Política

Austràlia

Discriminació ètnica

Veu per als indígenes

El govern laborista australià proposa una reforma de la Constitució per introduir-hi el reconeixement de la població autòctona

Preveu crear un organisme de representació dels aborígens per assessorar el Parlament i l’executiu en la legislació que els afecti

El principal partit de l’oposició, el liberal, anuncia que farà campanya pel no

Els aborígens tenen els pitjors indicadors socials i una esperança de vida deu anys inferior a la mitjana

Més de 120 anys després del seu naixement com a estat federal, Austràlia fa els primers passos per al reconeixement de la població indígena, històricament marginada. El govern de Canberra, liderat pel primer ministre laborista Anthony Albanese, planteja fer un referèndum aquest mateix any per donar més veu a la població autòctona sobre aquelles legislacions que els afectin.

En la consulta, que volen dur a terme entre octubre i desembre, els australians hauran de decidir si introdueixen una esmena a la Constitució per reconèixer aquesta comunitat mitjançant la creació de l’anomenada Veu dels Aborígens i dels Illencs de l’Estret de Torres, un nou organisme –electe– de representació i de defensa dels drets d’aquest col·lectiu al Parlament i al govern, de caràcter únicament consultiu, ja que no disposaria de poder per vetar les lleis.

Megan Davies, una advocada indígena precursora de la proposta de creació de la Veu, va celebrar l’anunci governamental del referèndum, el mes passat, com “un dia històric” per a aquests primers habitants de l’illa continent. Davies, que va recórrer tot Austràlia per donar cos a la idea, va subratllar el sentiment denunciat per la comunitat indígena de “no ser escoltats”. “Van parlar de falta de poder i de veu”, va explicar.

Els indígenes australians de l’arxipèlag de l’estret de Torres, situat davant la costa nord-oest, es diferencien culturalment de la població indígena de la resta d’Austràlia. Sumats, els aproximadament 900.000 indígenes representen el 3,2% de la població total australiana (prop de 26 milions) i tenen els pitjors indicadors socials, econòmics i sanitaris. La seva esperança de vida se situa deu anys per sota de la mitjana australiana i la proporció de població carcerària entre els indígenes australians és de les més altes del món. Víctimes del racisme estructural, a més, no va ser fins a la dècada dels seixanta del segle passat que se’ls va reconèixer el dret de vot.

Segons la proposta del govern, els membres de la Veu serien elegits entre la població indígena per a un nombre de mandats determinat, a tots els estats australians i a les illes de l’estret de Torres (pel nom del navegador que el va travessar per primera vegada, el 1606). Hi hauria paritat de gènere en el nou organisme, i també representació dels joves.

Falta de consens

Tot i que els sondejos revelen un suport majoritari dels australians al sí en el referèndum –un de realitzat aquest mes per l’empresa demoscòpica Newspoll el situava en el 54% dels vots–, la classe política està dividida sobre la consulta.

Així, el principal partit de l’oposició, el liberal, ha anunciat que farà campanya en contra al·legant que el referèndum només pretén “dividir el país”. La creació d’un cos consultiu al Parlament de Canberra, hi afegeixen, no donarà resultats pràctics i, per tant, no servirà per millorar les condicions de vida dels indígenes. “No penso que serveixi l’interès superior del nostre país”, va declarar el líder dels liberals, Peter Dutton.

El també opositor Partit Nacional s’afegeix al no amb l’argument que dividiria Austràlia per grups racials. Entre els conservadors, hi ha temors que després d’aquest referèndum en vingui un altre per treure Austràlia de la corona britànica i instaurar-hi una república. També hi ha una part dels dirigents de les 400 tribus aborígens que s’hi oposen perquè consideren que la proposta queda curta en el reconeixement dels seus drets.

A l’altre cantó, el partit dels Verds i alguns diputats independents han anunciat el seu suport al sí en el referèndum promogut pel govern laborista.

La posició dels liberals dificulta els plans del primer ministre, Anthony Albanese, elegit aviat farà un any i que ha convertit el referèndum sobre el reconeixement constitucional dels indígenes en una prioritat del seu mandat.

Un fracàs de la consulta, a més, allunyaria Austràlia d’altres països de la Commonwealth com ara Nova Zelanda o el Canadà, que han dut a terme iniciatives per assegurar els drets de les respectives poblacions indígenes. De fet, la falta de consens nacional és una constant. Des de la seva independència, el 1901, a Austràlia s’han plantejat 44 propostes per a un canvi constitucional en 19 referèndums, i només vuit s’han aprovat

“Organitzar un referèndum és arriscat; en general, són fracassos”, va reconèixer Albanese durant una roda de premsa que va fer el mes passat al Parlament en què va comparèixer envoltat de líders aborígens. “Però les persones aquí representades no poden esperar”, hi va afegir, en una emotiva intervenció en què va defensar el “compromís” del seu executiu de reparar una injustícia històrica i de convocar el referèndum amb la pregunta següent: “La llei proposada: modificar la Constitució per reconèixer els primers pobles d’Austràlia i establir la Veu dels Aborígens i dels Illencs de l’Estret de Torres. Aproveu aquesta modificació?”

3,2
per cent
de la població total australiana representen els indígenes, sotmesos a flagrants discriminacions des de l’inici de la colonització britànica, al segle XVIII.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Els malalts d’ELA confien que la llei de Junts sigui la bona després de patir dos anys de pròrrogues

madrid
Jaume Guardiola
President del Cercle d’Economia

“L’amnistia ha de ser el final d’una etapa i l’inici d’una altra”

barcelona

Endeutades i prostituïdes a Tòquio

Tòquio
Vic aposta per l’activitat econòmica i la cohesió social
política

Vic aposta per l’activitat econòmica i la cohesió social

barcelona
brasil

Bolsonaro reuneix milers de seguidors a São Paulo

barcelona
hongria

Budapest desbloquejarà l’entrada de Suècia a l’OTAN

barcelona
guerra a europa

Una gran reunió a París advertirà Rússia que Europa no es rendeix amb Kíiv

barcelona
Guerra a Europa

Zelenski xifra en 31.000 els militars ucraïnesos morts en el conflicte

guerra a europa

Rússia ataca amb drons diverses regions d’Ucraïna a l’inici del tercer any de conflicte

barcelona