir l’antic ambulatori de la carretera d’enllaç. Hi vam fer una inversió de 40.000 euros per adaptar-lo a les necessitats de la pandèmia amb el compromís que es mantingués en funcionament al nucli antic. I no podem oblidar el centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) situat a Mataró, que també dona servei a diferents municipis, inclòs el nostre.

Sí, també les patim. Com a municipi integrant del Parc de la Serralada Litoral coneixem molt bé aquest altre fenomen i també hem col·laborat per posar-hi remei, com ara instal·lant tanques, fent controls i augmentant la vigilància. Aquestes festes també s’han d’entendre com un perill afegit a la possibilitat d’incendi en una època especialment seca com la que estem vivint i que cal evitar de totes passades. Hem de ser curosos amb el nostre patrimoni natural, i malgrat que és bo que molta gent hagi descobert la muntanya a partir del tancament a què va obligar la pandèmia, no podem permetre que no la respectin.

Fa anys que tenim instal·lada en el poble la recollida per fraccions. Pràcticament no hi ha cap veí que en menys de 200 metres no tingui els diferents contenidors per posar-hi la brossa separada. Tot i això, estem només al 50% de la recollida selectiva i som conscients dels costos exponencials que representen respecte a la tona de rebuig i estem acabant els treballs per combinar, d’una banda, la recollida porta a porta i contenidors intel·ligents. S’ha demostrat que és una forma més eficient i volem que al final cadascú hagi de pagar per la brossa que genera.

És complicat, perquè vivim en una societat en què si no hi ha sanció no hi ha resultats. Fem moltes campanyes, molta conscienciació, molta pedagogia, però si darrere no es toca la butxaca no n’aprenem. Moltes vegades el civisme es demostra quan hi ha agents cívics voltant per la zona, però quan ja no hi són es deixen de respectar les normes. La gent és prou conscient de quan actua bé o no, però veig molt difícil evitar les sancions perquè la gent que no compleix ha de saber que les seves accions provoquen un cost a tota la ciutadania. Per això també patrullen agents de policia de paisà que poden estar al cas que la convivència es mantingui.

Ni fàcil ni difícil. L’oposició farà el paper que li toca, però voldria que anés més enllà i que no es quedés només amb el titular. Hi ha algun candidat a l’oposició que quan van ocupar una casa a prop de la seva em va demanar que fes alguna cosa i quan vam voler contractar Desokupa va demanar la meva dimissió. Hi ha d’haver una certa coherència i el problema s’havia de resoldre.

Sí. Crec que soc dels alcaldes més generosos de la comarca. Com més gent participa d’un govern, més legitimats estan els passos que fas. No és el mateix governar amb un 51% que fer-ho amb un 70 o 75% de la representació de la ciutadania. Qui guanya té un projecte principal que ha de seguir i qui s’hi afegeix ha d’entendre que aquest serà el projecte que marcarà el camí, encara que estigui obert a diferents sensibilitats i propostes.